Vés al contingut

Carrer del Càcul

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Carrer del Càcul
Imatge
Dades
TipusCarrer Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIII
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCalonge i Sant Antoni (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCalonge
Map
 41° 51′ 45″ N, 3° 04′ 25″ E / 41.86245°N,3.07367°E / 41.86245; 3.07367
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC6963 Modifica el valor a Wikidata

El carrer del Càcul de Calonge (Baix Empordà) és un conjunt arquitectònic protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció

[modifica]
Placa a la sortida meridional del carrer

És un pas que comunica el carrer Àngel Guimerà amb la plaça Major de la vila. És un carrer estret i fosc cobert amb voltes, sostingudes per cinc arcades de pedra picada, sobre les que s'alcen les cases. Els murs i les voltes han perdut els arrebossats i s'ha deixat la pedra vista en les arcades i els marcs de les portes.[1]

Història

[modifica]
Carrer del Càcul el 1891
L'entrada del carrer del costat de la Plaça Major
Càcul o càlcul?

El mot «càcul» designa, en el parlar popular de la contrada, el conducte que fa de desguàs en els molins.[2] Possiblement el nom ve justificat per l'aspecte del carreró.[1] Durant el franquisme, els espanyolitzadors de la topografia van fer una associació errònia amb el mot càlcul, que encara avui es continua tot i els documents de la Generalitat. L'ús local, la placa oficial i els documents del municipi parlen tots de càcul. A l'ocasió de la publicació del llibre Calonge i la seva gent (1885-1985,[3] el Diari de Girona escriu: «[…] una foto del carrer del Càcul dels anys 20, quan les gallines corrien pels carrers, són testimonis de la memòria gràfica d'un temps que sembla molt llunyà i que ara queda fixat».

Història

A falta de documentació referida al carrer, Pere Caner i Estrany considerà la hipòtesi que fos el centre del call calongí.[4] Però el que sí que sembla clar és que originalment era l'únic accés a la vila per la banda de migdia.

Calonge no ha estat mai fortificada, segurament perquè el castell de Calonge era suficient refugi per a la població en cas d'atac, per això el carrer fins fa ben poc conservava elements defensius per tal de protegir l'entrada.[1] Fins recentment, era el carrer on es concentraven les peixateries. Avui s'hi troba la Casa de Cultura i l'Escola Municipal d'Adults de la vila.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Carrer Càlcul». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 abril 2012].
  2. Pere Caner i Estrany, «Els Barris» a La Vall de Calonge, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1967, pàgina 56.
  3. Josep Fort i Ripoll, Calonge i la seva gent. Imatges del 1885 al 1985, Calonge, Norprint SA, 2012. 481 pàgines
  4. Caner, Pere «Desplazamientos y crecimiento del casco urbano calongense». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. RACO, volum 9, 1954, p. 256. ISSN: 0213-6228 [Consulta: 9 agost 2012].
  5. «Escola d'Adults». Arxivat de l'original el 2012-06-16. [Consulta: 30 desembre 2012].