Cortes de Pallars

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCortes de Pallars
Cortes de Pallás
Escut de Cortes de Pallars
Cortes de Pallás.jpg
Vista parcial de Cortes amb la Mola al fons

Localització
Localització de Cortes de Pallars respecte del País Valencià.png
39° 14′ 35″ N, 0° 56′ 33″ O / 39.243055555556°N,0.9425°O / 39.243055555556; -0.9425
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall de Aiora
Capital Cortes de Pallás
Municipis 1
Població
Total 968 (2016)
• Densitat 4,15 hab/km²
Gentilici Cortesà, cortesana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 233,01 km²
Altitud 450 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major Del 13 al 17 d'agost
Organització i govern
• Alcalde Alberto Enrique Sáez Serrano
Indicatius
Codi postal 46199
Codi INE 46099
Codi ARGOS 46099
Altres dades

Web www.cortesdepallas.es
Modifica dades a Wikidata

Cortes de Pallars (en castellà i oficialment Cortes de Pallás) és un municipi valencià situat a la Vall d'Aiora.

Geografia[modifica]

Cortes de Pallars està completament dominat i envoltat per la seua orografia; al nord es troba la Serra Martés amb el pic Martés de 1085 metresi vèrtex geodèsic de primer ordre, sent la màxima altura del municipi. En la seua part central domina la Mola d'Albéitar i al sud la Mola de Cortes, declarada en 1973 Vedat Nacional de Caça Major.

El riu Xúquer, que és el més cabalós del País Valencià talla el territori creant un canyó en el qual les seues aigües són aprofitades per l'Embassament del Naranjero i la Presa de Corts II, amb central hidroelèctrica. A banda del Xúquer reguen l'enorme terme, 235 km², les rambles de La Morera, del Pozo, de Canillas; de Los Gallegos, del Ral; el barranc d'Otonel, de Bujete i del Hornillo, voltat pel massís del Caroig, la Mola de Cortes, la serra Martés i la de Dosaigües, presenta molts paratges per a gaudir del senderisme, el barranquisme, la bicicleta o el muntanyisme. La Mola de Cortes també compta amb la major reserva de caça major d'Espanya.

Per la seua banda, la central termonuclear de Cofrents utilitza part de la seua producció nocturna d'energia per a bombar aigua a l'embassament de la Mola de Cortes per alimentar des d'allí una central hidroelèctrica situada prop de la mateixa població de Corts.

S'accedeix a aquest poble, des de València, a través de l'A-3 agafant després la CV-425 i posteriorment la CV-428. El sender de Gran Recorregut GR-7 travessa les seues terres entrant per la Serra Martés i, creuant el poble, ix per un lateral de la Mola de Cortes.

El terme municipal limita amb les localitats de Bicorb, Cofrents, Dosaigües, Xalans, Xarafull, Millars, Requena, Teresa de Cofrents i Iàtova. Dins el seu terme municipal s'hi troben les aldees de Castilblanques, El Oro, La Cabezuela, Los Herreros, Otonel, Venta de Gaeta i Viñuelas.

Història[modifica]

Els indicis més antics de poblament són ibers i s'han trobat en La Pileta, el jaciment de la muralla, el castell de Chiret i a la serra Martés; també hi ha troballes d'època romana, però la fundació és musulmana, la qual població es mantingué després de la conquesta cristiana; fou el centre de la baronia de Pallars, vinculada, prèvia facultat reial, pels Pallars el 1232. Passà successivament als Pascual de la Verònica, als Frígola i als Escrivà.

En 1609 els seus habitants es rebel·laren davant el decret d'expulsió dels moriscos i, juntament, amb els habitants dels pobles dels voltants es van fer forts vora tres mil moriscs a la Mola de Cortes, sota el comandament de Turigi, que acabà sent executat el 16 de desembre; després de mesos de durs enfrontaments amb les tropes reials de Felip III, van claudicar en el mes de novembre de 1609; el resultat fou la quasi total despoblació del terme; a partir del segle XVIII experimenta un lent creixement demogràfic, a finals del XIX la baronia va anar aconseguint l'escissió del títol en fins a quatre més: la de Cortes, la de Castillo de Chirel, la de Bugete i la de Ruaya, cas probablement únic en la història nobiliària de l'estat espanyol; a partir de 1930 l'emigració dels seus habitants cap a nuclis industrials ha sagnat la demografia local importantment.

