Kieftita
| Fórmula química | CoSb₃ |
|---|---|
| Localitat tipus | Tunaberg Cu-Co Ore Field, Tunaberg, Nyköping, Södermanland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EC.05 |
| Dana | 2.12.17.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 9,04Å; |
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Ni, Fe, Cu, Cl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1991-052 |
| Any d'aprovació | 1994 |
| Símbol | Kie |
| Referències | [1] |
La kieftita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al subgrup de la skutterudita. Rep el seu nom en honor de Cornelis (‘Kees') Kieft (1924‒1995), geòleg i mineralogista holandès, per les seves contribucions a la mineralogia.
Característiques
[modifica]La kieftita és un antimonur de fórmula química CoSb₃. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kieftita pertany a «02.E - Sulfurs metàl·lics, amb proporció M:S = 1:>2 » juntament amb els següents minerals: niquelskutterudita, skutterudita, ferroskutterudita i patronita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1994 al camp de minerals de coure i cobalt de Tunaberg, a Nyköping, al comtat de Södermanland (Suècia). També a Suècia, se n'ha trobat a les mines de Zinkgruvan, a Askersund (Närke). També ha estat descrita a les mines de Bouismas, al districte de Bou Azer, a la regió de Drâa-Tafilalet (Marroc).