13 d'agost
| << | Agost 2017 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs. Queden 140 dies per finalitzar l'any.
Contingut
- 1 Esdeveniments
- 2 Naixements
- 3 Necrològiques
- 4 Festes i commemoracions
- 4.1 Santoral[1]
- 5 Notes
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1714 - Talamanca (el Bages): comença la batallà en què els miquelets, voluntaris, sometents i diversos regiments reglats de l'exèrcit austriacista català, sota el comandament d'Antoni Desvalls, Marquès del Poal, compost d'uns 2.000 homes, s'enfronta als filipistes (guerra de Successió), comandats pel Conde de Montemar, que disposen d'uns 3.500 -o més- efectius.
- 1801 - València: s'hi esdevé l'Avalot de Quintes.
- 1888 - Barcelona: Es crea la UGT, on se'n celebra el primer congrés.
- 1940 - La Baule (la Bretanya): la Gestapo deté el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys.
- 1983 - Madrid: El Tribunal Constitucional d'Espanya declara inconstitucionals 14 dels 38 articles de la LOAPA.
- Resta del món
- 1521 - Tenochtitlan caigué en mans dels conquistadors espanyols, i amb ella tot l'Imperi Asteca.
- 1553 – Ginebra: Miquel Servet és arrestat per Joan Calví per heretge.
- 1920 - Varsòvia: Les tropes poloneses del Mariscal Władysław Sikorski derroten les soviètiques a Varsòvia durant el transcurs de la Guerra polonesosoviètica, en el que es coneixerà com el Miracle del Vístula.
- 1960 - República Centreafricana: s'independitza de França.
- 1961 – Alemanya de l'Est comença a construir el mur de Berlín per evitar els intents de fugir creuant el teló d'acer.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1926, Barcelona: Josep Sazatornil i Buendía (Saza), actor català de teatre i cinema.
- 1930, Barcelona: Albert Jané i Riera, escriptor i lingüista, director de la revista Cavall Fort.
- 1961, Vilanova i la Geltrú: Toni Albà, és un humorista, actor i director de cinema català.
- 1962, Barcelona: Manuel Valls i Galfetti és un polític francès d'ascendència catalana i suïssa.
- 1965
- Sabadell: Miquel Calçada i Olivella (Mikimoto), periodista català.
- Els Hostalets de Balenyà, Osona: Carles Capdevila i Plandiura, periodista i guionista català, fundador del diari Ara (m. 2017).
- Resta del món
- 1866, Lhi Vialar, Regne d'Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari i senador italià, fundador de la FIAT
- 1872, Karlsruhe, Imperi Alemany: Richard Willstätter, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1915.
- 1898, Biarritz, França: Jean Borotra fou un tennista francès.
- 1899, Londres, Anglaterra: Sir Alfred Joseph Hitchcock va ser un director de cinema britànic.
- 1912,
- Torí, Regne d'Itàlia: Salvador Luria, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969.
- Zarautz, Espanya: Francisco Escudero García de Goizueta va ser un compositor basc.
- 1914, Irun, País Basc, Espanya: Mariano Eusebio González y García, conegut artísticament com a Luis Mariano fou un tenor basc.
- 1918, Gloucester, Anglaterra: Frederick Sanger, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1958 i de 1980 conegut per dissenyar un mètode de replicació de l'ADN in vitro.
- 1926, Mayarí, Holguín, Cuba: Fidel Castro, polític cubà, president del país.
- 1953, Montevideo, Uruguai: Carmen de Posadas Mañé ( 13 d'agost de 1953) és una escriptora hispano-uruguaiana, resident a Espanya.
- 1962, Madrid, Espanya: Gracia Querejeta és una directora de cinema espanyola.
- 1996, Rosario (Argentina): Juan Cruz Komar, futbolista argentí que juga com a defensa
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1826 - Quimper, França: René Laennec, metge i científic bretó, inventor de l'estetoscopi (n. 1781).
- 1863 - Charenton (Saint-Maurice, Val-de-Marne), França: Eugène Delacroix, pintor francès del moviment romàntic.
- 1910 - Londres, Anglaterra: Florence Nightingale OM, pionera de la infermeria.
- 1947. Madrid, Espanya: Francesc de Paula Vallet i Arnau, sacerdot barceloní, fundador dels Cooperadors Parroquials de Crist Rei (n. 1883).
- 1996 - Lisboa, Portugal: António de Spínola, militar i polític portuguès, va anar el 15è president de la República Portuguesa
- 2001 - Madrid - Manuel Alvar López, filòleg, dialectòleg i catedràtic espanyol (n. 1923).
- 2009 - White Plains, Nova York: Les Paul, guitarrista de jazz nord-americà (n. 1915).
- 2017 - Madrid, Espanya: Basilio Martín Patino fou un director de cine espanyol.
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
- Nit de l'Albada a la vila d'Elx amb motiu de les festes patronals.
Santoral[1][modifica | modifica el codi]
Església Catòlica[2][modifica | modifica el codi]
- Sants al Martirologi romà (2011): Hipòlit de Roma, màrtir (236); Poncià I, papa (236); Cassià d'Imola, màrtir (304); Antíoc de Lió, bisbe (ca. 500); Radegunda, reina (587); Màxim el Confessor, abat (662); Wigbert de Fritzlar, abat (736); Joan Berchmans, jesuïta (1621); Pierre Romançon, monjo (1862).
