Fluorur de calci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fluorur de calci
Calcium fluoride.jpg
Fluorite-unit-cell-3D-ionic.png
Fluorid vápenatý.PNG
Identificadors
7789-75-5 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:35437 Symbol OK.svg1
ChemSpider 23019 Symbol OK.svg1
Número CE 232-188-7
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 24617
Número RTECS EW1760000
UNII O3B55K4YKI Symbol OK.svg1
Propietats
CaF2
Massa molar 78,07 g·mol−1
Aparença Sòlid blanc cristal·lí (els cristalls individuals són transparents)
Densitat 3,18 g/cm3
Punt de fusió 1.418 °C (2.584 °F; 1.691 K)
Punt d'ebullició 2.533 °C (4.591 °F; 2.806 K)
0,0015 g/100 mL (18 °C)
0,0016 g/100 mL (20 °C)
3.9 × 10−11 [1]
Solubilitat insoluble en acetona
lleugerament soluble en àcid
1,4338
Estructura
Sistema cristal·lí cúbic, cF12[2]
Fm3m, #225
Ca, 8, cúbica
F, 4, tetraèdrica
Perills
Principals perills Reacciona amb conc. àcid sulfúric per produir àcid fluorhídric
Índex CEE No està en la llista
Frases R R20, R22, R36, R37, R38
Frases S S26, S36
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 0: L'exposició en condicions d'incendi no ofereix cap perill més enllà de ser un material combustible ordinari. Per exemple, el clorur de sodi Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat Ininflamable
Dosi o concentració letals (DL, CL):
DLLo (Dosi menor)
>5000 mg/kg (oral, conillet d'índies)
4250 mg/kg (oral, rata)[3]
Compostos relacionats
Altres anions
Clorur de calci
Bromur de calci
Iodur de calci
Altres cations
Fluorur de beril·li
Fluorur de magnesi
Fluorur d'estronci
Fluorur de bari
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El fluorur de calci, CaF2, és un compost químic inorgànic iònic format per cations calci, Ca2+ i anions fluorur, F-. Es presenta en forma de cristalls blancs o de pols. De forma natural se'l troba en el mineral fluorita. És un compost molt insoluble en aigua. Cristal·litza en el sistema cúbic on el Ca2+ es coordina amb 8 anions fluorur, F-, i cada anió fluorur amb 4 cations Ca2+.

És una substància lleugerament tòxica pels humans (LD50: 4250 mg/kg en rates) però no representa excessius problemes per la seva baixa solubilitat.

El fluorur de calci natural és una important font d'anions fluorur i per això és emprat en diferents processos químics. De la fluorita s'obté el sulfat de calci, CaSO4, i fluorur d'hidrogen, HF, per reacció amb l'àcid sulfúric, H2SO4:

CaF2(s) + H2SO4(l) → CaSO4(s) + 2 HF(g)

El fluorur d'hidrogen així obtingut es transforma posteriorment el fluor, F2, fluorocarbonis, etc.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Òptica[modifica | modifica el codi]

El fluorur de calci s'empra en instruments òptics, ja que és transparent a la radiació que va de l'infraroig a l'ultraviolat (des de 0,125 µm a 9 µm de longitud d'ona). El seu índex de refracció és 1,4365 a 0,5 µm. Representa una avantatge per aquests usos d'òptica que sigui un material químicament bastant inert, però presenta una lleugera birrefringència que es veu incrementada per davall de 0,157 µm de longitud d'ona, la qual cosa excedeix el límits de tol·lerància. S'empra en la fabricació de prismes, lents, plans, discs, etc. que són utilitzats en instruments com espectroscopis, analizadors, microscopis, lásers UV, piròmetres, etc.[4]

Metal·lúrgia[modifica | modifica el codi]

S'empra en la fundició del ferro, en la fabricació del fluorur d'hidrogen, en l'elaboració de criolita sintètica (Na3AlF6) emprada en la reducció electrolítica de la bauxita per obtenir alumini, en les metal·lúrgies de l'antimoni, plom, magnesi, ferro, silici, manganès, coure, or i plata.

Indústria[modifica | modifica el codi]

El fluorur de calci també s'empra en la manufactura de vidres, de la llana mineral, de materials fosforescents, en pigments de pintures, agent d'unió d'abrassius i per a preservar la fusta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pradyot Patnaik. Handbook of Inorganic Chemicals. McGraw-Hill, 2002, ISBN 0-07-049439-8
  2. X-ray Diffraction Investigations of CaF2 at High Pressure, L. Gerward, J. S. Olsen, S. Steenstrup, M. Malinowski, S. Åsbrink and A. Waskowska, Journal of Applied Crystallography (1992), 25, 578-581 doi:10.1107/S0021889892004096
  3. «Fluorides (as F)». Immediately Dangerous to Life and Health. National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  4. SI Termografia Infraroja http://www.termografia.com/paginas/termografia/cristales.htm

Bibliografia[modifica | modifica el codi]