Constança d'Aragó i de Navarra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaConstança d'Aragó i de Navarra
Dades biogràfiques
Naixement 1344
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Mort 18 de juliol de 1363 (18/19 anys)
Catània
Causa de mort Part
Sepultura Catedral de Catània
Dades familiars
Dinastia Casal de Barcelona
Cònjuge Frederic III de Sicília
Fills Maria de Sicília
Pares Pere el CerimoniósMaria de Navarra
Germans
Modifica dades a Wikidata

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363), princesa d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Orígens familiars[modifica]

Fou la filla gran del comte de Barcelona i rei d'Aragó Pere IV d'Aragó el Cerimoniós i de Maria de Navarra, la seva primera esposa. Era néta per línia paterna del rei Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, i per línia materna dels reis Felip III Evreux i de Joana II de Navarra. Fou germana, per part de pare, dels rei Joan I d'Aragó el Caçador i de Martí I d'Aragó l'Humà.

El 1347, el seu pare, Pere el Cerimoniós, procurà infructuosament de fer-la reconèixer com a hereva legítima de la corona, cosa que contribuí als conflictes amb la Unió d'Aragó i la Unió de València.

Núpcies i descendents[modifica]

L'11 d'abril del 1361, es casà a Catània amb el rei Frederic III de Sicília, amb el qual tingué una filla:

Mort[modifica]

Constança d'Aragó va morir a Catània el 18 de juliol del 1363, pocs mesos després de néixer la seva única filla. Fou soterrada en un baix relleu. El sarcòfag fou col·locat en la catedral de Palerm, en el cementiri dels Reis, al costat del gran rei Roger II Hauteville.