Autunita
 Autunita | |
|---|---|
 Autunita | |
| Fórmula química | Ca(UO₂)₂(PO₄)₂·10-12H₂O |
| Epònim | Autun  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.EB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars, agregats laminats o escamosos, i en les capes |
| Estructura cristal·lina | a = 14.0135(6) Å, b = 20.7121(8) Å, c = 6.9959(3) Å; Z=4 |
| Grup puntual | ortoròmbic dipiramidal |
| Massa molar | 986.26 |
| Color | groc a verd clar |
| Macles | rara {110} |
| Exfoliació | {001} perfecta, {100} i {010} pobre |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 2 - 2.5 |
| Lluïssor | nacarada, vítria |
| Color de la ratlla | groga clara |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3.1-3.2 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.553 - 1.555 nβ = 1.575 nγ = 1.577 - 1.578 |
| Birefringència | δ = 0.003 |
| Pleocroisme | X = incolora a groc pàl·lid; Y = Z = groc a groc fosc |
| Angle 2V | mesurada: 10° to 53° |
| Fluorescència | forta fluorescència verd-groc en UV |
| Solubilitat | soluble en àcids |
| S'altera amb | es deshidrata en l'aire |
| Altres característiques | pseudotetragonal de material sintètic |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Aut |
| Referències | [1][2] |
L'autunita (calci uranil fosfat hidratat) és un mineral fluorescent de la classe dels fosfats. Rep el seu nom de la localitat d'Autun (França), on va ser descoberta l'any 1852. És un mineral radioactiu. La localitat tipus d'aquesta espècies e stroba a Saint-Symphorien-de-Marmagne, a França. L'autunita també dona nom a un grup de minerals, el grup de l'autunita.
Característiques[modifica]
És de color groc-verdós i té una duresa que oscil·la entre 2 i 2,5 a l'escala de Mohs. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i, sovint es troba en forma de cristalls tabulars quadrats. A causa del seu contingut d'urani d'un 48,27% és radioactiu, i també s'utilitza com a mineral d'urani. Si el mineral s'asseca, es converteix en metaautunita-I, i pot convertir-se en metaautunita-II després a l'escalfar-lo. Aquests dos minerals posteriors són molt rars a la natura. Per als estudis científics es recomana emmagatzemar el mineral en un recipient segellat per minimitzar la pèrdua d'aigua.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'autunita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments[modifica]
Es produeix com a producte de l'oxidació dels minerals d'urani a pegmatites de granit i dipòsits hidrotermals. Alguns minerals associats són metaautunita, torbernita, fosfuranilita, saleeïta, uranofana i sabugalita.
A Catalunya, l'autunita ha estat descrita al Cap de Creus (Cadaqués, Alt Empordà), en contextos pegmatítics; també ha estat descrita a la Mina Eureka (Castell-estaó, Pallars Jussà).[3]
Grup de l'autunita[modifica]
El grup de l'autunita és un grup de fosfats d'uranil i arsenats en forma de làmines, amb fórmula A(UO₂)₂(XO₄)₂·10-12H₂O, on A pot ser Cu, Ca, Ba, o Mg, i X és P o As. Està format per: autunita, heinrichita, kahlerita, metarauchita, nováčekita-I, rauchita, sabugalita, saléeita, torbernita, uranocircita, uranospinita i zeunerita. Aquest grup també és conegut amb el nom de grup torbernita.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Autunita |
- ↑ «Autunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 gener 2014].
- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 23 juny 2017].
- ↑ «Autunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 gener 2014].