Carles de Blois

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBeat Carles de Blois, o
Carles el Sant
CarlosIdebritania.jpg
Carles I de Bretanya
Nom original(fr) Charles de Blois modifica
Biografia
NaixementCharles de Blois, Charles I de Bretagne
1319
Blois (Centre, França)
Mort29 de setembre de 1364
Batalla d'Auray (Bretanya)
Lloc d'enterramentConvent dels Cordeliers de Guimgamp (Bretanya), traslladat a Notre Dame de Grâces (Guingamp) 
Dades personals
Grup ètnicFrancesos modifica
ReligióCristianisme modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Duc
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació14 de desembre de 1904 , Roma nomenat per Pius X
Canonització18 de setembre de 1371 , Angers nomenat per bisbe d'Angers (canonització no reconeguda i anul·lada per la Santa Seu)
Festivitat29 de setembre
Esdeveniment significatiuDuc de Bretanya, com a Carles I
IconografiaCom a noble
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaCasa de Blois i Senyoria de Châtillon-sur-Marne modifica
CònjugeJoana de Penthièvre modifica
FillsMaria Chatillon-Blois
John I of Blois-Châtillon (en) Tradueix
Marguerite de Châtillon (en) Tradueix modifica
ParesGuy I, Count of Blois (en) Tradueix modificaMargaret of Valois, Countess of Blois (en) Tradueix modifica
GermansLouis II, Count of Blois (en) Tradueix i Mary of Chatillon (en) Tradueix modifica
Cronologia
1372 supressió del culte, per Gregori XI modifica

Carles de Blois (Blois, Centre, França, 1319 - Batalla d'Auray, 29 de setembre de 1364) fou baró de Mayenne, senyor de Guise i, per matrimoni, comte de Penthièvre i duc de Bretanya. És venerat com a beat per l'Església catòlica i és conegut com a Carles el Sant.

Biografia[modifica]

Charles de Blois era fill de Guy I de Blois-Châtillon, comte de Blois i de Margarida de Valois (1295-1342), germana de Felip de Valois. A París va casar-se, el 4 de juny de 1337, amb Jeanne de Penthièvre, filla de Guy de Penthièvre, neboda del duc Joan III de Bretanya i néta d'Artur II de Bretanya. Els capítols matrimonials establien que Carles prendria el nom i les armes de Bretanya i que succeiria el duc Joan III, que no fills.

Núpcies i descendència[modifica]

Joana de Penthièvre li donà cinc fills:

A més, Carles va tenir un fill natural, Joan, senyor d'Averoult, mort amb son pare a la batalla d'Auray.

Guerra de successió bretona[modifica]

Carles de Blois és fet presoner a la Roche-Derrien

El duc Joan III no va deixar clara la successió abans de morir en 1341, per la qual cosa començà una guerra civil que durà 23 anys: la Guerra de Successió Bretona. El rei Felip VI de França va reconèixer el seu nebot Carles de Blois com a duc consort i li reté homenatge com a nou sobirà de Bretanya, com també feren la majoria de senyors i nobles bretons.

No obstant això, Joan, comte de Montfort, germanastre de Joan III, es proclamà hereu del ducat i va rebre el suport d'Anglaterra: l'octubre de 1341, Carles donà suport al duc de Normandia en la seu clam pel tron de França, per mantenir la seva aspiració al ducat de Bretanya i s'inicià la guerra. En 1344, prengué Quimper, però en 1347 fou fet presoner pels anglesos al setge de Vannes (la batalla de La Roche-Derrien). Fou portat a Anglaterra i tancat a la Torre de Londres, mentre Joana de Penthièvre continuava la guerra contra Joana de Flandes, esposa del comte de Montfort. Carles fou alliberat el 10 d'agost de 1356, després de nou anys de captivitat i d'haver-se compromès a pagar un rescat de 700.000 florins d'or, que encara no s'havia acabat de pagar quan va morir.

En tornar a Bretanya va continuar la guerra contra Joan de Montfort. Carles va nomenar Bertrand du Guesclin (que havia destacat a la defensa de Rennes en 1357) capità de Pontorson i del Mont Saint-Michel. Va morir el 29 de setembre de 1364 durant de la batalla d'Auray contra Joan IV de Bretanya. La seva mort marcà el final de la guerra i la victòria de Joan de Montfort.

Veneració[modifica]

Tota la seva vida fou molt pietós, lliurat a la pregària i la caritat envers els necessitats. Durant els anys de presidi a Londres, per la seva enteresa, va guanyar fama de santedat. Fou sebollit al convent dels franciscans de Guingamp, on aviat començaren els pelegrinatges per pregar-hi i tingueren lloc suposats miracles. El primer miracle que es declarà "oficial" tingué lloc en 1367 i començà a demanar-se'n la canonització. El duc Joan V de Bretanya, enemic del beat, però, volgué impedir-ho i tancà l'església. Carles, però, ja tenia un culte popular que s'anava estenent i assolí importància a partir de 1368, quan començà la investigació per incoar la causa de beatificació a Angers, impulsada pel franciscà Raoul de Kerguiniou: el 18 de desembre de 1371 acabà la investigació i Carles fou proclamat sant. La canonització, però, no fou oficialment reconeguda per la Santa Seu. Gregori XI, a instància de Joan V de Bretanya, anul·là el procés.

Finalment, fou beatificat el 14 de desembre de 1904.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles de Blois


Precedit per:
Joan III
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

13411364
Succeït per:
Joan IV de Bretanya