Setge de Calataiud

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSetge de Calataiud
Guerra dels dos Peres
Data 7 de juny a 7 de setembre de 1362
Localitat Calataiud
Resultat Victòria castellana
Setge de Calataiud situat respecte PI 1150
Terol
Calataiud
Oriola
València
Barcelona
Lisboa
White pog.svg Posicions castellanes
Blue pog.svg Posicions granadines
Red pog.svg Posicions catalanes
Battle icon active (rifles).svg Principals combats 1362-1365

Bàndols
Aragó i Sicília Corona d'Aragó Castella i Lleó Corona de Castella

El Setge de Calataiud de 1362 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Antecedents[modifica]

El 1361 es va signar la pau de Terrer, obligant-se ambdós reis a restituir-se els castells i llocs conquerits, però Pere el Cruel només volia guanyar temps i aliances. Va aconseguir la de Granada després d'haver fet assassinar Muhammad VI, aliat del Cerimoniós, la de Navarra i la d'Anglaterra. el Cruel va trencar la pau el 1361 i va atacar per sorpresa la frontera aragonesa, on va prendre Calataiud, Tarassona (que havia estat recuperada pel rei Pere el 1360), Borja, Magallón i Carinyena i va amenaçar Saragossa.[1]

El setge[modifica]

L'onze de juny de 1362 Pere el Cruel tornà a atacar la frontera aragonesa i en paral·lel l'infant Lluís de Navarra va assetjar i prendre Sos i Salvatierra,[2] agafant per sorpresa a Pere el Cerimoniós, que després de la Pau de Terrer va llicenciar les tropes.

El 7 de juny va posar setge a Calataiud,[3] que va caure en mans castellanes el 7 de setembre.[4]

Conseqüències[modifica]

La primavera de 1363 Pere el Cruel tornà a entrar a l'Aragó i pren Tarassona, però Daroca aguanta i s'apoderà de Terol. Pere el Cerimoniós es va apressar a reunir l'exèrcit a Saragossa, però Pere el Cruel va refusar d'enfrontar-s'hi i es va dirigir cap al País Valencià, prenent Sogorb, Xèrica, Morvedre, Almenara, el Puig, Llíria i Xiva, i va assetjar València, i pel camí en arribar el Cerimoniós, es va retirar a Morvedre,[5] on es va signar la Pau de Morvedre el 2 de juliol.[6]

La vila va romandre en mans castellanes fins al 1365, sent el seu alcaid Fernán Pérez de Monroig,[7] i en reconeixement a la resistència, Pere el Cerimoniós va atorgar-li la distinció de ciutat.[8]

Referències[modifica]

  1. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Reintegracionisme i dificultats polítiques: el regnat de Pere el Cerimoniós». A: Història de Catalunya. vol.3. Salvat, 1978, p. 84. 
  2. Boletín de la Real Academia de la Historia (en castellà). Real Academia de la Historia, 1926, p. 35. 
  3. Monterde y López de Ansó, Miguel. Ensayo para la descripción geográfica, física y civil del Corregimiento de Calatayud: 1788 (en castellà). Centro de Estudios Bilbilitanos, Institución "Fernando el Católico", 1999, p. 42. ISBN 8478205039. 
  4. Esteban Abad, Rafael. Estudio histórico-político sobre la ciudad y comunidad de Daroca (en castellà). Instituto de Estudios Turolenses, 1959, p. 105. 
  5. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Reintegracionisme i dificultats polítiques: el regnat de Pere el Cerimoniós». A: Història de Catalunya. vol.3. Salvat, 1978, p. 85. 
  6. Cárcel Ortí, María Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d'Aragó (segle XIV). Universitat de València, 2005, p.197. ISBN 843706046X. 
  7. González Zymla, Herbert «El castillo y las fortificaciones de Calatayud: estado de la cuestión y secuencia constructiva» (en castellà). Anales de Historia del Arte, Vol. 22, Especial (II), 2012, pàg. 204 [Consulta: 30 juny 2017].
  8. «Guerra de los Pedros» (en castellà). Calatayud.es. [Consulta: 30 juny 2017].