Zarra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el municipi. Vegeu-ne altres significats a «Telmo Zarraonaindía».
Infotaula de geografia políticaZarra
Bandera de Zarra Escut de Zarra
Escut de Zarra
Zarra 9.jpg
Vista general de Zarra

Localització
Localització de Zarra respecte del País Valencià.png
39° 05′ 30″ N, 1° 04′ 36″ O / 39.091666666667°N,1.0766666666667°O / 39.091666666667; -1.0766666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaVall de Aiora
Municipi 1
Població
Total 381 (2017)
• Densitat 7,67 hab/km²
Gentilici Sarrí, sarrina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 49,7 km²
Altitud 605 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Organització política
• Alcalde Juan José Rubio Navarro
Identificador descriptiu
Codi postal 46621
Codi de municipi INE 46263
Codi ARGOS de municipis 46263
Altres

Lloc web www.zarra.es
Modifica les dades a Wikidata

Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Entre els segles XVIII i XIX tingué indústria manufacturera, i és tradicional la fabricació de forques, bastons i altres instruments de fusta, especialment la de lledoner. La seua economia, però, es basa en l'agricultura tant de regadiu com de secà. També és important l'aportació de la ramaderia i la de l'apicultura.

Geografia[modifica]

El relleu és abrupte i muntanyós, especialment en la part central del terme, on a banda i banda del riu Zarra s'alcen les serres de Atalayas (982 msnm) i del Puntal (887 m). En la part occidental s'hi troben diverses planes que recorden ja les planícies manxegues, mentre que en el costat oposat, a l'altura de la capital municipal, la vall del riu s'eixampla i dóna lloc a alguns horts que es reguen amb l'aigua que la Séquia Mare extrau per l'assut dels Molins i que després regarà una major extensió en el terme de Teresa de Cofrents.

El terme municipal de Zarra limita amb les localitats d'Aiora, Xarafull i Teresa de Cofrents, totes elles de la comarca de la Vall de Cofrents.

La vegetació clímax correspon a l'alzinar, però amb prou faenes queden algunes carrasques en la seua part més occidental. En les muntanyes hi ha pins, savines, romanís i aliagues, si bé la desforestació és bastant acusada.

S'accedeix a aquest municipi, des de València, a través de l'A-3 prenent després la N-330 i posteriorment la CV-445. El clima és de tipus mediterrani.

Història[modifica]

Són escassos les dades que posseïm del seu poblament antic en aquest terme municipal, sent vagues totes les notícies que es coneixen. No obstant això, en la Cova Valle existeixen restes prehistòriques, possiblement neolítics si s'ha de jutjar per la mitja punta de fletxa de sílex allí oposada. També hi ha notícia, segons Sarthou Carreres, d'haver-se descobert diverses làpides romanes i àrabs en el seu territori.

L'etimologia del topònim Zarra és amb molta probabilitat d'origen basc (topònim procedent de la repoblació castellanoaragonesa de cristians vells) i significaria "antic" en contraposició amb el topònim Zara d'origen àrab que haguera sigut l'evolució d'Al-Zahara i significaria "La flor". La primera governació de la vall després de la Reconquesta s'estableix a Zarra, va ser la població on es van establir els primers cristians vells arribats de Castella, Navarra i Aragó.

Té el seu origen en el castell musulmà que Jaume I va conquerir i va donar a Castella en virtut del Tractat d'Almizra, per a passar definitivament al Regne de València el 1281. El senyoriu del lloc van mantindre'l, des de mitjan segle XIV, els ducs de Gandia. Lloc de moriscos de la parròquia de Xarafull; fins al 1535, en què es va separar. Va resultar molt afectat per l'expulsió d'aquests, ja que comptava amb 240 focs el 1609; de la qual es va recuperar lentament. En el període 1822-1833 va formar part de l'efímera província de Xàtiva en virtut de la divisió provincial que van fer les Corts de Cadis.

Economia[modifica]

La seua economia és bàsicament agrària. La superfície conreada suposa el 24,5% de la total del terme. Dins del regadiu trobem bresquilles, pomes, figues, cireres, així com dacsa, alfals i hortalisses. En les riberes de les séquies i en algunes partions dels camps creix amb profusió el lledoner que és emprat per a la fabricació de forques i garrots per una reduïda indústria local. En secà es troben cereals, ametlers i la vinya; la resta queda en guaret. El sector ramader compta amb caps de bestiar llanar, algunes granges avícoles i de porcí, i més de 200 ruscs. La indústria es redueix a un taller de tipus familiar, on es fabriquen forques i garrots, ja que ha desaparegut la indústria manufacturera que existia durant els segles XVIII i XIX.

El 29 de gener de 2010 Zarra es postulà com a candidat per allotjar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) per residus radioactius que es planteja construir per donar servici a tot l'Estat espanyol.[1] Pocs mesos més tard el govern de la Generalitat Valenciana feu públic el seu temor que es decidís ubicar-hi el MTC, descartant altres candidatures com Ascó.[2]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Zarra
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2014
516 462 442 438 416 424 400 442 492 547 484

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Juan José Rubio Navarro AEPZ-Agrupación de Electores por Zarra 16/06/2007
2011 - 2015 Juan José Rubio Navarro AEPZ-Agrupación de Electores por Zarra 11/06/2011
Des del 2015 Juan José Rubio Navarro AEPZ-Agrupación de Electores por Zarra 13/06/2015

Llocs d'interés[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]