Torbernita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralTorbernita
Torbernite Aveyron HD.jpg
Torbernita - Entraygues-sur-Truyère, Aveyron, Midi-Pyrénées, França
Fórmula químicaCu[UO2 PO4]2·8 - 12 H2O
EpònimTorbern Olof Bergman modifica
Localitat tipusJohanngeorgenstadt modifica
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.08.EB.05
Nickel-Strunz 9a ed.8.EB.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VII/E.01 modifica
Dana40.2a.13.1 modifica
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Hàbit cristal·lícristalls tabulars, laminat, massa terrosa o incrustacions
Massa molar641 – 713, depenent del grau de pèrdua d'aigua
Colorverd maragda a verd poma
Maclesrar [110]
Exfoliació[001] perfecte; [100] diferent
Fracturafràgil
Duresa2 - 2,5
Lluïssornacarada, vítria
Color de la ratllaverd clara
Diafanitattransparent a subtranslúcida
Gravetat específica3.2
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1.590 - 1.592 nε = 1.581 - 1.582
Birefringènciaδ = 0.009 - 0.010
Pleocroismevisible
Fluorescènciano
Punt de fusióes descompon abans
Fusibilitates descompon abans
Solubilitaten àcids
Mineral radioactiu Radioactive.svg
Més informació
Estatus IMAaprovat, nom preferit i mineral heretat (G) modifica
Codi IMAIMA1980 s.p. modifica
Referències[1][2]

La torbernita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del químic suec Tornbern Bergmann (1735-1784). És un coure-uranil fosfat hidratat de color verd, un mineral radioactiu. És isoestructural amb l'autunita. Pertany al grup autunita.

La fórmula química de la torbernita és similar a la de l'autunita a on un catió Cu2+ reemplaça un de Ca2+. El nombre de molècules d'hidratació d'aigua pot variar entre 12 i 8, donant lloc a la varietat de metatorbernita quan la torbernita es deshidrata de forma espontània.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la torbernita pertany a "08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO2:RO4 = 1:1" juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeita, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleita, natrouranospinita, trögerita, uramphita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaita, arsenuranospathita, uranospathita, vochtenita, coconinoita, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació[modifica]

La torbernita és un mineral secundari que es troba a les zones oxidades d'alguns jaciments de coure uranífers. Són comuns els creixements paral·lels amb autunita. També estan documentats creixements paral·lels amb uranospinita, zeunerita i bassetita. Forma una sèrie amb la zeunerita.[3] A banda d'aquests minerals, també s'hi pot trobar juntament amb limonita i uraninita.

Identificació[modifica]

El factor més evident en la identificació de la torbernita és la seva radioactivitat. Però, ja que es troba sovint en associació amb altres minerals radioactius, això pot no ser útil en la separació d'un mineral d'urani de la resta. Un següent pas seria comprovar el color: la majoria dels minerals d'urani són de color groc o verd brillant, mentre que la torbernita és de color exclusivament verd. L'hàbit cristal·lí també és útil, tot i que comparteix una estructura i color similar amb l'autunita.

Usos[modifica]

Com a mineral radioactiu, la torbernita té certa importància com un mena d'urani. El seu color verd intens i els vidres distintius ben desenvolupats, de mida fins a uns pocs centímetres, el converteixen en un cobejat mineral de col·lecció. No obstant això, igual que altres minerals hidratats, pot patir fàcilment de la pèrdua de molècules d'aigua. Aquesta pèrdua d'aigua del mineral condueix a una alteració d'espècimens de torbernita en el seu pseudomorf, la metatorbernita. Els llocs web d'alguns col·leccionistes afirmen que qualsevol exemplar de torbernita amb uns pocs anys d'edat ha de ser considerat plenament convertit a metatorbernita. No obstant això, probablement depèn de la temperatura i la humitat relativa de l'aire ambient en el qual les mostres s'hagin emmagatzemat.

Al tractar-se d'una espècie radioactiva que desprèn gas radó (222Rn), s'insta els col·leccionistes a prendre les degudes precaucions en el maneig i emmagatzematge dels exemplars. Una adequada ventilació de les habitacions i els armaris en què les mostres s'emmagatzemen és essencial per evacuar el gas radó radioactiu responsable del càncer de pulmó, però podria augmentar la taxa de deshidratació de les mostres.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torbernita
  1. http://webmineral.com/data/Torbernite.shtml Webmineral
  2. «Torbernite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2014].
  3. «Torbernite-Zeunerite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2014].