Lluís I de Provença

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís I de Provença
Louis-I-Anjou.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Louis Ier d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1339 Modifica el valor a Wikidata
Vincennes Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1384 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Bisceglie (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentBisceglie Modifica el valor a Wikidata
Governador de Bretanya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCount of Provence and Forcalquier (en) Tradueix (1382–1384)
Rei titular de Nàpols (1382–1384)
Duke of Calabria (en) Tradueix (1380–1382)
Duke of Anjou (en) Tradueix (1360–1384)
Lord of Guisa (en) Tradueix (1360–1384)
Count of Maine (en) Tradueix (1351–1384)
Count of Anjou (en) Tradueix (1351–1360) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Valois-Anjou Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Chatillon-Blois (1360 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMary of Anjou (en) Tradueix
Lluís II de Provença
Charles of Anjou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan II de França Modifica el valor a WikidataBona de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie de France, Joana de Valois, Isabel de Valois i de Luxemburg, Carles V de França, Felip II de Borgonya i Joan I de Berry Modifica el valor a Wikidata

Arms of Louis dAnjou.svg Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Lluís I

Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384 ), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Orígens familiars[modifica]

Nasqué el 23 de juliol de 1339 sent el segon fill mascle del rei Joan II de França i Judit de Bohèmia.

Joventut[modifica]

Escut d'Armes dels Ducs d'Anjou

A petició seva, el juny de 1374, un exèrcit castellà i francès va posar setge a Baiona, punt clau de comunicació entre el Regne de Navarra i el Regne d'Anglaterra.[1] Els castellans van posar setge per mar i per terra, però la resistència de la ciutat i la manca de col·laboració francesa va obligar a aixecar el setge.

Ascens al tron[modifica]

A la mort del seu germà, el rei Carles V de França, el 1380 va presidir el consell de regència, sent regent del seu nebot, Carles VI de França, fins al 1382. Va abandonar França per esdevenir rei de Nàpols a la mort de la reina Joana I de Nàpols, que l'havia adoptat el 1380 com a successor del seu reialme.

Aquesta anòmala successió comportà que Lluís I només pogué heretar el comtat de Provença deixant el Regne de Nàpols en mans del cosí segon de la reina Joana, Carles III de Nàpols. Però el 30 d'agost de 1383 Lluís I va prendre el títol de Rei de Sicília, sent rei de Nàpols i de Jerusalem, cosa que comportà una dualitat reialística en el regne de Nàpols.

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà el 1360 amb Maria Chatillon-Blois, filla de Carles de Blois i Joana de Penthièvre. D'aquest matrimoni en nasqueren tres fills:

Fou succeït pel seu fill segon Lluís II d'Anjou, que lluità contra els seus cosins Anjou-Durazzo pel Regne de Nàpols.



Precedit per:
Joana I
Rei titular de Nàpols
Comte de Provença

13831384
Succeït per:
Lluís II
oposat a
Carles, duc de Durazzo


Referències[modifica]

  1. Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Provença