Nefelina
 Nefelina | |
|---|---|
 Nefelia provinent de Rio de Janeiro, Brasil | |
| Fórmula química | Na₃K(Al₄Si₄O16) |
| Epònim | núvol  |
| Localitat tipus | Monte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.02 |
| Dana | 76.2.1.2 |
| Heys | 16.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal P 63 |
| Hàbit cristal·lí | granular massiu, prismàtic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,993(2) Å; c = 8,374(3) Å; |
| Grup puntual | 6 - piramidal |
| Massa molar | 146.08 |
| Color | blanc, groc, verdós, blau-verd |
| Macles | en [1010], [3365], i [1122] |
| Exfoliació | [1010] pobre |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida, transparent |
| Densitat | 2,55 a 2,66 g/cm³ (mesurada); 2,64 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,529 a 1,546 nε = 1,526 a 1,542 |
| Birefringència | δ = 0,003 a 0,004 |
| Impureses comunes | Mg, Ca, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2018 s.p. |
| Any d'aprovació | 1801 |
| Símbol | Nph |
| Referències | [1] |
La nefelina és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que rep el seu nom del grec nephele (núvol).
Característiques[modifica]
És un tectosilicat d'alumini i sodi, en què el sodi és en part substituït per potassi o algunes vegades per calci. Des del mes d'abril de 2018, la fórmula química de la nefelina és Na₃K(Al₄Si₄O16) degut a una decisió executiva presa pels oficials de la CNMNC de l'IMA.[2] La nefelina es presenta com a masses de color gris o vermellós, amb bona fractura i amb cristalls hexagonals de brillantor grassa. Els cristalls de nefelina són rars i pertanyen al sistema hexagonal, generalment amb la forma d'un prisma curt, de sis cares acabat pel pla basal. Aquest mineral s'empra en la fabricació de peces de ceràmica i vidre.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nefelina pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Formació i jaciments[modifica]
La nefelina es troba en abundància en les roques eruptives. És un component fonamental en les roques anomenades sienites nefelíticas, roques ígnies que són comuns en ambients de formació alcalins.
Varietats[modifica]
Es coneixen tres varietats de nefelina:
- L'elaeolita, una varietat massiva amb brillantor oliosa o greixosa (fatstone), de color gris a verd o blau.[3]
- L'eleolita, una varietat translúcida i massiva amb una lluentor resinosa ben visible. En general, verdosa o vermellosa.[4]
- El germanat-nefelina, una nefelina sintètica amb germani en lloc de silici.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefelina |
- ↑ «Nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 novembre 2014].
- ↑ «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) - Newsletter 42» (en anglès). International Mineralogical Association. [Consulta: 29 desembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Elaeolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
- ↑ «Eleolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
- ↑ «Germanate-nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].