Diòxid d'urani

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Uranil)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicDiòxid d'urani
UO2 Pellet.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Substància químicacompost químic Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular270,040617 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaUO2 Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
O=[U]=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Cristal·lografia
Sistema cristal·lísistema cristal·lí cúbic Modifica el valor a Wikidata

El diòxid d'urani o òxid d'urani (IV) també conegut com a urania, uranil o UOX, és un òxid d'urani de fórmula química UO2 que es presenta com una pols cristal·lina radioactiva negra en el mineral natural uraninita. Es fa servir com combustible nuclear en els reactors nuclears. Una mescla de diòxids d'urani i plutoni es fa servir com combustible MOX. Abans de 1960 el diòxid d'urani s'havia utilitzat com color negre i groc en ceràmica i vidres.

Estructura[modifica]

El sòlid és isoestructural amb la mateixa estructura que la fluorita (fluorur de calci). A més els diòxids de plutoni i neptuni tenen les mateixes estructures.

Propietats químiques[modifica]

El dióxid d'urani s'oxida en contacte amb oxigen a octaòxid de triurani.

3UO2 + O2 → U3O8 a 700 °C

La presència d'aigua causa l'augment de la taxa d'oxidació de l'urani metàl·lic.[1]

Obtenció[modifica]

El diòxid d'urani es produeix reduint el triòxid d'urani amb hidrogen.

UO3 + H2 → UO2 + H2O a 700 °C (970 K)

Aquesta reaccó es fa servir en el reprocesssament del combustible nuclear i l'enriquiment d'urani per a alguns combustibles nuclears.

Usos[modifica]

El diòxid d'urani es fa servir principalment com a combustible nuclear de reactors nuclears, específicament com UO2 o bé en una mescla de UO2 (amb urani empobrit) i PuO2 (diòxid de plutoni) anomenada MOX. La corrosió galvànica del diòxid d'urani controla la taxa amb què es dissol el combustible nuclear.

Toxicitat[modifica]

El diòxid d'urani se sap que s'absorbeix per fagocitosi en els pulmons.[2] És radiotòxic.

Referències[modifica]

  1. «Reactions of Plutonium Dioxide with Water and Oxygen-Hydrogen Mixtures: Mechanisms for Corrosion of Uranium and Plutonium». [Consulta: 6 juny 2009].
  2. Principles of Biochemical Toxicology. Timbrell, John. PA 2008 (anglès)

Notes[modifica]

  1. ^ Barrett SA, Jacobson AJ, Tofield BC, Fender BEF «The preparation and structure of barium uranium oxide BaUO3+x». Acta Crystallographica B, 38, 1982, pàg. 2775–2781. DOI: 10.1107/S0567740882009935. DOI
  2. ^ Hutchings GJ; Heneghan, Catherine S.; Hudson, Ian D.; Taylor, Stuart H. «A Uranium-Oxide-Based Catalysts for the Destruction of Volatile Chloro-Organic compounds». Nature, 384, 1996, pàg. 341–343. DOI: 10.1038/384341a0.

Enllaços externs[modifica]