Meghalaya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMeghalaya
Bandera de Meghalaya Escut de Meghalaya
7 Sister Falls Cherrapunji.JPG

Localització
India ML.svg
25° 34′ N, 91° 53′ E / 25.57°N,91.88°E / 25.57; 91.88
País Índia
Capital Shillong
Conté
Població
Total 3.211.000 (2014)
• Densitat 143,16 hab/km²
Llengua anglès, garo i khasi
Geografia
Superfície 22.429 km²
Limita amb
Història
Fundació 1972
Organització i govern
• Cap d'Estat Banwarilal Purohit
• Cap de govern Mukul Sangma
Economia
IDH 0,585
Indicatius
Fus horari UTC+05:30
ISO 3166-2 IN-ML
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Meghalaya és un estat de la Unió Índia. Limita al nord amb Assam i al sud amb Bangla Desh. La capital és Shillong. Aquest estat formà part del d'Assam fins al 1972. Meghalaya va obtenir autonomia administrativa com a territori el 2 d'abril de 1970 i va esdevenir estat el 21 de gener de 1972.

Districtes[modifica]

Districtes autònoms[modifica]

Els consells dels districtes autònoms els formen membres electes a les circumscripcions. El cap del partit més votat és nomenat pel governador com Cap Executiu del Consell i sota la seva proposta s'escullen els membres executius del consell. El cap executiu i els executius formen el Comitè Executiu i dirigeixen la política en les matèries sobre les que tenen competència que són:

  • Terres, excepte reserves forestals
  • Boscos excepte reserves forestals
  • Ús de la terra i l'aigua per l'agricultura
  • Regulació de pràctiques agrícoles com el jhum
  • Establiment de les administracions de vila o pobles incloent policia de poble i sanitat
  • Nomenament dels caps i concessió de poders
  • Establiment de comitès de vila o poble i concessió de poders
  • Regulació de lleis d'herència i propietat
  • Matrimoni
  • Costums socials

Ètnies[modifica]

A l'estat viuen els khasis, els jaintia (en conjunt hynniewtrep) i els garo. Els garos viuen a la part occidental, el khasis a la central i els jainties a l'oriental.

El grup dels khasis, els jaintia, els pnars, els bhoi i els war, són coneguts en conjunt com hynniewtrep o ri hynniewtrep, i habiten el centre i est de l'estat. Formen part dels primers habitants del subcontinent i la seva cultura és megalítica, formant part de l'ètnia proto australoide Mon-Khmer.

Els garo estan emparentats als bodo i són d'ètnia tibetano-birmana, essent originaris de Tíbet. Els garos s'anomenen a si mateixos achik i a la seva terra Achikland.

Els tres grups han estat dirigits tradicionalment per caps de clan (amb assistencia de consells de cada llogaret) anomenats Doloi entre els jaintia, Syiem, Lyngdoh o Wahadadars entre els khasi, i Nokmas entre els garos. Alguns dels Doloi arriben a la categoria de rajah amb estructura d'un petit regne, el que no passa amb els altres sistemes de poder.

Els consells dels llogarets són anomenats Durbar. Els khasis tenen uns 50 Syiems, que al seu torn disposen de Myntries (ministres) que són membres del Dunbar o Consell. El successor del Syiem és el mes l'ancià[Cal aclariment] però es pot establir un col·legi electoral amb predomini de l'opinió dels consellers de més edat en cas de desacord. Els nokmas disposen de la col·laboració en el govern dels laskars (ajudants), nomenats per ells mateixos, essent molt important l'opinió de l'esposa (machong).

Moviments d'Alliberament[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meghalaya Modifica l'enllaç a Wikidata