Plata nativa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralPlata nativa
Acanthite-Silver-imiter4.jpg
Plata en matriu d'acantita, de la mina Imiter, Boumalne-Dadès, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc
Fórmula química Ag
Classificació
Categoria elements natius
Nickel-Strunz 10a ed. 01.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed. 1.AA.05
Nickel-Strunz 8a ed. I/A.01
Dana 1.1.1.2
Heys 1.2
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí cubs, octahedres, dodecaedres. Sovint allargat formant fils
Estructura cristal·lina a = 4.0862 Å
Simetria m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Grup espacial space group 225
Color plata-blanc, s'entel·la a gris fosc o negre, formant una capa d'acantita
Macles macles de penetració en (111). Creixements arborescents maclats en (100) i (111).
Exfoliació no observada
Fractura no observada
Tenacitat mal·leable
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla plata blanca
Diafanitat opaca
Densitat 10,1 a 11,1 g/cm3 (mesurada), 10,497 g/cm3 (calculada)
Magnetisme paramagnètica
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La plata és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup de minerals del coure.[2] Rep el seu nom del llatí argentum, amb el mateix significat.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es troba en forma nativa molt rarament com a palletes, i de manera més comuna combinada amb sofre, arsènic, antimoni o clor, i en diversos minerals com ara argentita (Ag2S), clorargirita (AgCl), i galena (PbS, de vegades amb impureses de plata). Com que la plata es troba sovint en conjunció amb aquests elements o formant un aliatge amb altres metalls com l'or, generalment s'ha d'extreure a través de fusió o electròlisi. Forma sèries de solució sòlida amb el pal·ladi i amb l'or.[3][4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la plata pertany a "01.AA - Metalls i aliatges de metalls, família coure-cupalita" juntament amb els següents minerals: alumini, coure, electre, or, plom, níquel, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, iodina, novodneprita, cupalita i hunchunita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

La plata es coneix des de temps remots. És mencionada en el llibre del Gènesi,[5] i acumulacions de residus trobats en forns a l'Àsia Menor i en illes del Mar Egeu, indiquen que la plata era separada del plom al Mil·lenni IV aC. Actualment, les principals fonts de plata són les menes de coure, coure-níquel, or, plom i plom-zinc obtingudes al Canadà, Mèxic, Perú i els Estats Units. Com que la major part dels jaciments de plata, són al continent americà, la plata era molt més valuosa abans del descobriment d'aquesta. Anteriorment a la colonització d'Amèrica, la plata tenia entre una sisena part i una setena part del valor de l'or.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plata nativa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Silver» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
  2. «Copper Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2015].
  3. «Gold-Silver Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
  4. «Palladium-Silver Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
  5. «23:15-16». A: Gènesi.