Magnesita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb magnetita.
Infotaula de mineralMagnesita
Magnesite.jpg
Cristall de magnesita de Serra das Éguas, Brumado, Bahia, Regió Nord-est, Brasil
Fórmula química MgCO3
Epònim magnesi
Nom IUPAC carbonat de magnesi
Localitat tipus Bettolino, Torino i Unitat perifèrica de Magnèsia
Classificació
Categoria carbonats
Nickel-Strunz 10a ed. 05.AB.05
Nickel-Strunz 9a ed. 5.AB.05
Nickel-Strunz 8a ed. V/B.02
Dana 14.1.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Hàbit cristal·lí generalment massiva, rarament en forma de romboedres o prismes hexagonals
Massa molar 84,3 uma
Color blanc, gris, groc, marró, negre
Exfoliació {1011} perfecta
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 3, a 4,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Densitat 3,0
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1.508 - 1.510 nε = 1.700
Birefringència 0,191
Fluorescència pot mostrar-ne de color verd pàl·lid a blava, i fosforescència sota UV
Fusibilitat infusible
Solubilitat efervescència en HCl calent
Més informació
Estatus IMA aprovat, nom preferit i publicat abans de 1959
Codi IMA IMA1962 s.p.
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La magnesita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la calcita de minerals.[2] Va ser descoberta l'any 1808 i rep el seu nom de la seva composició química (magnesi). No s'ha de confondre amb la magnetita.

Característiques[modifica]

La magnesita és un carbonat de magnesi amb impureses de Fe, Mn, Ca, Co o Ni, que li donen les seves variades coloracions. Cristal·litza en el sistema trigonal. La forma típica d'aquest mineral són masses de microcristalls, compactes i opaques, que tenen un aspecte molt semblant al de la porcellana. El color predominant en aquesta cristal·lització és el blanc grisós o groguenc. En canvi, quan es tracta d'exemplars perfectament cristal·litzats, la magnesita es presenta incolora i transparent si és pura, i groc marronosa, groguenca o translúcida si conté impureses d'altres elements com ferro, manganès o calci, que substitueixen en part al magnesi en la composició del mineral. Exposada a la llum ultraviolada presenta una intensa fluorescència verda-blanca o blava-blanca. Els exemplars ben cristal·litzats són difícils de trobar i desperten l'interès dels col·leccionistes. Forma sèries de solució sòlida amb la gaspeïta i la siderita.[3][4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesita pertany a "05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H2O, alcalinoterris (i altres M2+)" juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Formació i jaciments[modifica]

L'ambient de formació sol ser en roques sedimentàries de tipus evaporita, a partir d'una dessecació de llacs salats rics en magnesi. També pot aparèixer per substitució metasomàtica en els dipòsits de calcita i dolomita. Una tercer manera de formar-se és a partir de l'alteració de roques ígnies bàsiques i serpentinites.

Usos[modifica]

La magnesita és un mineral que té una infinitat d'aplicacions industrials, que abasten camps tan diferents com la indústria siderúrgica, la de la construcció o la fotogràfica. De la magnesita s'obtenen bàsicament dos tipus de derivats: el magnesi metàl·lic i les sals de magnesi. El primer es fa servir sobretot en la indústria metal·lúrgica per obtenir aliatges lleugers, molt sol·licitats en la indústria aeroespacial. Les sals de magnesi, en canvi, són utilitzades principalment en la indústria farmacèutica, tot i que també ocupen un paper important en les indústries del cautxú i en la paperera, així com en la fabricació d'estucs i ciments especials per a la construcció. Antigament van ser essencials en l'art de la fotografia, ja que els flaixos de les primeres càmeres funcionaven amb sals de magnesi. També és emprasa per gimnastes, escaladors i esportistes en general, ja que evita la sudoració a les mans i permet agafar-se amb seguretat. L'extracció de magnesita segueix tenint el màxim interès per a la fabricació de productes molt resistents al foc, com són les rajoles o plaques per a forns i en particular maons per revestir els forns usats en la producció d'acer, elements tots ells sotmesos a temperatures molt elevades. Les sals de magnesi s'empren també com a purgant o per mitigar l'acidesa d'estómac. Avui dia, el magnesi és un dels components essencials de les sals de bany gràcies a les seves importants propietats terapèutiques.

Varietats[modifica]

  • La gelmagnesita és una varietat amb forma de gel col·loïdal.[5]
  • La magnesita fèrrica[6] és una varietat de magnesita amb ferro, de la qual se'n coneixen dues varietats més:
    • La breunnerita, una varietat ferrosa de magnesita amb una relació atòmica Mg:Fe que va des de 90:10 a 70:30.[7]
    • La mesitina, una varietat ferrosa amb una relació atòmica Mg:Fe que va des de 70:30 a 50:50.[8]
  • La magnesita niquèlica és una varietat que conté níquel.[9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnesita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Magnesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 octubre 2014].
  2. «Calcite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 octubre 2014].
  3. «Magnesite-Siderite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 novembre 2014].
  4. «Gaspéite-Magnesite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 novembre 2014].
  5. «Gelmagnesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 novembre 2014].
  6. «Ferroan Magnesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 novembre 2014].
  7. «Breunnerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 novembre 2014].
  8. «Mesitine Spar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 novembre 2014].
  9. «Nickeloan Magnesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 novembre 2014].