Breithauptita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBreithauptita
Breithauptite-229669.jpg
Breithauptita en calcita de la Mina Samson, St Andreasberg, Harz, Baixa Saxònia, Alemanya (Camp de visió de 17 mm)
Fórmula química NiSb
Localitat tipus St Andreasberg, Districte de St Andreasberg, Harz, Baixa Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria antimonurs
Nickel-Strunz 10a ed. 2.CC.05
Nickel-Strunz 9a ed. 2.CC.05
Nickel-Strunz 8a ed. II/C.20
Dana 2.8.11.2
Heys 3.11.36
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Estructura cristal·lina a = 3,946Å; c = 5,148Å;
Simetria 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Color vermell coure amb tons violetes
Macles pla de macla {1011}
Fractura irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla marró vermellós
Diafanitat opaca
Densitat 7,591 a 8,23 g/cm3 (mesurada); 8,629 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques anisotròpica
Pleocroisme visible
Impureses comunes Fe, Co, As, S
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1840
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La breithauptita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la niquelina. Va ser anomenada l'any 1840 per Julius Fröbel en honor del mineralogista saxó Johann Friedrich August Breithaupt (Probstzella, Alemanya, 16 de maig de 1791 - 22 de setembre de 1873). Breithaupt era professor de la Bergakademie a Freiberg, Alemanya i més tard successor de Friedrich Mohs al Museu d'Història Natural de Viena. Breithaupt va ser un mineralogista sistemàtic prolífic i va originar el concepte de la paragènesis. El material havia estat originalment anomenat antimonickel en referència a la seva composició i descrit l'any 1833 per Friedrich Stromeyer.

Característiques[modifica]

La breithauptita és antimonur de níquel (NiSb). A part dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de ferro, cobalt, arsènic i sofre. Cristal·litza en el sistema hexagonal de forma arborescent, disseminada i massiva; el cristalls són rars i prims en forma tabular o d'agulla de fins a 1 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la breithauptita pertany a "02.CC - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Ni, Fe, Co, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: achavalita, freboldita, kotulskita, langisita, niquelina, sederholmita, sobolevskita, stumpflita, sudburyita, jaipurita, zlatogorita, pirrotina, smithita, troilita, cherepanovita, modderita, rutenarsenita, westerveldita, millerita, mäkinenita, mackinawita, hexatestibiopanickelita, vavřinita, braggita, cooperita i vysotskita.

Formació i jaciments[modifica]

La breithauptita es forma en venes hidrotermals de calcita associades amb menes de cobalt-níquel-argent.[2]

La breithauptita ha estat trobada en 176 indrets del món. El territoris amb un major nombre de jaciments són, la part sud del Canadà, prop de la seva frontera amb els Estats Units, Escandinàvia, Gran Bretanya, Europa Central (juntament amb França) i Austràlia. A l'Àsia hi ha jaciments a Rússia, la Xina, l'Índia i el Japó. A Catalunya n'existeixen jaciments a la mina Balcoll, situada al Priorat (Tarragona) i a les mines Montoliu, a la Vall d'Aran.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, nickelina, maucherita, cobaltita, ullmannita, tetraedrita, pirrotita, cubanita, calcopirita, esfalerita, galena i calcita.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Breithauptite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Breithauptite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 gener 2017].