Cofrents

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCofrents
Cofrentes
Bandera de Cofrents Escut de Cofrents
CofrentesCastillo.JPG
Castell de Cofrents

Localització
Localització de Cofrents respecte del País Valencià.png
39° 13′ 47″ N, 1° 03′ 41″ O / 39.229722222222°N,1.0613888888889°O / 39.229722222222; -1.0613888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaVall de Aiora
Capital de

Capital Cofrentes
Municipi 1
Població
Total 1.125 (2018)
• Densitat 10,9 hab/km²
Gentilici Cofrentí, cofrentina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 103,2 km²
Altitud 437 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història i celebracions
Festa major
Organització política
• Alcalde Raúl Mateo Ángel Balufo
Identificador descriptiu
Codi postal 46625
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 46097
Codi ARGOS de municipis 46097
Altres

Lloc web http://www.cofrentes.com
Modifica les dades a Wikidata

Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi de la Vall d'Aiora. El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol, la qual cosa li dóna la seua fesomia; en època musulmana pertangué, entre 1147 i 1172 al regne de Múrcia, regit per Ibn Mardanisch.

El terme, de 103.1 km 2, és força muntanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i amb altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l'Embarcadero. A banda de la gran quantitat d'excursions a peu o amb bicicleta que s'hi poden realitzar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi amb diferents coves de què destaca la Cueva Hermosa i el Volcán.

Història i orígens[modifica]

En zona fronterera entre els regnes àrabs i les Corones de Castella i d'Aragó, la Vall de Cofrents canvià constantment de mans durant el segle XIII, així després de la conquesta Jaume I va cedir-la a Castella, sota el domini de la qual es va efectuar la repoblació; en 1238 Alfons IX la dóna al seu primogènit l'infant Sanxo; en 1281 Alfons X, de Castella i Pere III, el Gran, d'Aragó pacten la cessió a Aragó de la zona i aqueix mateix any nomenen batle dels castells de Xanals, Xerafuil i Cofrentes a Pere d'Agulló; en 1329 Alfons IV, el Benigne fa donació a la seua muller, n'Elionor, en 1369 passa al Patrimoni Reial de Pere IV, el Cerimoniós; successivament continuà passant de mà en mà de diferents senyors: el marqués de Villena, n'Elionor de Villena; el comte d'Oliva i el Duc de Gandia, durant tota aquesta època la permanència de gran quantitat de musulmans en la zona originà diverses fregades entre aquests i la població cristiana; per exemple, en les Germanies els moros recolzaren els nobles en llur interés per sufocar l'aixecament; en 1574 obtingué independència eclesiàstica Xarafull.

El 1609 l'expulsió morisca suposà un greu trencament demogràfic –tan sols hi romangueren 17 persones; el duc de Gandia, senyor aleshores de la Vall, dirigí la repoblació amb dures condicions de pagaments, en especial les referides a la partició de fruits; en Joan de Navarra, els marquesos de Demax, Isabel de Ladrón, duquessa de Castro; família Mendoza, Pere Centelles Borja continuen engrossint la nòmina de propietaris del castell i la vila fins que el duc d'Osuna cedeix en cens emfitèutic al plet que des de feia més d'un segle mantenien els pobladors amb els senyors; va ser capital de la governació o corregiment establert arran de la instauració borbònica, de què eren partidaris els cofrentins, que comprenia tota la Vall d'Aiora i part de la Canal de Navarrés; el 24 de maig de 1812, a causa de l'oposició a la invasió el general napoleònic Granier cremaren els arxius municipals, cremaren el pont, afusellaren i segrestaren alguns cofrentins i arruïnaren el castell; les guerres carlines també afectaren Cofrents on hi hagué diversos enfrontaments; el 1864 una forta riuada provocà la desaparició del conreu de la vinya en el municipi i provocà diverses epidèmies en 1885, el còlera; en 1890, el tifus; en 1892, la verola; ja en el segle XIX, durant el regnat de Ferran VII, és fort l'oposició de la població de la Vall a seguir complint les exigències senyorials.

El segle XX marca una important caiguda demogràfica deguda a l'escàs dinamisme econòmic sofert per la comarca; la construcció de la central nuclear (1973-1982), que fou fortament contestat per la població civil del País Valencià, no ha generat el procés de desenvolupament i de llocs de treball a la comarca que van prometre les autoritats per justificar la ubicació, si no ha sigut per la necessitat de peonatge i pel desenvolupament d'algunes activitats de serveis; bona prova n'és que en 1974 hi havia un cens de 947 persones i el de 2003 tan sols creix fins als 950.

Llocs d'interés[modifica]

El nucli urbà creix al redós del castell i els seus carrers s'empinen cap a ell oferint al visitant gran quantitat de fonts. El patrimoni local presenta:

  • El Castell. D'origen àrab ha sofert diverses destruccions, afegits i modificacions, la qual cosa fa que l'estat de conservació siga diferent segons les zones.
  • Balneari de Los Hervideros. En funcionament des de 1902.
  • Església del Patriarca sant Josep. De 1621.
  • Balcó de Pilatos.
  • Ermita de la Verge de la Soletat
    Pont modernista. Aixecat en 1911 per a salvar el Cabriol.
  • Ermites de la Soledat i el Calvari.

Gastronomia[modifica]

La gastronomia es basa en els productes de la terra –destaquen les bresquilles-- i el seu àpat més conegut és l'olla cofrentina; la beguda local és el zurracapote.

Festes[modifica]

Les festes patronals són del 14 al 18 d'agost dedicades a l'Assumpció de la Nostra Senyora, i el 17 de gener per Sant Antoni.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cofrents Modifica l'enllaç a Wikidata