Vés al contingut

Maria de Sicília

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria de Sicília

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Maria Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juliol 1363 Modifica el valor a Wikidata
Catània (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1401 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Lentini (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpesta Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Catània Modifica el valor a Wikidata
Reina regnant
27 juliol 1377 (Gregorià) – 25 maig 1401 (Gregorià)
← Frederic III de SicíliaMartí el Jove →
5a Duquessa de Neopàtria
1377 – 1381
← Frederic III de SicíliaPere el Cerimoniós →
13a Duquessa d'Atenes
1377 – 1381
← Frederic III de SicíliaPere el Cerimoniós → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina regnant
Duquessa
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMartí el Jove (1390 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPere d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic III de Sicília Modifica el valor a Wikidata  i Constança d'Aragó i de Navarra Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Maria de Sicília (Catània, 1363Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.[1] Com que son pare morí quan encara era molt jove, el govern efectiu fou confiat a quatre vicaris: Artal d'Alagó, Manfredi Chiaromonte, Guillem de Peralta i Francesco Ventimiglia. El primer negocià el matrimoni de Maria amb Joan Galeàs Visconti, però Pere el Cerimoniós considerà que era molt perjudicial per a la seva política d'unificació dels estats governats per dinasties catalanes i el 1378 envià una flota a Pisa, que va destruir la de Visconti i va impedir que passés a Sicília. Poc després Maria era raptada a Catània per un noble sicilià, Guillem Ramon de Montcada, que la portà a Augusta, on la lliurà a les tropes catalanes que Pere el Cerimoniós hi envià (1380). La reina fou portada el 1382 a Sardenya i el 1384 a Catalunya, on començà a preparar-se la intervenció a l'illa.

El 1390 Maria es casà amb Martí el Jove, nebot del rei Joan el Caçador i fill de l'infant Martí. El 1392 els reis Maria i Martí tornaren cap a Sicília amb una força militar i aconseguiren amb èxit vèncer l'oposició dels barons,[2] regnant ambdós conjuntament fins a la mort de Maria l'any 1401. Després d'allò, Martí el Jove rebutjà el tractat de 1372 signat pel darrer rei, Frederic el Simple, i regnà Sicília ell a soles.

Interès científic

[modifica]

El 1385, el seu avi, el rei Pere el Cerimoniós va regalar-li, un dels rellotges que tenia. No feia ni un segle que s'havia inventat el rellotge mecànic. Primer pels campanars i aviat també per les cambres privades. Per tant no deixa de ser important l'interès que podria tenir Maria per disposar de rellotge domèstic. El rellotge que li va donar el seu avi era un de petit en què hi havia una figura que tocava la campana amb un martell de ferro: «...ço es aquell menor en lo qual ha una ymage petita de hom que fa ab una maça de ferre»[3] Descripció que descriu clarament un rellotge domèstic de soneria amb un “jaquemart” o autòmat que toca les hores.

Referències

[modifica]
  1. «Maria de Sicília». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Dummett, Jeremy. Palermo, City of Kings: The Heart of Sicily (en anglès). I.B. Tauris, 2015, p. 85. ISBN 1784530832. 
  3. Rubió Lluch, 1921, p. 279, doc. 287.

Bibliografia

[modifica]