Uranocircita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralUranocircita
Uranocircite-23134.jpg
Fórmula química Ba(UO2)2(PO4)2·10H2O
Epònim urani i falcó
Localitat tipus pedrera Streuberg, Bergen, Districte de Zobes-Bergen, Vogtland, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria Minerals fosfats
Nickel-Strunz 10a ed. 8.EB.05
Nickel-Strunz 9a ed. 8.EB.05
Nickel-Strunz 8a ed. VII/E.01
Dana 40.2a.3.1
Heys 19.11.22
Propietats
Sistema cristal·lí Tetragonal, ditetragonal dipiramidal
Hàbit cristal·lí Tabular a foliada
Grup espacial space group 139 Tradueix
Color Verd groguenc, groc
Exfoliació Perfecta
Tenacitat Fràgil, flexible en fragments
Duresa 2-2,5 Mohs
Lluïssor Nacrada
Color de la ratlla Groc clar
Densitat 3,46 g/cm3
Pleocroisme Visible, groc canari
Fluorescència Sí, color verd amb llum UV
Solubilitat Soluble en àcids
Mineral radioactiu Radioactive.svg
Radioactivitat Alta
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1877
Modifica les dades a Wikidata

L'uranocircita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, segons la classificació de Strunz. Va ser descoberta l'any 1877 a Bergen, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així pel seu contingut en urani i per la seva localitat de descobriment -traduït al grec-.[1]

Un sinònim poc usat és autunita bàrica.

Característiques químiques[modifica]

És un fosfat hidratat d'uranil i bari, del grup de l'autunita, semblant a aquesta. Antigament es consideraven els dos minerals següents, si bé segons la IMA el primer podria no ser un mineral sinó una varietat hidratada del segon, la uranocircita en sentit estricte:

  • Uranocircita-I, de fórmula Ba(UO2)2(PO4)2·12H2O
  • Uranocircita-II, de fórmula Ba(UO2)2(PO4)2·10H2O

Aspecte[modifica]

Es presenta en petits cristalls tabulars que poden presentar macles polisintètiques. Normalment es troba en masses laminars o en crostes terroses. És radioactiva i fluorescent als rajos UV. Pot transformar-se en meta-uranocircita per parcial deshidratació.

Localització[modifica]

No és molt abundant. Es troben algunes mostres a Morvan i Puy-de-Dôme (França) i a Wölsendorf, Wittichen i Bergen (Alemanya). Un jaciment espanyol és el d'Escalona (Toledo) encara que també hi ha un jaciment que no s'explota a la Serra d'Albarrana (Còrdova).

Referències[modifica]

  1. Weisbach (1877) Jahrb.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uranocircita Modifica l'enllaç a Wikidata