Carrer del Càcul

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Carrer del Càcul
Calonge Cacul dins.jpg
Dades
Tipus carrer
Característiques
Estil arquitectònic Obra popular
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaBaix Empordà
MunicipiCalonge i Sant Antoni
Localització 41° 51′ 44.82″ N, 3° 4′ 25.2″ E / 41.8624500°N,3.073667°E / 41.8624500; 3.073667
Calonge (Baix Empordà)
 41° 51′ 43″ N, 3° 04′ 25″ E / 41.86208°N,3.07365°E / 41.86208; 3.07365Coord.: 41° 51′ 43″ N, 3° 04′ 25″ E / 41.86208°N,3.07365°E / 41.86208; 3.07365
BCIL
Identificador IPAC: 6963
Modifica les dades a Wikidata

El carrer del Càcul de Calonge (Baix Empordà) és un conjunt arquitectònic protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

És un pas que comunica el carrer Àngel Guimerà amb la plaça Major de la vila. És un carrer estret i fosc cobert amb voltes, sostingudes per cinc arcades de pedra picada, sobre les que s'alcen les cases. Els murs i les voltes han perdut els arrebossats i s'ha deixat la pedra vista en les arcades i els marcs de les portes.[1]

Història[modifica]

Placa a la sortida meridional del carrer
L'entrada del carrer del costat de la Plaça Major
Càcul o càlcul?

El mot "càcul" designa, en el parlar popular de la contrada, el conducte que fa de desguàs en els molins.[2] Possiblement el nom ve justificat per l'aspecte del carreró.[1] Durant el franquisme, els espanyolitzadors de la topografia van fer una associació errònia amb el mot càlcul, que encara avui es continua tot i els documents de la Generalitat. L'ús local, la placa oficial i els documents del municipi parlen tots de càcul. A l'ocasió de la publicació del llibre Calonge i la seva gent (1885-1985,[3] el Diari de Girona escriu: «[…] una foto del carrer del Càcul dels anys 20, quan les gallines corrien pels carrers, són testimonis de la memòria gràfica d'un temps que sembla molt llunyà i que ara queda fixat».

Història

A falta de documentació referida al carrer, Pere Caner i Estrany considerà la hipòtesi que fos el centre del call calongí.[4] Però el que sí que sembla clar és que originalment era l'únic accés a la vila per la banda de migdia.

Calonge no ha estat mai fortificada, segurament perquè el castell de Calonge era suficient refugi per a la població en cas d'atac, per això el carrer fins fa ben poc conservava elements defensius per tal de protegir l'entrada.[1] Fins recentment, era el carrer on es concentraven les peixateries. Avui s'hi troba la Casa de Cultura i l'Escola Municipal d'Adults de la vila.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer del Càcul Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «Carrer Càlcul». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 abril 2012].
  2. Pere Caner i Estrany, «Els Barris» a La Vall de Calonge, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1967, pàgina 56.
  3. Josep Fort i Ripoll, Calonge i la seva gent. Imatges del 1885 al 1985, Calonge, Norprint SA, 2012. 481 pàgines
  4. Caner, Pere «Desplazamientos y crecimiento del casco urbano calongense». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. RACO, volum 9, 1954, p. 256. ISSN: 0213-6228 [Consulta: 9 agost 2012].
  5. Escola d'Adults