Rauchita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralRauchita
Fórmula químicaNi(UO₂)₂(AsO₄)₂·10H₂O
EpònimLuděk Rauch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de Belorechensk, Districte de Maykopsky, Adiguèsia, Rússia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.EB.05 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 7,100(3) Å; b = 7,125(3) Å; c = 10,751(4) Å; α = 106,855(7)°; β = 104,366(7)°; γ = 90,420(6)°
Grup puntual1 - pinacoide
Grup espacialp1
Colorverd groguenc clar, verd clar
Exfoliacióperfecta en {001}
Fracturamicàcia
Tenacitatfràgil
Duresa2
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Densitat3,427 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,550(3) nβ = 1,578(1) nγ = 1,581(1)
Birefringènciaδ = 0,031
Angle 2Vmesurat: 40° (5), calculat: 36°
Dispersió òpticano observada
Impureses comunesMg, Co, Zn, P
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2010-037
Any d'aprovació2010
SímbolRau Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La rauchita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom d'acord amb les regles de denominació acceptades per als components del grup de l'autunita, al tractar-se de l'anàleg hidratat de metarauchita, la qual va ser nomenada primer.

Característiques[modifica]

La rauchita és un arsenat de fórmula química Ni(UO₂)₂(AsO₄)₂·10H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010, sent publicada per primera vegada el 2012. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rauchita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita. heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 3997/1.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al dipòsit de Belorechensk, que es troba al districte de Maykopsky (Adiguèsia, Rússia), sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Rauchite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 febrer 2022].