Setge d'Harfleur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge d'Harfleur
Guerra dels Cent Anys
Setge d'Harfleur (França)
Setge d'Harfleur
Setge d'Harfleur
Setge d'Harfleur (França)
Coord.: 49° 29′ 39″ N, 0° 8′ 20″ E / 49.49417°N,0.13889°E / 49.49417; 0.13889
Tipus setge i batalla
Data 14 d'agost al 22 de setembre de 1415
Coordenades 49° 29′ 39″ N, 0° 08′ 20″ E / 49.494166666667°N,0.13888888888889°E / 49.494166666667; 0.13888888888889
Lloc Harfleur
Resultat Victòria anglesa
Bàndols
Anglaterra Regne d'Anglaterra Regne de França Regne de França
Comandants en cap
Anglaterra Enric V d'Anglaterra Regne de França senyor d'Estouteville
Regne de França senyor de Gaucourt
Comandants
Anglaterra Thomas de Lancaster
Forces
2.000 homes d'armes
6.000 arquers
400
Modifica les dades a Wikidata

El setge d'Harfleur per Enric V d'Anglaterra va començar el 18 d'agost de 1415 i va durar fins a la rendició de la vila d'Harfleur, el principal port del nord de França, després d'un mes de combats el 22 de setembre durant la Guerra dels Cent Anys.

Antecedents[modifica]

El dimarts 13 d'agost de 1415, la flota d'Enric V d'Anglaterra, formada de 1.600 naus, estava al davant de Chef-de-Caus, a l'estuari del Sena. El desembarcament va tenir lloc l'endemà, dia 14, amb un exèrcit de 30.000 homes, 6.000 homes d'armes i 24.000 arquers.

Desenvolupament tàctic[modifica]

Després del desembarcament, els anglesos van atacar Harfleur amb 2.000 homes d'armes i 6.000 arquers. La guarnició de 100 homes es va veure reforçada per dos experimentats cavallers, el senyor d'Estouteville i el senyor de Gaucourt, que van arribar amb 300 homes en armes i prengueren el comandament.[1]

El 18 d'agost, Thomas de Lancaster va establir un campament al costat est de la ciutat després d'aturar un comboi de socors francès amb armes de foc, ballestes i altres subministraments. Un mes després de l'inici del setge la muralla estava greument malmesa per les dotze bombardes i altres màquines de setge angleses, i Enric V d'Anglaterra va plantejar un assalt general a la ciutat, però la ciutat va demanar parlamentar als comandants i es va acordar que si un exèrcit francès estacionat a Vernon (Eure) no arribava abans del 23 a la ciutat es rendiria.

Conseqüències[modifica]

Els cavallers van ser posats en llibertat condicional per reunir el rescat, i els que estaven disposats a prestar jurament de lleialtat a Enric V d'Anglaterra van ser autoritzats a romandre, mentre que la resta van rebre l'ordre de partir.

Enric V preveia fer el mateix que havia fet a Calais, transformar-la en una colònia anglesa. Hi va deixar una guarnició i va deixar la ciutat el dia 7 d'octubre amb la resta del seu exèrcit per tal de reconquerir Calais. Va remuntar per la riva esquerra del Somme per trobar un pont o un gual mal defensat i travessar-lo. Aquesta recerca el va conduir a portar l'exèrcit a l'altiplà on està situat la vila d'Agincourt, on va tenir lloc la batalla d'Agincourt.

Referències[modifica]

  1. Wagner, John A. Greenwood Publishing Group (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2006, p.146. ISBN 031332736X.