Joana d'Aragó i de Navarra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoana d'Aragó i de Navarra
Juana de Aragón. Condesa de Ampurias. Sepulcro.jpg
Sepulcre de Joana d'Aragó al monestir de Poblet, obra de Jordi de Déu (c. 1385-1390) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 novembre 1344 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1385 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Castelló d'Empúries Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentReial Monestir de Santa Maria de Poblet Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan I d'Empúries Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan II d'Empúries
Pere III d'Empúries Modifica el valor a Wikidata
ParesPere el Cerimoniós Modifica el valor a WikidataMaria de Navarra Modifica el valor a Wikidata
GermansConstança d'Aragó i de Navarra, Isabel d'Aragó i de Fortià, Elionor d'Aragó i de Sicília, Joan el Caçador i Martí l'Humà Modifica el valor a Wikidata

Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344[1] - Castelló d'Empúries 1384 ) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).[2]

Orígens familiars[modifica]

Fou la segona filla del rei d'Aragó i comte de Barcelona Pere III el Cerimoniós i de la seva primera esposa, Maria de Navarra. Era néta per línia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, i per línia materna dels reis Felip III Evreux i Joana II de Navarra. Fou germana, per part de pare, dels comtes-reis Joan el Caçador i Martí l'Humà.

Núpcies i descendents[modifica]

El 19 de juny de 1373 es casà amb el seu cosí, el comte Joan I d'Empúries, vidu de la seva primera muller. Del matrimoni, en van néixer dos fills:

Interès científic[modifica]

L’any 1376 el seu pare, el rei Pere el Cerimoniós, li va enviar un rellotge astronòmic, la descripció del qual consta a la correspondència reial conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA reg. 1093 fol. 74) . El rellotge que li va regalar el seu pare era de cambra de quatre campanetes i amb mecanisme de soneria capaç de tocar les hores automàticament o sota demanda. L’esfera principal era un astrolabi amb tres plats intercanviables gravats amb les coordenades adients per les latituds geogràfiques triades pensant en els dominis del rei, la qual cosa demostra que el rellotge va ser fet expressament per a l’ocasió. L’aranya de l’astrolabi estava animada amb un moviment de rotació sideri, amb un indicador de la posició del sol sobre el zodíac (agulla horària) i un altre per la posició de la lluna que mostrava al mateix temps les fases lunars (Vielliard 1961, p. 161-168).

Referències[modifica]

  1. Yarza, 1996, p. 100.
  2. «Joana d’Aragó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana d'Aragó i de Navarra
  • Yarza, Joaquin. «Maria de Navarra y la ilustración del Libro de horas de la Biblioteca Nazionale Marciana». A: Libro de horas de la reina María de Navarra. (en castellà). Barcelona: Moleiro, 1996. ISBN 8488526202 [Consulta: 10 agost 2013]. 
  • VIELLIARD, Jeanne (1961): "Horloges et horlogers catalans a la fin du Moyen Age". "Boulletin Hispanique des Annales de la Fac. de Lettres de Bordeaux" vol 63, juillet-desembre 1961, p. 161-168