Cupalita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCupalita
Fórmula química (Cu,Zn)Al
Epònim coure, alumini i composició química
Localitat tipus meteorit Khatyrka, rierol Listvenitovyi, riu Khatyrka, Koriàkia, Rússia
Classificació
Categoria elements natius
Nickel-Strunz 10a ed. 1.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed. 1.AA.20
Nickel-Strunz 8a ed. I/A.03
Dana 1.1.15.1
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 6,94Å; b = 4,12Å; c = 10,14Å;
Color groc acer
Duresa 4 a 4,5
Lluïssor metàl·lica
Diafanitat opaca
Densitat 5,12 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques anisotròpica
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1983-084
Any d'aprovació 1985
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La cupalita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom de la aeva composició química: coure i alumini.

Característiques[modifica]

La cupalita és un aliatge de fórmula química (Cu,Zn)Al. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant grans d'uns 35 micròmetres. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cupalita pertany a "01.AA - Metalls i aliatges de metalls, família coure-cupalita" juntament amb els següents minerals: alumini, coure, electre, or, plom, níquel, plata, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, iodina, novodneprita i hunchunita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al l'any 1985 al meteorit Khatyrka, que va ser trobat al rierol Listvenitovyi (Koriàkia, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat. En aquest mateix meteorit també es van descobrir altres quatre espècies minerals noves fins a moment: la khatyrkita, la decagonita, la icosaedrita i la steinhardtita. A més a més, al meteorit també eren presents altres minerals com: clinoenstatita, coesita, corindó, diòpsid, forsterita, hedenbergita, magnetita, nefelina, pentlandita, sodalita, espinel·la, stishovita, taenita, trevorita i troilita.[2]

Referències[modifica]