Schoenfliesita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralSchoenfliesita
Schoenfliesite.jpg
Fórmula química MgSn(OH)6
Epònim Arthur Moritz Schoenflies
Localitat tipus Serralada Brooks, Península de Seward, Nome, Alaska, Estats Units
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.FC.10
Nickel-Strunz 9a ed. 4.FC.10
Nickel-Strunz 8a ed. IV/F.16
Dana 6.3.6.2
Heys 7.11.4
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric
Estructura cristal·lina a = 7,759(6) Å;
Simetria m3 (2/m 3) - diploidal
Color vermell-marró fosc, taronja
Duresa 4 a 4,5
Densitat 3,483 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1968-008
Any d'aprovació 1968
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La schoenfliesita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dóna nom al grup de la schoenfliesita. Va ser anomenada l'any 1971 en honor d'Arthur Moritz Schoenflies (1853-1928), professor de matemàtiques de la Universitat de Frankfurt. Les investigacions de Schönflies en la teoria de grups i la topologia van donar com a resultat la prova dels 230 grups espacials. Les seves tècniques d'indexació cristal·logràfica també van facilitar enormement la resolució d'estructures minerals i de cristalls químics.[1]

Característiques[modifica]

La schoenfliesita és un hidròxid de fórmula química Mg[Sn(OH)6]. Cristal·litza en el sistema isomètric. Els seus grans són molt fines i mesuren uns 0.5 μm; també pot aparèixer com a recobriments fibrosos en cassiterita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la schoenfliesita pertany a "04.FC: Hidròxids (sense V o U), amb OH, sense H2O; octaedres que comparteixen angles" juntament amb els següents minerals: bernalita, dzhalindita, söhngeïta, burtita, mushistonita, natanita, vismirnovita, wickmanita, jeanbandyita, mopungita, stottita, tetrawickmanita, ferronigerita-2N1S, magnesionigerita-6N6S, magnesionigerita-2N1S, ferronigerita-6N6S, zinconigerita-2N1S, zinconigerita-6N6S, magnesiotaaffeïta-6N’3S i magnesiotaaffeïa-2N’2S.

Formació i jaciments[modifica]

La schoenfliesita s'ha trobat com a producte d'alteració hidrotermal de fase tardana de hulsita en pedra calcària metasomatitzada, amb contingut de bor, prop del contacte amb un granit intrusiu (Serralada Brooks, Alaska, EUA); i com a fase final mineral de baixa temperatura en dolomia serpentinitzada associada amb skarns amb contingut de W, Sr, B, Be (Districte Pitkäranta, Rússia).[1] Va ser descoberta a la serralada Brooks.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schoenfliesita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «Schoenfliesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Schoenfliesite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 25 abril 2018].