Elionor d'Aragó i de Sicília
De Viquipèdia
Sepulcre de la reina Elionor d'Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i germana de Joan el Caçador i Martí l'Humà.
Elionor d'Aragó i de Sicília (Santa Maria del Puig, 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Orígens familiars[modifica | modifica el codi]
Fou filla del rei Pere III el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília, la seva tercera esposa. Era néta per línia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, i per línia materna del rei Pere II de Sicília i Elisabet de Caríntia.
Fou germana dels comtes-reis Joan el Caçador i Martí l'Humà. Per part de pare també fou germana de les princeses Constança d'Aragó, Joana d'Aragó i Isabel de Barcelona.
Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]
El 18 de juny de 1375 es casà a Sòria amb el rei Joan I de Castella tal com s'havia acordat al tractat d'Almazán.[1] D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Enric III de Castella (1379-1406), rei de Castella
- l'infant Ferran d'Antequera (1380-1416), Comte de Barcelona i rei d'Aragó, primer monarca de la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó
- la infanta Elionor de Castella (1382-?), morta jove
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor d'Aragó i de Sicília  |
- ↑ Gebhardt, Victor. Historia general de España y de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días (en castellà). Librería Española, 1864, p. 134.
