Criolita
| Criolita | |
|---|---|
Criolita d'Ivittuut, Groenlàndia
|
|
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Fórmula química | Na3AlF6 |
| Nickel-Strunz | 03.CB.15 |
| Dana | 11.6.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | normalment massiva, granular. Els cristalls són rars pseudocúbics |
| Estructura cristal·lina | a = 7.7564(3) Å, b = 5.5959(2) Å, c = 5.4024(2) Å; β = 90.18°; Z = 2 |
| Simetria | monoclínica |
| Massa molar | 209.9 g mol-1 |
| Color | blanc, incolora, gris, vermellós, marronós, rarament negra |
| Macles | molt comunes, sovint repetides o polisintètiques amb aparició simultània de diverses lleis de macles |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria, grassa, nacrada en la superfície |
| Ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,95 a 3,0 |
| Densitat | 2,95 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.3385–1.339, nβ = 1.3389–1.339, nγ = 1.3396–1.34 |
| Birefringència | δ = 0,001 |
| Angle 2V | 43° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Fluorescència | groc intens sota SWUV, amb fosforescència groga; fosforescència de color groc pàl·lid sota LWUV |
| Punt de fusió | 1012 °C |
| Solubilitat | soluble en solució de AlCl3; soluble en H2SO4 amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua. |
| Altres característiques | feblement termoluminiscent |
| Referències | [1] |
 |
|
La criolita (del grec κρύος (krýos, gebre, gel), i λίθος (líthos, pedra) és un mineral de la classe dels halurs (segons la classificació de Strunz) que se sol fer servir en el procés d'obtenció d'alumini. Va ser descrita per primera vegada el 1799 a partir d'un dipòsit en Ivittuut, a Groenlàndia.
Característiques[modifica | modifica el codi]
La criolita és un halur amb fórmula Na3AlF6, que cristal·litza en el sistema monoclínic. El material incolor desapareix, aparentment, sota l'aigua a causa de la proximitat dels seus índexs de refracció. És un mineral soluble en solució de clorur d'alumini (AlCl3) i en àcid sulfúric (H2SO4) amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua.[2] Històricament, la criolita s'ha fet servir com a mena d'alumini i més tard en el processament electrolític de la bauxita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la criolita pertany a "03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs" juntament amb els següents minerals: criolitionita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, pachnolita, thomsenolita, carlhintzeïta i yaroslavita.
Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]
En estat natural es troba de manera majoritària a Ivittuut (Groenlàndia) on hi havia una mina d'extracció que va tenir el seu punt màxim d'extracció a la dècada dels vuitanta. Degut a les grans quantitats requerides per la indústria i que no podien ser cobertes per aquesta mina, actualment la criolita es crea artificialment a partir de sals d'alumini i d'àcid fluorhídric, la qual cosa va fer que la mina d'Ivittut s'acabés abandonant. Actualment és inundada d'aigua, però constitueix una de les atraccions turístiques del país.
Es troba associada a topazi, quars, pacnolita, fluorita, chiolita i a minerals del grup feldspat.
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criolita |
|
