Novačekita
 Novačekita | |
|---|---|
| Fórmula química | Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂(H₂O)₁₀ |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.05  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,1328(11) Å; b = 20,085(3) Å; c = 7,1569(11) Å; β = 90,585(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc clar, groc |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Fractura | micàcia |
| Tenacitat | cerosa |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | resinosa, cerosa |
| Color de la ratlla | groc molt clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,25 a 3,70 g/cm³ (mesurada); 3,27 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,543 nβ = 1,570 nγ = 1,577 nω = 1,578 nε = 1,548 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Pleocroisme | visible |
| Dispersió òptica | r>v, forta |
| Fluorescència | verd mat a groc llimona brillant |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2022 s.p. i IMA2007 s.p. |
| Símbol | Nvč |
| Referències | [1] |
La novačekita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom en honor de Radim Nováček (Ústí Nad Orlicí, Àustria-Hongria, 21 de març de 1905 – Mauthausen, Àustria, 12 de febrer de 1942), mineralogista i químic analític de la Universitat Charles, a Praga (República Txeca).
Fins al mes de setembre de 2022 s'anomenava novačekita-II, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]
Característiques
[modifica]La novačekita és un arsenat de fórmula química Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂(H₂O)₁₀.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. La novačekita-I és molt inestable en condicions ambientals i es deshidrata ràpidament a novačekita-II, i en part també a metanovačekita. La novačekita-II també pot revertir el procés i rehidratar-se a partir de la metanováčekita en condicions ambientals.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la novačekita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments
[modifica]Ha estat descrita a la mina núm. 18 de les mines de Paliokamariza, a Àtica (Grècia), a les pedreres Montoso, al Piemont (Itàlia), i en dos indrets de l'estat alemany de Baden-Württemberg: a la mina Michael, a la localitat de Lahr, i a la mina Clara, a Freiburg.
Referències
[modifica]- ↑ «Nováčekite-II» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 6 desembre 2025].