Criolita

Criolita
Criolita d'Ivittuut, Groenlàndia
Fórmula química	Na3AlF6
Epònim	gel
Localitat tipus	Ivigtuut cryolite deposit (en)
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	03.CB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.03
Dana	11.6.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	normalment massiva, granular. Els cristalls són rars pseudocúbics
Estructura cristal·lina	a = 7.7564(3) Å, b = 5.5959(2) Å, c = 5.4024(2) Å; β = 90.18°; Z = 2
Simetria	monoclínica
Massa molar	209.9 g mol-1
Color	blanc, incolora, gris, vermellós, marronós, rarament negra
Macles	molt comunes, sovint repetides o polisintètiques amb aparició simultània de diverses lleis de macles
Exfoliació	no observada
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	vítria, grassa, nacrada en la superfície
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,95 a 3,0
Densitat	2,95
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.3385–1.339, nβ = 1.3389–1.339, nγ = 1.3396–1.34
Birefringència	δ = 0,001
Angle 2V	43°
Dispersió òptica	r < v
Fluorescència	groc intens sota SWUV, amb fosforescència groga; fosforescència de color groc pàl·lid sota LWUV
Punt de fusió	1012 °C
Solubilitat	soluble en solució de AlCl3; soluble en H2SO4 amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua.
Altres característiques	feblement termoluminiscent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències

La criolita (del grec κρύος (krýos, gebre, gel), i λίθος (líthos, pedra) és un mineral de la classe dels halurs (segons la classificació de Strunz) que se sol fer servir en el procés d'obtenció d'alumini. Pertany i dona nom al subgrup de la criolita. Va ser descrita per primera vegada el 1799 a partir d'un dipòsit en Ivittuut, a Groenlàndia.

Característiques

La criolita és un halur amb fórmula Na₃AlF₆, que cristal·litza en el sistema monoclínic. El material incolor desapareix, aparentment, sota l'aigua a causa de la proximitat dels seus índexs de refracció. És un mineral soluble en solució de clorur d'alumini (AlCl₃) i en àcid sulfúric (H₂SO₄) amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua. Històricament, la criolita s'ha fet servir com a mena d'alumini i més tard en el processament electrolític de la bauxita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la criolita pertany a "03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs" juntament amb els següents minerals: criolitionita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, pachnolita, thomsenolita, carlhintzeïta i yaroslavita.

Formació i jaciments

En estat natural es troba de manera majoritària a Ivittuut (Groenlàndia) on hi havia una mina d'extracció que va tenir el seu punt màxim d'extracció a la dècada dels vuitanta. Degut a les grans quantitats requerides per la indústria i que no podien ser cobertes per aquesta mina, actualment la criolita es crea artificialment a partir de sals d'alumini i d'àcid fluorhídric, la qual cosa va fer que la mina d'Ivittut s'acabés abandonant. Actualment és inundada d'aigua, però constitueix una de les atraccions turístiques del país.

Es troba associada a topazi, quars, pacnolita, fluorita, chiolita i a minerals del grup feldespat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criolita