Nefelina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralNefelina
Nepheline2.jpg
Nefelia provinent de Rio de Janeiro, Brasil
Fórmula químicaNa3K(Al4Si4O16)
Epònimnúvol Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMonte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.2.1.2
Heys16.4.1
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal P 63
Hàbit cristal·lígranular massiu, prismàtic
Estructura cristal·linaa = 9,993(2) Å; c = 8,374(3) Å;
Simetria6 - piramidal
Massa molar146.08
Colorblanc, groc, verdós, blau-verd
Maclesen [1010], [3365], i [1122]
Exfoliació[1010] pobre
Fracturaconcoidal, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcida, transparent
Densitat2,55 a 2,66 g/cm3 (mesurada); 2,64 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,529 a 1,546 nε = 1,526 a 1,542
Birefringènciaδ = 0,003 a 0,004
Impureses comunesMg, Ca, H
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1801
Referències[1]

La nefelina és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que rep el seu nom del grec nephele (núvol).

Característiques[modifica]

És un tectosilicat d'alumini i sodi, en què el sodi és en part substituït per potassi o algunes vegades per calci. Des del mes d'abril de 2018, la fórmula química de la nefelina és Na3K(Al4Si4O16) degut a una decisió executiva presa pels oficials de la CNMNC de l'IMA.[2] La nefelina es presenta com a masses de color gris o vermellós, amb bona fractura i amb cristalls hexagonals de brillantor grassa. Els cristalls de nefelina són rars i pertanyen al sistema hexagonal, generalment amb la forma d'un prisma curt, de sis cares acabat pel pla basal. Aquest mineral s'empra en la fabricació de peces de ceràmica i vidre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nefelina pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments[modifica]

La nefelina es troba en abundància en les roques eruptives. És un component fonamental en les roques anomenades sienites nefelíticas, roques ígnies que són comuns en ambients de formació alcalins.

Varietats[modifica]

Es coneixen tres varietats de nefelina:

  • L'elaeolita, una varietat massiva amb brillantor oliosa o greixosa (fatstone), de color gris a verd o blau.[3]
  • L'eleolita, una varietat translúcida i massiva amb una lluentor resinosa ben visible. En general, verdosa o vermellosa.[4]
  • El germanat-nefelina, una nefelina sintètica amb germani en lloc de silici.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefelina
  1. «Nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 novembre 2014].
  2. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) - Newsletter 42» (en anglès). International Mineralogical Association. [Consulta: 29 desembre 2018].
  3. «Elaeolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
  4. «Eleolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
  5. «Germanate-nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].