Vaterita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralVaterita
Vaterite2-San Vito, Monte Somma, Italy.tif
Vaterita de la pedrera San Vito, San Vito, Monte Somma, Itàlia observada amb SEM
Fórmula química CaCO3
Epònim Heinrich Vater
Classificació
Categoria carbonats
Nickel-Strunz 10a ed. 05.AB.20
Nickel-Strunz 9a ed. 5.AB.20
Nickel-Strunz 8a ed. V/B.02
Dana 14.1.2.1
Heys 11.4.3
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Hàbit cristal·lí cristalls de fines fibres, típicament de menys de 0,1 mm; en agregats esferulítics
Estructura cristal·lina a = 4.13 Å, c = 8.49 Å; Z = 6
Simetria hexagonal dihexagonal dipiramidal 6/mmm (6/m 2/m 2/m) P63/mmc {P63/m 2/m 2/c}
Color incolora
Fractura irregular a desigual, estellada
Tenacitat fràgil
Duresa 3
Lluïssor subvítria, cerosa
Diafanitat transparent a semi-transparent
Gravetat específica 2,54
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1.550 nε = 1.650
Birefringència δ = 0,100
Fluorescència No se'n coneix
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1962 s.p.
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La vaterita és un mineral de la classe dels carbonats, polimorf de la calcita i de l'aragonita. Va ser descoberta l'any 1911 al comtat d'Antrim (Irlanda). Rep el seu nom de Heinrich Vater (1859-1930), professor de mineralogia i química alemany.

Característiques[modifica]

La vaterita, amb fórmula (CaCO3), és un carbonat de calci hidratat i sense anions addicionals. També es coneix com a carbonat de mu-calci (μ-CaCO3) i té un nombre JCPDS de 13-192. La vaterita, com l'aragonita, és la fase metaestable de carbonat de calci en les condicions ambientals de la superfície de la terra. Té una alta solubilitat en aigua, per tant si s'exposa a l'aigua es converteix en calcita (a baixa temperatura) o aragonita (a alta temperatura ~60°C). Pot aparèixer en els càlculs urinaris. No és infreqüent com biomineral. Normalment és incolora, de forma esfèrica i de diàmetre petit de 0,05 a 5 μm. Cristal·litza en el sistema hexagonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vaterita pertany a "05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H2O, alcalinoterris (i altres M2+)" juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Formació i jaciments[modifica]

És un dels constituents principals d'un complex hidrogel de silicat de calci carbonatat, format a partir de la larnita. És un mineral formador de roques a baixa temperatura per hidratació de silicats càlcics metamòrfics en presència d'atmosfera de CO2, en marbres i conglomerats lleugerament metamorfitzats, així com formant crostes a la intempèrie. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, aragonita, torbernita, hidrogranats o caolinita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vaterita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Vaterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2015].