Calonge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Calonge (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaCalonge
Escut de Calonge
Escut de Calonge
Calonge.jpg

Localització
Localització de Calonge respecte del Baix Empordà.svg
41° 51′ 45″ N, 3° 04′ 35″ E / 41.8625°N,3.0763888888889°E / 41.8625; 3.0763888888889
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Baix Empordà
Entitats de població 5
Població
Total 10.709 (2016)
• Densitat 319,01 hab/km²
Gentilici Calongí, calongina,
Geografia
Superfície 33,57 km²
Altitud 22 m
Limita amb
Organització i govern
Ajuntament 6 CiU, 5 ERC, 2 Avancem, 2 PSC, 1 CCSA, 1 PP
• Alcalde Jordi Soler Casals
Indicatius
Codi postal 17251 (Calonge)
17252 (Sant Antoni de Calonge)
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17034
Codi IDESCAT 170340
Altres dades
Agermanament Otívar (Granada)
Sant Pau de Fenollet (Fenolleda)
Sant Julià de Lòria (Andorra)

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Calonge, o Calonge de les Gavarres, és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà. La població està dividida en dues parts, una vila medieval en un pujol i una altra moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar. El centre urbà principal i el poble original són a uns 4 km de distància terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle XIII.

La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com a Sant Antoni de Calonge i està situada entre Torre Valentina i Santa Maria del Mar (Sant Daniel).

Entitat de població Habitants
Cabanyes 615
Calonge 5.684
Sant Antoni de Calonge 2.736
Sant Daniel 738
Treumal 988
Dades: 2011. Font: Idescat

Geografia[modifica | modifica el codi]

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

La Riera de Calonge que neix a l'aiguabarreig de le riera dels Molins i del Rifred

El municipi de Calonge forma un amfiteatre al massís de les Gavarres que vessa directament al mar mediterrani, per una xarxa de torrents i de rieres de règim estacional. L'explotació humana i les necessitats d'aprovisionar una població que gairebé duplica a l'estiu, va fer baixar el mantell freàtic i provocar la salinització dels pous als marges de les rieres. En veure el cabal actual, és difícil imaginar-se per exemple que abans del boom turístic, l'aigua bastava per a accionar uns sis molins a la riera dels Molins, avui gairebé seca durant tot l'any.

Història[modifica | modifica el codi]

El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Les descobertes de ceràmica ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV AC.

La civilització romana va escollir aquest mateix indret per fer una vila d'estiueig. Les descobertes indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una facto comercial d'importació.

Al segle VIII es va començar a construir el castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat en el nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Ara com ara, el castell és meitat fortalesa i meitat palau. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya.

A la fi del segle XVIII, comença a industrialitzar-se amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no solament l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquesta esplendor econòmica s'arriba al segle XX. A començaments de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turístic.

Durant la guerra civil espanyola Sant Antoni de Calonge fou un municipi independent per decret de la Generalitat de Catalunya, sota els noms de Sant Antoni de Mar i Llevantí de Mar. El 1939 fou annexionat unilateralment per l'ajuntament franquista de Calonge.[1]

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes[2]

Alcalde Període Partit
Diego Medina Gamez 1979-1983 Independents
Josep Rossello Pijoan 1983-1987 CiU
Eugeni Darnaculleta Soler 1987-1995 PSC
Josep Rossello Pijoan 1995-2003 CiU
Jordi Soler Casals 2003-2007 CiU
Antoni Esteve i Tauler 2007-2008 PSC
Jordi Soler Casals 2008-.... CiU

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
95 106 118 822 1.817 2.998 3.063 3.157 3.393 3.633
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.141 2.795 2.355 2.416 3.043 3.941 4.362 5.116 5.150 5.988
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.832 6.226 6.783 7.684 8.757 9.458 10.428 10.789 10.851 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Per una llista dels monuments vegeu l'article monuments de Calonge

Calongins destacats[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vilar i Massó, Albert «Els dos únics alcaldes de Sant Antoni / Llevani de Mar (1936-1939)». Revista de Girona, 207, juliol-agost 2001, pàg. 42-25 [Consulta: 23 octubre 2013].
  2. Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Calonge : Històric d'alcaldes

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calonge Modifica l'enllaç a Wikidata