Vés al contingut

Goa

Per a altres significats, vegeu «Goa (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaGoa
गोवा (hi)
गोंय (gom) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 15° 24′ 07″ N, 74° 02′ 36″ E / 15.40194°N,74.04333°E / 15.40194; 74.04333
PaísÍndia Modifica el valor a Wikidata
CapitalPanaji Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.458.545 (2011) Modifica el valor a Wikidata (393,99 hab./km²)
Gentilicigoès, goesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialconcani Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície3.702 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.167 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació29 maig 1987 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonocameralitat Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuGoa Legislative Assembly (en) Tradueix (Escó: 40) Modifica el valor a Wikidata
• Chief Minister of Goa (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataPramod Sawant (en) Tradueix (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuGoa Legislative Assembly (en) Tradueix Circumscripció: 40, (Escó: 40) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal403XXX Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic+91 0832 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2IN-GA Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgoa.gov.in Modifica el valor a Wikidata

Goa (konkani गोवा) és un estat de la Unió Índia. Limita amb els estats de Karnataka al sud i Maharashtra al nord. Fins al desembre de 1961 havia estat una colònia portuguesa (vegeu Goa Portuguesa) i fou incorporat per la força a l'Índia.[1]

Geografia física i economia

[modifica]

És situat a la costa occidental del continent indi. El seu principal recurs econòmic és l'agricultura, que consisteix en conreus d'arròs a les valls i plantacions de cocoters als vessants. Posseeix mines de manganès i ferro,[2] productes que són exportats pel port de Margão. La indústria tèxtil (cotó), hi és escassa. És una destinació turística de primer ordre, per les seves platges, pel seu llegat cultural i pels casinos flotants.

Població

[modifica]

Les llengües més parlades al territori són el konkani (51,5%), el marathi (33,4%) i el kannada (4,6%) i encara existeixen parlants de portugués,[3] testimoni del domini portuguès durant 450 anys.

Història

[modifica]

Formà part de l'Imperi Maurya (segle III aC),[4] i més tard del Soldanat de Delhi (1312)[5] i de Vijayanagar (1370). El 1498 va arribar a la costa de l'Índia Vasco de Gama,[6] que buscava cristians i espècies. Goa fou ocupada pels portuguesos comandats pel duc d'Albuquerque el 1510[7] i al cap de pocs anys va succeir Cochín com a capital de les possessions de Portugal a l'Índia (Estado Português da Índia) i seu del virregnat. Més tard fou erigida en bisbat (1534) i arquebisbat (1577). Va ser un dels centres d'apostolat de sant Francesc Xavier. Passà a la Unió Índia el 22 de desembre de 1961, després que Nehru perdés la paciència amb el dictador portuguès, Salazar, i ordenés la invasió del territori. Uns anys abans, l'Índia ja havia ocupat l'enclavament de Dadra i Nagar Aveli, prop de Daman i sota sobirania portuguesa durant prop de dos segles. Fins al 1987 va formar part del territori sota administració central de Goa, Daman i Diu que incloïa l'actual territori de Daman i Diu. En aquell any es van convertir en estat indi de ple dret, després d'un quart de segle en què va estar sobre la taula la seva incorporació a Maharashtra (el concani és un dialecte del marata).

Cultura

[modifica]

Gastronomia

[modifica]

L'Arròs amb peix i curri (Xit kodi en Konkani) és l'aliment bàsic a Goa. La gastronomia goesa és famosa per la seva rica varietat de plats de peix. El coco, l'aigua de coco i l'oli de coco són àmpliament utilitzats en la cuina de Goa, juntament amb el bitxo, les espècies i vinagre, que donen al menjar un sabor únic. Plats de porc tals com vindalho, xacuti i sorpotel es preparen per a les grans ocasions entre els catòlics goesos. El plat de postres més famós és la bebinca, una mena de pastís amb múltiples capes, elaborat amb ou, coco, cardamom, etc. És un dels favorits per Nadal. Tot i que la bebinca goesa és única, existeixen unes postres relativament semblants i amb el mateix nom a les Filipines i encara més semblants, amb nom diferent, a Malàisia, per la qual cosa s'especula que fos portada pels portuguesos des de Malaca o les Moluques als segles XVI o XVII, quan també senyorejaven aquelles terres. La beguda alcohòlica més popular a Goa és el feni, feta amb saba de palmera fermentada (tot l'any) o amb el fruit -no la nou- del cajú (en temporada).

Referències

[modifica]
  1. «Goa». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 setembre 2023].
  2. Souza, Teotonio R. De. Goa Through the Ages: An economic history (en anglès). Concept Publishing Company, 1990, p. 25. ISBN 978-81-7022-259-0. 
  3. Kloss, Heinz; McConnell, Grant D. Les langues écrites du monde: relevé du degré et des modes d'utilisation. Inde. 2 (en anglès). Presses Université Laval, 1989, p. 999. ISBN 978-2-7637-7196-0. 
  4. INSIGHTS, IAS. Goa Current Affairs General Knowledge Yearbook 2020 (en anglès). New Era Publication. 
  5. Abram, David. Goa (en anglès). Rough Guides, 2003, p. 84. ISBN 978-1-84353-081-7. 
  6. Papavero, Nelson; Llorente-Bousquets, Jorge; Organista, David Espinosa. Historia de la biología comparada desde el Génesis hasta el siglo de las luces: De Nicolás de Cusa a Francis Bacon (1493-1634) (en castellà). UNAM, 1995, p. 33. ISBN 978-968-36-4458-9. 
  7. Mathew, K. M.. History of the Portuguese Navigation in India, 1497-1600 (en anglès). Mittal Publications, 1988, p. 301. ISBN 978-81-7099-046-8. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]