Antimonur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Antimonur de níquel(III), NiSb.

Un antimonur és un compost químic format per antimoni i un element metàl·lic menys electronegatiu.[1]

Els metalls dels grups 1, 2 i 13 de la taula periòdica, això és, els metalls alcalins, els alcalinoterris i els elements del grup del bor, donen antimonurs estequiomètrics, on l’antimoni és trivalent, . Els altres metalls, amb alguna excepció, formen amb l’antimoni composts essencialment intermetàl·lics.[1]

Estat natural[modifica]

A la natura hom hi troba alguns minerals que químicament són antimonurs. L'aurostibita és diantimonur d'or, ; la discrasita és antimonur d'argent(I), ; la breithauptita és antimonur de níquel(III), ; o la stibiopal·ladinita, que és diantimonur de pentapal·ladi, .

Aplicacions[modifica]

Antimonur d'indi, InSb, un material semiconductor

Els antimonurs de metalls del grup 13 de la taula periòdica, l'antimonur d'alumini, , l'antimonur de gal·li, , i l'antimonur d'indi, , juntament amb els seus aliatges relacionades, són semiconductors i poden aplicar-se a dispositius electrònics de baixa potència que requereixin alta velocitat. Les aplicacions inclouen sistemes digitals utilitzats per al processament de dades, comunicacions, formació d'imatges, i detecció, en particular en els equips portàtils.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antimonur Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Antimonur». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bennett, B.R; Magno, R.; Brad Boos, J.; Kruppa, W.; Ancona, M.G «[http://www.nrl.navy.mil/estd/sites/www.nrl.navy.mil.estd/files/pdfs/05-1226-2057.pdf Antimonide-based compound semiconductors for electronic devices: A review]». Solid-State Electronic, 49, 2005, pàg. 1875–1895.