Baiona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat francesa. Si cerqueu el municipi gallec, vegeu «Baiona (Pontevedra)».
Infotaula de geografia políticaBaiona
Bayonne
Bandera de Baiona Escut de Baiona
Grand Bayonne.JPG
El barri de la Gran Baiona

Localització
Map commune FR insee code 64102.png
43° 29′ 33″ N, 1° 28′ 35″ O / 43.4925°N,1.4763888888889°O / 43.4925; -1.4763888888889
Estat França
Regió Nova Aquitània
Departament Pirineus Atlàntics
Districte Districte de Baiona
Cantó Cantó de Baiona-Nord
Població
Total 47.492 (2013)
• Densitat 2.190,59 hab/km²
Gentilici Baionès, baionesa, baionesos, baioneses
Geografia
Superfície 21,68 km²
Altitud 4 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Jean-René Etchegaray (2014)
Membre de
Indicatius
Codi postal 64100
Fus horari UTC+01:00
Altres dades
Agermanament

Web http://www.ville-bayonne.fr
Modifica dades a Wikidata

Baiona (en gascó i en basc Baiona, en francès i oficialment Bayonne) és una ciutat del sud-oest de França, situada en la confluència dels rius Niva i Ador, en el departament dels Pirineus Atlàntics. La seva població el 2009 era de 45.636 habitants.

El nom de baiona podria provenir de baia - badia en llatí - amb l'addició del sufix augmentatiu «-on». S'ha proposat també una etimologia basca: ibai ona -riu bo- però aquesta és probablement falsa, ja que el nom de Baiona es troba també a Galícia, on mai s'ha parlat basc. A l'edat antiga, el nom basc de Baiona era Lapurdi (Lapurdum pels Romans), que ha sobreviscut com nom de la província.

Llengües[modifica | modifica el codi]

Baiona s'ha trobat històricament a la frontera lingüística entre el gascó i el basc. Al principi de l'edat antiga formava part del domini del basc (o de llengües del grup del basc) com bona part de la Gascunya, però amb la romanització van passar al domini del llatí que va acabar transformant-se en el gascó, que és precisament el dialecte occità més influït pel basc. A partir de finals del segle XVIII la ciutat va créixer i es va convertir en un centre industrial i portuari, capital econòmica del territori de Lapurdi i de bona part del País Basc del Nord, atraient prou immigració basca perquè la llengua basca hi predominés des d'aleshores sobre el gascó (no sobre el francès, que ha acabat imposant-se a tota la República).

La llengua tradicional de la conurbació formada per Biàrritz, Baiona i Anglet (que formen la comarca del Baix Ador) és l'occità (gascó), segons les enquestes filològiques dels segles XIX i XX (veg. en particular l'Atlas linguistique de la Gascogne), però hi ha una forta presència del basc deguda a una immigració rural recent del rerepaís bascòfon. En tot cas la llengua dominant hi és el francès des del segle XX. Els moviments culturals locals reivindiquen el gascó i el basc i han obtingut una retolació trilingüe en francès, en basc i en gascó.

Encara que la barreja entre bascos i gascons sembla la norma (per exemple, un bon tros de la riba del riu Ador es coneix com el País Charnègo,[1] o sigui, país mestís en gascó, pel mestissatge de bascos i gascons), diferents fonts difereixen a l'hora d'adscriure la ciutat a una o altra banda: mentre les fonts basques la consideren una ciutat de Lapurdi i gairebé sempre la seva capital, les fonts occitanes la situen (juntament amb les veïnes Biarritz i Anglet) dins del domini lingüístic occità.[2] Les fonts franceses en general opten per no prendre partit i destacar la bona convivència.

Història[modifica | modifica el codi]

Des del segle XII va ser feu del rei anglès, i el juny de 1374, a petició de Lluís I de Provença, un exèrcit castellà i francès va posar setge a Baiona, punt clau de comunicació entre el Regne de Navarra i el Regne d'Anglaterra.[3] Els castellans van posar setge per mar i per terra, però la resistència de la ciutat i la manca de col·laboració francesa va obligar a aixecar el setge Les negociacions portades entre 1375 i 1377 no porten a res i finalment caigué en mans franceses el 1451, poc abans de la derrota anglesa a la Batalla de Castillon i la caiguda de Burdeus que donava per acabada la guerra dels cent anys,[4] i s'aixeca el Château-Neuf a Baiona.[5]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal d'Occitània

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baiona Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. AUTORS VARIS, País Vasco y Navarra. Guía Trotamundos. Madrid, Salvat, 2005 (Traducció del francès)
  2. BEC, P. La llengua occitana. Barcelona, Edicions 62, 1977 (Traducció de l'original francès La langue occitane. Paris, Presses Universitaires de France, 1973 (1963))
  3. Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002. 
  4. Wagner, John A. Encyclopedia of the Hundred Years War (en anglès). Greenwood, 2006, p. 79. ISBN 031332736X. 
  5. Amouroux, Henri. Aquitaine (en francès). Réalités/Hachette, 1972, p. 14. 
Etapa precedent
-- Camí de Solac --
Tarnòs
Camí de Sant Jaume
Muszla Jakuba.svg
Via de Solac - Inici del camí de la Nive
Etapa següent
-- Camí de Solac --
Sant Joan Lohitzune
-- Camí de la Nive --
Uztaritze