Vés al contingut

Vaterita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralVaterita

Vaterita de la pedrera San Vito, San Vito, Monte Somma, Itàlia observada amb SEM
Fórmula químicaCaCO₃
EpònimHeinrich Vater Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.AB.20
Nickel-Strunz 9a ed.5.AB.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/A.02 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana14.1.2.1
Heys11.4.3
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·lícristalls de fines fibres, típicament de menys de 0,1 mm; en agregats esferulítics
Estructura cristal·linaa = 4.13 Å, c = 8.49 Å; Z = 6
Grup puntualhexagonal dihexagonal dipiramidal 6/mmm (6/m 2/m 2/m) P63/mmc {P63/m 2/m 2/c}
Colorincolora
Fracturairregular a desigual, estellada
Tenacitatfràgil
Duresa3
Lluïssorsubvítria, cerosa
Diafanitattransparent a semitransparent
Gravetat específica2,54
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1.550 nε = 1.650
Birefringènciaδ = 0,100
FluorescènciaNo se'n coneix
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolVtr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La vaterita és un mineral de la classe dels carbonats, polimorf de la calcita i de l'aragonita. Va ser descoberta l'any 1911 al comtat d'Antrim (Irlanda). Rep el seu nom de Heinrich Vater (1859-1930), professor de mineralogia i química alemany.

Característiques

[modifica]

La vaterita, amb fórmula (CaCO₃), és un carbonat de calci hidratat i sense anions addicionals. També es coneix com a carbonat de mu-calci (μ-CaCO₃) i té un nombre JCPDS de 13-192. La vaterita, com l'aragonita, és la fase metaestable de carbonat de calci en les condicions ambientals de la superfície de la terra. Té una alta solubilitat en aigua, per tant si s'exposa a l'aigua es converteix en calcita (a baixa temperatura) o aragonita (a alta temperatura ~60 °C). Pot aparèixer en els càlculs urinaris. No és infreqüent com biomineral. Normalment és incolora, de forma esfèrica i de diàmetre petit de 0,05 a 5 μm. Cristal·litza en el sistema hexagonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vaterita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Formació i jaciments

[modifica]

És un dels constituents principals d'un complex hidrogel de silicat de calci carbonatat, format a partir de la larnita. És un mineral formador de roques a baixa temperatura per hidratació de silicats càlcics metamòrfics en presència d'atmosfera de CO₂, en marbres i conglomerats lleugerament metamorfitzats, així com formant crostes a la intempèrie. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, aragonita, torbernita, hidrogranats o caolinita.

Referències

[modifica]
  1. «Vaterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2015].