Elionor d'Aragó i de Sicília
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Sepulcre a la catedral de Toledo  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1358 el Puig de Santa Maria |
| Mort | 13 agost 1382 (24 anys) Cuéllar |
| Causa de mort | Trastorn puerperal |
| Sepultura | Sepulcro de la reina Leonor de Aragón (en)  |
| Consort real de Castella | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | reina consort |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Casa reial d'Aragó |
| Cònjuge | Joan I de Castella (1375 (Gregorià)–) |
| Fills | Ferran d'Antequera, Enric III de Castella |
| Pares | Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília |
| Germans | Isabel d'Aragó i de Fortià, Martí l'Humà, Joan el Caçador, Constança d'Aragó i de Navarra i Joana d'Aragó i de Navarra |
 | |
 | |
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Orígens familiars[modifica]
Fou filla del rei Pere III el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília, la seva tercera esposa. Era neta per línia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, i per línia materna del rei Pere II de Sicília i Elisabet de Caríntia.
Fou germana dels comtes-reis Joan el Caçador i Martí l'Humà. Per part de pare també fou germana de les princeses Constança d'Aragó, Joana d'Aragó i Isabel de Barcelona.
Núpcies i descendents[modifica]
El 18 de juny de 1375 es casà a Sòria amb el rei Joan I de Castella tal com s'havia acordat al tractat d'Almazán.[1] D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Enric III de Castella (1379-1406), rei de Castella;
- l'infant Ferran d'Antequera (1380-1416), comte de Barcelona i rei d'Aragó, primer monarca de la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó;
- la infanta Elionor de Castella (1382-?), morta jove.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor d'Aragó i de Sicília |
- ↑ Gebhardt, Victor. Historia general de España y de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días (en castellà). Librería Española, 1864, p. 134.