Gual

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un gual és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè el nivell de l'aigua és prou baix i el fons prou sòlid.[1]

Gual a la confluència del Rifred i del Folc a Calonge (Baix Empordà)

Per a la seva importància militar i econòmica, en èpoques en les quals els ponts eren rars, la presència d'un gual sovint va ser la raó de l'establiment de pobles i ciutats. Això va ser el cas de Navarcles al Bages, de Salamanca, o de Roma.

A Catalunya moltes carreteres de pagès encara tenen guals en lloc de ponts per a passar les rieres de règim pluvial o torrents, en els quals el nivell d'aigua és baix, essent eixuts a l'estiu. Hom hi trobarà sovint un passatge amb pedres per a facilitar el camí als pedestres.

Quan el pas està consolidat - el més sovint amb una capa de formigó posada arran el llit i foradada de tubs per a deixar passar sota l'aigua es parla d'un passallís.[2][3] El mot passallís és absent al Diccionari de la llengua catalana[4] però és molt freqüent als diaris.[5] Se'n diu passera o passadora o passallís (en rossellonès) quan és un passatge per a travessar una riera o un riu damunt pedres o taulons (dits passeres) que sobresurten de l'aigua. A la comarca del Moianès els guals solen ser denominats «pas» o «passant».

Guals en la toponímia[modifica | modifica el codi]

  1. vadum
    Una de les hipòtesis de l'origen del nom de Sabadell, tot i que l'acceptada majoritàriament és una altra, és que provingués del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll.
  2. trajectum
    Un altre mot llatí, trajectum (que va evolucionar en neerlandès vers -drecht, -trecht i –tricht) es troba al nom de la ciutat de Maastricht o gual al Mosa i molts altres topònims: Barendrecht, Berendrecht, Dordrecht, Duivendrecht, Haastrecht, Moordrecht, Sliedrecht, Utrecht, Tricht, Zwijndrecht.
  3. voorde, ford, furt
    Un gual es diu voorde en neerlandès i en baix alemany, ford en anglès i Furt en alemany i ens condueix doncs a llocs com Amersfoort, Bosvoorde, Coevorden, Dievoort, Frankfurt, Oxford, Steenvoorde, Zandvoorde, Stratford, Vilvoorde i Voorde.
  4. rito, rhyd
    El mot gàl·lic rito es troba al nom llatí de Llemotges Augustoritum o gual d'August, en Niort que provindria de Nova Ritum o gual nou al riu Sèvre i al municipi gal·lès Rhyd-Ddu o gual negre
  5. átha
    Es troba el mot gaèlic átha en el nom irlandès de Dublín Baile Átha Cliath ("la ciutat al gual amb les tanques de canya") i en Átha an Rí ("gual dels reis")
  6. brod o Брод
    a les llengües eslaves com a Slavonski Brod (Croàcia) i Makedonski Brod (Macedònia).

Batalles a prop de guals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Gual». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Passallís». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. «Passallís». Diccionari de geologia. Institut d'Estudis Catalans.
  4. AA. VV., Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana, 2007, 1762 pàgines, ISBN 978-84-412-1454-5
  5. Això és només un exemple dels milers de referències que contenen el mot: «Un passallís queda inundat a causa de les fortes pluges». Diari de Girona, 07-06-2008.