Metanovačekita
 Metanovačekita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂(H₂O)₅·3H₂O |
| Localitat tipus | mina Anton, vall de Heubach, Wittichen, Schenkenzell, Rottweil, Regió de Friburg, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.20b |
| Dana | 40.2a.10.2 |
| Heys | 20.7.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,16 Å; c = 8,58 Å |
| Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p4/n |
| Color | groc |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc groguenc |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,632 nε = 1,595 |
| Birefringència | δ = 0,037 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2007 s.p. |
| Símbol | Mnvč |
| Referències | [1] |
La metanovačekita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita. Rep el nom per ser una novačekita deshidratada.
Característiques
[modifica]La metanovačekita és un arsenat de fórmula química Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂(H₂O)₅·3H₂O.[2] Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metanovačekita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Anton, situada a la vall de Heubach, a la vila de Rottweil (Regió de Friburg, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets d'Alemanya, així com a la República Txeca, Suïssa, Anglaterra, França, Espanya, el Marroc, Namíbia, el Canadà i els Estats Units.
Referències
[modifica]
- ↑ «Metanováčekite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 desembre 2021].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 28 novembre 2025].