Criolita

Criolita
Criolita d'Ivittuut, Groenlàndia
Fórmula química	Na3AlF6
Epònim	gel, pedra i composició
Localitat tipus	Ivigtuut cryolite deposit
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	03.CB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.03
Dana	11.6.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	normalment massiva, granular. Els cristalls són rars pseudocúbics
Estructura cristal·lina	a = 7.7564(3) Å, b = 5.5959(2) Å, c = 5.4024(2) Å; β = 90.18°; Z = 2
Simetria	monoclínica
Massa molar	209.9 g mol-1
Color	blanc, incolora, gris, vermellós, marronós, rarament negra
Macles	molt comunes, sovint repetides o polisintètiques amb aparició simultània de diverses lleis de macles
Exfoliació	no observada
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	vítria, grassa, nacrada en la superfície
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,95 a 3,0
Densitat	2,95
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.3385–1.339, nβ = 1.3389–1.339, nγ = 1.3396–1.34
Birefringència	δ = 0,001
Angle 2V	43°
Dispersió òptica	r < v
Fluorescència	groc intens sota SWUV, amb fosforescència groga; fosforescència de color groc pàl·lid sota LWUV
Punt de fusió	1012 °C
Solubilitat	soluble en solució de AlCl3; soluble en H2SO4 amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua.
Altres característiques	feblement termoluminiscent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Referències

La criolita (del grec κρύος (krýos, gebre, gel), i λίθος (líthos, pedra) és un mineral de la classe dels halurs (segons la classificació de Strunz) que se sol fer servir en el procés d'obtenció d'alumini. Va ser descrita per primera vegada el 1799 a partir d'un dipòsit en Ivittuut, a Groenlàndia.

Característiques

La criolita és un halur amb fórmula Na₃AlF₆, que cristal·litza en el sistema monoclínic. El material incolor desapareix, aparentment, sota l'aigua a causa de la proximitat dels seus índexs de refracció. És un mineral soluble en solució de clorur d'alumini (AlCl₃) i en àcid sulfúric (H₂SO₄) amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua. Històricament, la criolita s'ha fet servir com a mena d'alumini i més tard en el processament electrolític de la bauxita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la criolita pertany a "03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs" juntament amb els següents minerals: criolitionita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, pachnolita, thomsenolita, carlhintzeïta i yaroslavita.

Formació i jaciments

En estat natural es troba de manera majoritària a Ivittuut (Groenlàndia) on hi havia una mina d'extracció que va tenir el seu punt màxim d'extracció a la dècada dels vuitanta. Degut a les grans quantitats requerides per la indústria i que no podien ser cobertes per aquesta mina, actualment la criolita es crea artificialment a partir de sals d'alumini i d'àcid fluorhídric, la qual cosa va fer que la mina d'Ivittut s'acabés abandonant. Actualment és inundada d'aigua, però constitueix una de les atraccions turístiques del país.

Es troba associada a topazi, quars, pacnolita, fluorita, chiolita i a minerals del grup feldespat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criolita