Elionor d'Aragó i de Sicília
![]() Sepulcre a la catedral de Toledo ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 febrer 1358 ![]() el Puig de Santa Maria ![]() |
Mort | 13 agost 1382 ![]() Cuéllar ![]() |
Causa de mort | Trastorn puerperal ![]() |
Sepultura | Sepulcre de la reina Elionor d'Aragó ![]() |
Reina consort de Castella i Lleó | |
![]() | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | reina consort ![]() |
Altres | |
Títol | Reina consort ![]() |
Família | Casa reial d'Aragó ![]() |
Cònjuge | Joan I de Castella (1375 (Gregorià)–) ![]() |
Fills | Ferran d'Antequera, Enric III de Castella ![]() |
Pares | Pere el Cerimoniós ![]() ![]() |
Germans | Isabel d'Aragó i de Fortià, Martí l'Humà, Joan el Caçador, Constança d'Aragó i de Navarra i Joana d'Aragó i de Navarra ![]() |
![]() ![]() |
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).[1]
Orígens familiars[modifica]
Fou filla del rei Pere III el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília, la seva tercera esposa. Era neta per línia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, i per línia materna del rei Pere II de Sicília i Elisabet de Caríntia.
Fou germana dels reis Joan el Caçador i Martí l'Humà. Per part de pare també fou germana de les princeses Constança d'Aragó, Joana d'Aragó i Isabel de Barcelona.
Núpcies i descendents[modifica]
El 18 de juny de 1375 es casà a Sòria amb el futur rei Joan I de Castella, tal com s'havia acordat al tractat d'Almazán.[2] D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Enric III de Castella (1379-1406), rei de Castella;
- l'infant Ferran d'Antequera (1380-1416), comte de Barcelona i rei d'Aragó, primer monarca de la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó;
- la infanta Elionor de Castella (1382-?), morta jove.
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor d'Aragó i de Sicília |
- ↑ «Elionor d’Aragó | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ Gebhardt, Victor. Historia general de España y de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días (en castellà). Librería Española, 1864, p. 134.