Niquelskutterudita

Niquelskutterudita
Fórmula química	(Ni,Co,Fe)As₃
Epònim	níquel i skutterudita
Localitat tipus	Revier Schneeberg
Classificació
Categoria	Minerals sulfurs - Arsenurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.EC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.12
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric, diploide
Hàbit cristal·lí	cristalls cubs, octaedres i dodecaedres, també granular massiu
Color	blanc gris a gris-platejat, iridescent
Macles	comunes
Exfoliació	bona
Fractura	irregular, concoidal
Tenacitat	trencadissa
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negra
Densitat	5,97
Pleocroisme	dèbil
Varietats més comunes
Xatamita	-amb ferro-
Cloantita	-amb poc arsènic-
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA2007 s.p.
Símbol	Nskt

La niquelskutterudita és un mineral arsenur, de la classe dels minerals sulfurs, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat subgrup de la skutterudita. Va ser descoberta l'any 1845 prop de Schneeberg a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així per ser el membre amb níquel de la sèrie de la Skutterudita.

Un sinònim poc usat és dienerita.

Característiques químiques

És un arsenur de níquel, pertanyent al grup de la skutterudita que agrupa a tots els arsenurs. Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral Skutterudita (CoAs₃), en la qual la substitució gradual del níquel per cobalt va donant els diferents minerals de la sèrie. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, bismut i sofre. Fins a l'any 2017 la fórmula química per a la niquelskutterudita era NiAs_3–x, però un article publicat a l'American Mineralogist proposava la fórmula Ni,Co,Fe)As₃, sent aprovada durant el mateix any per l'Associació Mineralògica Internacional.^[1]

Formació i jaciments

Es forma en vetes d'alteració hidrotermal dipositat a moderada temperatura. Sol trobar-se associat a altres minerals com: arsenopirita, plata nativa, bismut natiu, calcita, siderita, barita o quars. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).^[2]

Referències

↑ Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2016 and 2017». Mineralogical Magazine, 81, 1, 01-02-2017, p. 209–213. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.004 [Consulta: 31 març 2017]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, p. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 29 gener 2024].

Niquelskutterudita, mindat.org.
Niquelskutterudita, webmineral.com.
Manual de niquelskutterudita, Mineral Data Publishing.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niquelskutterudita

[1] Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2016 and 2017». Mineralogical Magazine, 81, 1, 01-02-2017, p. 209–213. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.004 [Consulta: 31 març 2017]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.

[2] Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, p. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 29 gener 2024].

[1]

[2]