- Beats: Gertrudis d'Altenberg, monja (1297); William Freeman, màrtir (1595); Patrick O'Healy, Conan O'Rourke, màrtirs (1579); Carlo Domenico Cristofori, caputxí (1699); Pierre Gabilhaud, màrtir (1794); Joan Agramunt, Josep Bonet i Nadal, màrtirs (1936); Modest Garcia i Martí, màrtir (1936); Secundino María Ortega García, Antonio Calvo Calvo, Antoni Maria Dalmau i Rosich, Juan Echarrius Vique, Pedro García Bemal, Hilario María Llorente Martín, Salvador Pigem Serra, Javier Luis Bandrés Jiménez, Josep Brengaret i Pujol, Tomàs Capdevila i Miró, Esteve Casadevall i Puig, Eusebi Codina i Millà, Joan Codinacs i Tuneu, Raimon Novic i Rabionet, José María Ormo Sero, Teodoro Ruiz de Larrinaga García, Juan Sánchez Munaerriz, Manuel Torras Sais, Manuel Buil Lalucza,Priester, Märtyrer, und Alfons Miquel Garriga, màrtirs (1936); Josep Tàpies i Sirvant i sis companys màrtirs d'Urgell: Pasqual Araguàs i Guàrdia, Silvestre Arnau i Pasqüet, Josep Boher i Foix, Francesc Castells i Brenuy, Pere Martret i Moles, Josep-Joan Perot i Juanmartí, màrtirs (1936); Jakob Gapp, màrtir (1943).
- Sants: Concòrdia, Eusebi i Hipòlit de Roma, màrtirs (258); Cassià de Todi, màrtir (304); Zuentibold de Lotaríngia, rei (900); Ludolf de Corvey, abat (983); Laudulf d'Évreux.
- Beats: Gerold de Lübeck, bisbe (1163); Alois Bley, monjo màrtir (1904).
- Venerable Filomena Ferrer i Galceran, monja mínima.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: sants Pedro de Santa María i Simón de Lara, màrtirs (1361).
Església Armènia[modifica | modifica el codi]
Corresponen als sants del 31 de juliol del calendari julià.
- 25 Hrotits: Eudòcim el Just de Capadòcia, abat; Gelasi, màrtir; Germà, bisbe; Julita de Cesarea, màrtir; Llúcia i Rixos de Campània i els seus companys màrtirs; Sabí de Cesarea, màrtir; Samuel i Abraham, preveres, deixebles de Leontenakh, màrtirs en Armènia.
Església Copta[modifica | modifica el codi]
Corresponen als sants del 31 de juliol del calendari julià.
- 7 Mesori: Concepció de la Mare de Déu; Timoteu II d'Alexandria, patriarca (477).
Església Ortodoxa Etíop[modifica | modifica el codi]
Corresponen als sants del 31 de juliol del calendari julià.
- 7 Nahase: Nā‘od, emperador d'Etiòpia (1508).
Església Ortodoxa Síria[modifica | modifica el codi]
Corresponen als sants del 30 de juliol del calendari julià.
- Sants: Silas i Silvà d'Antioquia, seguidors de Crist (s. I); Abdó i Senén, màrtirs; Adelf i Gai de Nisibis, màrtirs; Ciril d'Alexandria, patriarca (444); Teodosi II el Jove, emperador de Bizanci (457); Anastasi I de Bizanci, emperador (518); Jacob d'Edessa el Vell, organitzador de l'Església Síria (578); Demòcrit, Secund i Dionís de Sinnada, màrtirs; Diòscor d'Alexandria, patriarca; Teodora, reina; Timoteu d'Alexandria, patriarca; Bar Hebraeus (1286).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica | modifica el codi]
- Se celebren els corresponents al 26 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica | modifica el codi]
Corresponen als sants del 31 de juliol del calendari julià.
- Sants: Josep d'Arimatea, seguidor de Jesús (s. I); Julita de Cesarea, màrtir (304); 12 Màrtirs de Roma; Eudòcim de Capadòcia (ca. 840); Joan de Bulgària, exarca (900); Dionís de Vatopedi, màrtir (1822); Geràssim el Jove de Kaluga; Benjamin, Sergej, Jordi i Joan, màrtirs de Sant Petersburg (1922); Maksim, màrtir (1928); Ivan, Konstantin, Anna i Elisabet, màrtirs (1937); Vladímir, prevere màrtir (1937); Nikolai, prevere màrtir (1941); Vassilij de Kineixma, bisbe (1945).
Església Ortodoxa Grega[modifica | modifica el codi]
- Troballa de les relíquies de Felip apòstol a Xipre.
Església Ortodoxa de Geòrgia[modifica | modifica el codi]
- Arseni de Ninozminda, bisbe.
Esglésies luteranes[modifica | modifica el codi]
- Radegunda, reina dels francs; Florence Nightingale, infermera, reformadora social (1910); Paul Richter, rector (1942),
Esglésies anglicanes[modifica | modifica el codi]
- Jeremy Taylor, bisbe (1667); Florence Nightingale, infermera, reformadora social (1910); Octavia Hill, reformadora social (1912).
Notes[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Kalender - 13. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 d'agost. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 d'agost  |