Economia[modifica]

La seua economia està basada en l'agricultura de l'olivera i l'ametler principalment, i en menor proporció vinyers i labors de secà. La ramaderia es basa en la cabra i ovella. També s'hi du a terme l'apicultura, destacant la qualitat de les mels i derivats.

Però el principal motor d'ingressos del municipi prové dels impostos a Iberdrola i el seu complex hidràulic. S'ha invertit principalment a millorar les dotacions del poble i dels llogarets. Tots i cadascun compten amb casa social, piscina municipal, parc infantil i altres equipaments, així com autobús que els connecta i servei mèdic i farmacèutic amb visites periòdiques als llogarets.

El turisme s'ha vist afavorit per les noves carreteres i les obres d'infraestructura que s'han construït en el terme municipal. La ruta fluvial dels canyons del Xúquer, que es realitza en llanxes turístiques entre Cofrents i Cortes de Pallars ha ajudat a l'augment de les activitats turístiques basades en les característiques del paisatge abrupte format pel riu.

Demografia[modifica]

Cortes de Pallars té 1.012 habitants (INE 2014).

Evolució demogràfica de Cortes de Pallars
1609 1620 1713 1857 1940 1970 1996 2000 2004 2006 2007 2013 2014
1.500 [1] 160 433 949 2.400 1.068 602 792 999 978 962 981 1.012

Administració i política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Bernardino Serrano Carrión UCD 19/04/1979
1983 - 1987 José Gras Serrano PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 José Gras Serrano PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 José Gras Serrano PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 José Gras Serrano PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 José Gras Serrano PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 José Gras Serrano (per defunció)
José Moltó Navarro(des del 27/07/2004)
PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Alberto Enrique Saez Serrano PP 16/06/2007
2011 - 2015 Alberto Enrique Saez Serrano PP 11/06/2011
Des del 2015 Fernando Navarro Pardo PSPV-PSOE 13/06/2015

Llocs d'interés[modifica]

Vista de l'embassament de Cortes

El poble conserva la trama morisca que li donà origen amb els típics carrers i atzucacs estrets i empinats. Val la pena visitar algunes de les aldees on es pot trobar part del patrimoni local, que detallem tot seguit:

  • Església de Nostra senyora dels Àngels. En Cortes. Bastida en 1775 en estil barroc. El campanar fou reconstruït en 1893 i restaurat en 2000.
  • Ermita de sant Roc. En El Oro. Segle XIX.
  • Ermita del Sagrat cor de Jesús. En La Cabezuela. De 1922.
  • Castell de Chirel. Segle XV, gòtic. Fou utilitzat en la lluita contra els moriscs. Conserva alguns elements però el seu estat és d'abandó i ruïna.
  • Castell de Ruaya. D'origen àrab, fou caseriu musulmà. Només es pot observar la base de la seua torrassa.
  • Castell de la Pileta. També musulmà. Ocupava un lloc estratègic sobre el riu. Només perviu una paret vertical de la seua torre.
  • Castell d'Otonel. En el llogarret homònim.
  • Fou caseriu morisc. Només conserva alguns murs.
  • Palau del Baró. Barroc, del XVIII. Conserva en la façana l'escut d'armes dels barons de Cortes.
  • Antiga Venta de las Galletas. En Venta Gaeta. Ja en el segle XVI era parada de postes. Actualment és habitatge particular.
  • Las Eras. Arreu del terme, construccions singulars del segle XVIII utilitzades aleshores en les tasques agrícoles.
  • Antiga Cimentera. Es va construir a les primeries del segle passat amb motiu de la instal·lació de la Central Hidroelèctrica.

Gastronomia[modifica]

Com a poble de muntanya, ofereix una gastronomia forta condimentada amb els productes de la terra: embotits, tajás de la orza, ajoarriero, coques de sardina i pernil, gaspatxos, mojetes, olla de poble, arròs amb herbes, etc.

Festes[modifica]

Les festes patronals són del 15 al 17 d'agost, dedicades a la Nostra Senyora dels Àngels.

Personatges destacats[modifica]

Dels seus fills mereix esment en Pasqual Frígola i Ahís, baró de Cortes (1822-1893), personatge que destacà tant al País Valencià com a l'estat tant a la vida política com la social.

Referències[modifica]

  1. Cens abans de l'expulsió dels moriscos.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cortes de Pallars Modifica l'enllaç a Wikidata