Vés al contingut

Metauranocircita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMetauranocircita
Fórmula químicaBa(UO₂)₂(PO₄)₂·7H₂O
Localitat tipusdipòsit d'urani de la vall de Krunkelbach, Menzenschwand, St Blasien, Waldshut, Regió de Friburg, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.EB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.20b Modifica el valor a Wikidata
Dana40.2a.3.2
Heys19.11.21
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 6,943(2) Å; b = 17,634(6) Å; c = 6,952(2) Å; β = 90,023(7)°
Grup puntual2 - esfenoide
Grup espacialp21
Colorgroc verdós, verd groguenc
Exfoliacióperfecta {001}
Tenacitatmolt fràgil
Duresa2 a 2,5
Lluïssorresinosa, cerosa, grassa, nacrada
Color de la ratllablanc groguenc
Densitat3,94 g/cm3 (mesurada); 3,95 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,610 nβ = 1,621 a 1,623 nγ = 1,622 a 1,623
Birefringènciaδ = 0,012 a 1,623
Pleocroismefeble
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2022 s.p. i IMA2007 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolMurc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La metauranocircita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita. Va rebre el nom l'any 1904 per Paul Gaubert per la seva relació deshidratada amb la uranocircita.

Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava metauranocircita-I, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]

Característiques

[modifica]

La metauranocircita és un fosfat de fórmula química Ba(UO₂)₂(PO₄)₂·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al dipòsit d'urani de la vall de Krunkelbach, a Waldshut, dins la regió de Friburg (Baden-Württemberg, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets d'Alemanya, així com a Portugal, França, Àustria, Txèquia, Polònia, Gabon, el Brasil, els Estats Units i el Canadà.

Referències

[modifica]
  1. «Metauranocircite-I» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2022].
  2. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, octubre 2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].