Niquelskutterudita

Niquelskutterudita
Fórmula química	(Ni,Co,Fe)As₃
Epònim	níquel i skutterudita
Localitat tipus	Revier Schneeberg
Classificació
Categoria	Minerals sulfurs - Arsenurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.EC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.29
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric, diploide
Hàbit cristal·lí	cristalls cubs, octaedres i dodecaedres, també granular massiu
Color	blanc gris a gris-platejat, iridescent
Macles	comunes
Exfoliació	bona
Fractura	irregular, concoidal
Tenacitat	trencadissa
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negra
Densitat	5,97
Pleocroisme	dèbil
Varietats més comunes
Xatamita	-amb ferro-
Cloantita	-amb poc arsènic-
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA2007 s.p.
Símbol	Nskt

La niquelskutterudita és un mineral arsenur, de la classe dels minerals sulfurs, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat subgrup de la skutterudita. Va ser descoberta l'any 1845 prop de Schneeberg a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així per ser el membre amb níquel de la sèrie de la Skutterudita.

Un sinònim poc usat és dienerita.

Característiques químiques[modifica]

És un arsenur de níquel, pertanyent al grup de la skutterudita que agrupa a tots els arsenurs. Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral Skutterudita (CoAs₃), en la qual la substitució gradual del níquel per cobalt va donant els diferents minerals de la sèrie. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, bismut i sofre. Fins a l'any 2017 la fórmula química per a la niquelskutterudita era NiAs_3–x, però un article publicat a l'American Mineralogist proposava la fórmula Ni,Co,Fe)As₃, sent aprovada durant el mateix any per l'Associació Mineralògica Internacional.^[1]

Formació i jaciments[modifica]

Es forma en vetes d'alteració hidrotermal dipositat a moderada temperatura. Sol trobar-se associat a altres minerals com: arsenopirita, plata nativa, bismut natiu, calcita, siderita, barita o quars. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).^[2]

Referències[modifica]

↑ Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2016 and 2017». Mineralogical Magazine, 81, 1, 01-02-2017, pàg. 209–213. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.004 [Consulta: 31 març 2017]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 29 gener 2024].

Niquelskutterudita, mindat.org.
Niquelskutterudita, webmineral.com.
Manual de niquelskutterudita, Mineral Data Publishing.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niquelskutterudita

[1] Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2016 and 2017». Mineralogical Magazine, 81, 1, 01-02-2017, pàg. 209–213. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.004 [Consulta: 31 març 2017]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.

[2] Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 29 gener 2024].

[1]

[2]