Natrouranospinita
 Natrouranospinita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₂(UO₂)₂(AsO₄)₂·5H₂O |
| Epònim | sodi i uranospinita  |
| Localitat tipus | Dipòsit d'urani de Bota-Burum, Llac Alakol (Lake Aaköl), Província d'Almati, Kazakhstan |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.02 |
| Dana | 40.2a.6.1 |
| Heys | 20.7.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,12Å; c = 8,61Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | groc llimona, groc palla, groc-verd |
| Exfoliació | perfecta en {001}, distinct en {010} |
| Fractura | micàcia |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa, nacrada |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,846 g/cm³ (mesurada); 3,66 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,612 nε = 1,585 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Pleocroisme | feble |
| Fluorescència | groc-verd brillant sota ona curta i llarga |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2007 s.p. |
| Any d'aprovació | 1957 |
| Símbol | Nusp |
| Referències | [1][2] |
La natrouranospinita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la meta-autunita. Va rebre el seu nom l'any 1957 per l'anàleg de sodi de la uranospinita.
Característiques[modifica]
La natrouranospinita és un fosfat de fórmula química Na₂(UO₂)₂(AsO₄)₂·5H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la natrouranospinita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al dipòsit d'urani de Bota-Burum, al llac Alakol, a la província d'Almati, al Kazakhstan. També ha estat descrita a l'Argentina, a la República Txeca, a França, a Alemanya, a l'Iran, als Estats Units i a Catalunya, concretament a la mina Eureka, a la localitat de Castell-estaó, al Pallars Jussà (Lleida).
Referències[modifica]
- ↑ «Natrouranospinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r novembre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 1r novembre 2017].