Setge de Baiona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Setge de Baiona (1374))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Baiona (1374)
Guerra dels Cent Anys
Setge de Baiona (1374) (França)
Setge de Baiona (1374)
Setge de Baiona (1374)
Setge de Baiona (1374)
Coord.: 43° 30′ 0″ N, 1° 25′ 30″ O / 43.50000°N,1.42500°O / 43.50000; -1.42500
Tipus setge
Data juny de 1374
Coordenades 43° 30′ 00″ N, 1° 25′ 30″ O / 43.5°N,1.425°O / 43.5; -1.425
Lloc Baiona, (Regne d'Anglaterra)
Estat França
Resultat Victòria anglesa
Bàndols
Anglaterra Regne d'Anglaterra Corona de Castella Corona de Castella
Comandants en cap
Anglaterra William Elmham Corona de Castella Enric II de Castella
Forces
20.000
Baixes
12.000
Modifica les dades a Wikidata

El Setge de Baiona de 1374 fou una de les batalles de la guerra dels Cent Anys.

Antecedents[modifica]

El 1373, Joan de Gant va sortir de Calais amb un gran exèrcit per envair Castella, però en arribar a Bordeus a la tardor havia perdut la majoria de les seves tropes i va haver d'abandonar l'empresa. El 1374, Eduard III d'Anglaterra només conservava al continent les ciutats de Calais, Bordeus, Baiona i algunes viles a la riba del Dordogne.[1]

El juny de 1374, Enric II de Castella va decidir-se a atacar la Guiena a petició de Lluís I de Provença, que estava a Tolosa de Llenguadoc i havia d'unir-se amb el seu exèrcit a Baiona.[2]

El setge[modifica]

Enric II de Castella va creuar el Bidasoa amb 20.000 soldats, entre ells cinc mil llances, mil dos-cents genets i cinc mil peons, i després de prendre Donibane Lohizune, va posar setge per mar i per terra a Baiona, punt clau de comunicació entre el Regne de Navarra i el Regne d'Anglaterra.,[3] però Lluís I de Provença no es va presentar, doncs es va quedar a Tolosa de Llenguadoc per poder defensar-se d'un atac anglès. La resistència de la ciutat, defensada per William Elmham[4] i la manca de col·laboració francesa va obligar a aixecar el setge havent perdut 12.000 homes.[5]

Conseqüències[modifica]

Enric II de Castella es va retirar a Burgos, on va deixar tropa al càrrec de l'infant Joan i va llicenciar una part de l'exèrcit, i va marxar a Sevilla,[6] on va organitzar una flota de quinze galeres castellanes i cinc portugueses comandada per Fernando Sánchez de Tovar[7] que amb la francesa de Jean de Vienne va atacar les illes britàniques.

Entre 1369 i 1375, els francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posseïdes per l'enemic fins i tot abans del començament de la guerra, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Baiona, i d'algunes fortaleses al Massís central, i s'aixequen el fort du Hâ i el Château-Trompette a Bordeus i el Château-Neuf a Bayonne.[8] Les negociacions portades entre 1375 i 1377 no porten a res.

Referències[modifica]

  1. Creasy, Edward Shepherd. History of England from the Earliest to the Present Time: The history during the early and middle ages (en anglès). J. Walton, 1870, p.197. 
  2. O'Callaghan, Joseph F. A history of medieval Spain (en anglès). Cornell University Press, 1983, p.527. ISBN 0801492645. 
  3. Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002. 
  4. Walsingham, Thomas; Preest, David; Clark, James G. The Chronica maiora of Thomas Walsingham, 1376-1422 (en anglès). Boydell Press, 2005, p.64. ISBN 1843831449. 
  5. March, Leopold. A Walk across the French frontier into north Spain (en anglès). Richard Bentley, 1852, p.14. 
  6. Lafuente, Modesto. Historia general de España: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días (en castellà). Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1852, p. v.7, p.338. 
  7. Fernández Duro, Cesáreo. La Marina de Castilla (en castellà). Editorial MAXTOR, 1894, p.139. 
  8. Amouroux, Henri. Aquitaine (en francès). Réalités/Hachette, 1972, p. 14. 

Bibliografia[modifica]

  • Ctjzacq, Rene. Bayonne au Moyen Age. Le siege de 1374 (en francès). Mont-de-Marsan, 1952.