Fluorur de calci

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicFluorur de calci
Fluorite-unit-cell-3D-ionic.png
Substància compost químic
Massa molecular 77,959 uma
Estructura química
Fórmula química CaF₂
SMILES canònic
Model 2D
[F-].[F-].[Ca+2]
InChI Model 3D
Cristal·lografia
Sistema cristal·lí sistema cristal·lí cúbic
Propietats
Densitat 3,18 g/cm3
Índex de refracció 1,4328
Acidesa (pKa) 1
Punt de fusió 1.418 °C
Punt d'ebullició 2.533 °C
Entalpia estàndard de formació -1.221 KJ/mol
Perills
NFPA 704.svg
0
0
0
 
Identificadors
CAS 7789-75-5
InChIKey WUKWITHWXAAZEY-UHFFFAOYSA-L
PubChem 24617
RTECS EW1760000
AEPQ 232-188-7
ChEBI 35437
ChemSpider 23019
UNII O3B55K4YKI
ZVG 3620
Infocard ECHA 100.029.262
DSSTOX DTXSID4050487
RxNorm CUI 1905
MeSH D002124
Modifica dades a Wikidata

El fluorur de calci, CaF2, és un compost químic inorgànic iònic format per cations calci, Ca2+ i anions fluorur, F-. Es presenta en forma de cristalls blancs o de pols. De forma natural se'l troba en el mineral fluorita. És un compost molt insoluble en aigua. Cristal·litza en el sistema cúbic on el Ca2+ es coordina amb 8 anions fluorur, F-, i cada anió fluorur amb 4 cations Ca2+.

És una substància lleugerament tòxica pels humans (LD50: 4250 mg/kg en rates) però no representa excessius problemes per la seva baixa solubilitat.

El fluorur de calci natural és una important font d'anions fluorur i per això és emprat en diferents processos químics. De la fluorita s'obté el sulfat de calci, CaSO4, i fluorur d'hidrogen, HF, per reacció amb l'àcid sulfúric, H2SO4:

CaF2(s) + H2SO4(l) → CaSO4(s) + 2 HF(g)

El fluorur d'hidrogen així obtingut es transforma posteriorment el fluor, F2, fluorocarbonis, etc.

Aplicacions[modifica]

Òptica[modifica]

El fluorur de calci s'empra en instruments òptics, ja que és transparent a la radiació que va de l'infraroig a l'ultraviolat (des de 0,125 µm a 9 µm de longitud d'ona). El seu índex de refracció és 1,4365 a 0,5 µm. Representa un avantatge per a aquests usos d'òptica que sigui un material químicament bastant inert, però presenta una lleugera birrefringència que es veu incrementada per davall de 0,157 µm de longitud d'ona, la qual cosa excedeix el límits de tolerància. S'empra en la fabricació de prismes, lents, plans, discs, etc. que són utilitzats en instruments com espectroscopis, analitzadors, microscopis, làsers UV, piròmetres, etc.[1]

Metal·lúrgia[modifica]

S'empra en la fosa del ferro, en la fabricació del fluorur d'hidrogen, en l'elaboració de criolita sintètica (Na3AlF6) emprada en la reducció electrolítica de la bauxita per obtenir alumini, en les metal·lúrgies de l'antimoni, plom, magnesi, ferro, silici, manganès, coure, or i plata.

Indústria[modifica]

El fluorur de calci també s'empra en la manufactura de vidres, de la llana mineral, de materials fosforescents, en pigments de pintures, agent d'unió d'abrassius i per a preservar la fusta.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]