Nefelina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralNefelina
Nepheline2.jpg
Nefelia provinent de Rio de Janeiro, Brasil
Fórmula química (Na,K)AlSiO4
Epònim núvol
Localitat tipus Mount Somma
Classificació
Categoria silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.FA.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.FA.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/J.02
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal P 63
Hàbit cristal·lí granular massiu, prismàtic
Massa molar 146.08
Color blanc, groc, verdós, blau-verd
Macles en [1010], [3365], i [1122]
Exfoliació [1010] pobre
Fractura concoidal, desigual
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor vítria, grassa
Color de la ratlla blanca
Diafanitat translúcida, transparent
Gravetat específica 2,55 a 2,65
Densitat 2,60 a 2,65
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1.529 - 1.546 nε = 1.526 - 1.542
Birefringència δ = 0,003 a 0,004
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G), aprovat i publicat abans de 1959
Codi IMA IMA1971 s.p.
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La nefelina és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que rep el seu nom del grec nephele (núvol).

Característiques[modifica]

És un tectosilicat d'alumini i sodi, en què el sodi és en part substituït per potassi o algunes vegades per calci. La nefelina es presenta com a masses de color gris o vermellós, amb bona fractura i amb cristalls hexagonals de brillantor grassa. Els cristalls de nefelina són rars i pertanyen al sistema hexagonal, generalment amb la forma d'un prisma curt, de sis cares acabat pel pla basal. Aquest mineral s'empra en la fabricació de peces de ceràmica i vidre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nefelina pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments[modifica]

La nefelina es troba en abundància en les roques eruptives. És un component fonamental en les roques anomenades sienites nefelíticas, roques ígnies que són comuns en ambients de formació alcalins.

Varietats[modifica]

Es coneixen tres varietats de nefelina:

  • L'elaeolita, una varietat massiva amb brillantor oliosa o greixosa (fatstone), de color gris a verd o blau.[2]
  • L'eleolita, una varietat translúcida i massiva amb una lluentor resinosa ben visible. En general, verdosa o vermellosa.[3]
  • El germanat-nefelina, una nefelina sintètica amb germani en lloc de silici.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefelina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 novembre 2014].
  2. «Elaeolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
  3. «Eleolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
  4. «Germanate-nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].