Vés al contingut

Niquelina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nickelina)
Infotaula de mineralNiquelina

Niquelina de la mina Keeley-Frontier, South Lorrain, Districte de Timiskaming, Ontario, Canadà
Fórmula químicaNiAs
Epònimníquel Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CC.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.CC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.09a Modifica el valor a Wikidata
Dana2.8.11.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·lícolumnar, massiu, reniforme, rarament distorsionada, estriada horitzontalment, cristalls terminats {1011}
Estructura cristal·linaa = 3.602 Å, c = 5.009 Å Z = 2
Grup puntualhexagonal (6/m 2/m 2/m)
Colorvermell, marronós
Maclesen {1011}
Exfoliacióimperfecta {1010} i {0001}
Fracturaconcoidal a desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 5,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllamarró fosca
Diafanitatopaca
Densitat7,8
Pleocroismefort
Fusibilitat2
Altres característiquesolor d'all en escalfar-la
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolNc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La niquelina o nicolita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va rebre el seu nom l'any 1832 per François Sulpice Beudant en al·lusió a la seva composició. Pertany i dona nom al grup de la niquelina de minerals.[2]

Característiques

[modifica]

La niquelina és un mineral compost d'arsenur de níquel, contenint un 43,9% de níquel i un 56,1% d'arsènic. Sol contenir petites quantitats de sofre, ferro i cobalt, i de vegades l'arsènic és reemplaçat en gran manera per l'antimoni, formant una sèrie isomorfa amb la breithauptita. Cristal·litza en el sistema hexagonal en hàbit columnar, reniforme o massiu. També s'hi poden trobar cristalls terminats i estriats horitzontalment. La seva duresa és de 5 a 5,5 a l'escala de Mohs, i la seva fractura és concoidal a desigual.

Formació i jaciments

[modifica]

La niquelina es forma per la modificació hidrotermal de roques ultramàfiques i dipòsits de minerals associats, i pot formar-se per la substitució de sulfurs de coure-níquel (substituint la pentlandita i en associació amb sulfurs de coure arsènic), o per metasomatisme de roques ultramàfiques, lliures de sofre, on els fluids metasomàtics introdueixen sofre, carbonat, i arsènic. Això es tradueix normalment en la presència de minerals acoblats incloent mil·lerita, heazlewoodita, pentlandita-pirita metamòrfiques mitjançant sulfuració i arsenopirita-breithauptita-niquelina associades. Els minerals associats inclouen: arsenopirita, barita, plata, cobaltita, pirrotina, pentlandita, calcopirita, breithauptita i maucherita. La niquelina s'altera per donar annabergita (una capa verda d'arsenat de níquel) en patir l'exposició a l'aire humit. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[3]

Grup de la niquelina

[modifica]

El grup de la niquelina està format per vuit espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Achavalita (Fe,Cu)Se
Breithauptita NiSb
Freboldita CoSe
Kotulskita Pd(Te,Bi)
Espècie Fórmula
Langisita CoAs
Niquelina NiAs
Sobolevskita Pd(Bi,Te)
Sudburyita (Pd,Ni)Sb

Referències

[modifica]
  1. «Nickeline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Nickeline Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 novembre 2014].
  3. Mingueza, Pedro «Identificació de sulfosals de bismut a la galeria ‘Tacho’ de la mina “Atrevida” de Vimbodí, Conca de Barberà (Tarragona)». Infominer, 2-2021, 80, 2021, pàg. 41-48 [Consulta: 27 novembre 2023].