Calonge i Sant Antoni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Baix Empordà. Vegeu-ne altres significats a «Calonge (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaCalonge i Sant Antoni
Calonge i Sant Antoni (ca) Modifica el valor a Wikidata
Escut de Calonge i Sant Antoni
Escut de Calonge i Sant Antoni Modifica el valor a Wikidata
Calonge.jpg
Modifica el valor a Wikidata

EpònimCalonge i Sant Antoni de Calonge Modifica el valor a Wikidata
Localització
Localització de Calonge respecte del Baix Empordà.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 51′ 45″ N, 3° 04′ 35″ E / 41.8625°N,3.0763888888889°E / 41.8625; 3.0763888888889
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaBaix Empordà Modifica el valor a Wikidata

CapitalCalonge Modifica el valor a Wikidata
Població
Total11.092 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat330,12 hab/km²
Llar118 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicicalongí, calongina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície33,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud22 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creaciómil·lenni I aC (<segle IV aC)
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Soler Casals (1r octubre 2020) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17251 i 17252 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE17034 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT170340 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcalonge.cat Modifica el valor a Wikidata

Calonge i Sant Antoni[1] és un municipi de la comarca del Baix Empordà. La població està dividida en dues parts: una vila medieval en un pujol —anomenada Calonge o Calonge de les Gavarres— i una altra de moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar (anomenada Sant Antoni de Calonge o Calonge de Mar). El centre urbà principal i el poble original són a uns quatre km de distància terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle xiii.

La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com a Sant Antoni de Calonge i està situada entre Torre Valentina i Santa Maria del Mar (Sant Daniel).

Entitat de població Habitants
Cabanyes 615
Calonge 5.684
Sant Antoni de Calonge 2.736
Sant Daniel 738
Treumal 988

Geografia[modifica]

Hidrografia[modifica]

La Riera de Calonge, que neix a l'aiguabarreig de la riera dels Molins i del Rifred.

El municipi de Calonge i Sant Antoni forma un amfiteatre al massís de les Gavarres, que vessa directament al mar mediterrani, per una xarxa de torrents i de rieres de règim estacional. L'explotació humana i les necessitats d'aprovisionar una població que gairebé es duplica a l'estiu, van fer baixar el mantell freàtic i van provocar la salinització dels pous als marges de les rieres. En veure el cabal actual, és difícil d'imaginar, per exemple, que —abans del boom turístic— l'aigua resultés suficient per a accionar uns sis molins a la riera dels Molins, avui gairebé seca durant tot l'any.

Història[modifica]

El municipi de Calonge i Sant Antoni ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per a aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Les descobertes de ceràmica ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV aC.

La civilització romana va escollir aquest mateix indret per fer-hi una vila d'estiueig. Les descobertes indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una facto comercial d'importació.

Al segle viii es va començar a construir el castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat en el nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona, amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle xii, es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge i Sant Antoni: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle xiii és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Ara com ara, el castell és meitat fortalesa i meitat palau. El Castell pertany, actualment, a la Generalitat de Catalunya.

A les acaballes del segle xviii, comença a industrialitzar-se amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i d'una manera definitiva no solament l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquesta esplendor econòmica s'arriba al segle xx. A començaments de segle, encara no s'havia descobert la platja com a negoci turístic.

Durant la Guerra Civil espanyola, Sant Antoni de Calonge fou un municipi independent, per decret de la Generalitat de Catalunya, sota els noms de Sant Antoni de Mar i Llevantí de Mar. El 1939 fou annexionat unilateralment per l'ajuntament franquista de Calonge.[2]

Administració i política[modifica]

Alcalde[3] Període Partit
Dídac Medina Gámez 1979-1981[4] Independents
Joan Molla Callís 1981-1982[5] Independents
Josep Rossello Pijoan 1982-1987 CiU
Eugeni Darnaculleta Soler 1987-1995 PSC
Josep Rossello Pijoan 1995-2003 CiU
Jordi Soler Casals 2003-2007 CiU
Antoni Esteve i Tauler 2007-2008 PSC
Jordi Soler Casals 2008-2019 CiU
Miquel Bell-lloch i Palet 2019-actualitat ERC

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
149715151553 Modifica el valor a Wikidata17871887190019201950197020102019 Modifica el valor a Wikidata
95106118 Modifica el valor a Wikidata1.8173.1573.3933.1412.4163.94110.78911.092 Modifica el valor a Wikidata
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

Cultura[modifica]

Martí i Valentina

Els Gegants de Calonge són una colla gegantera que es va crear el 2001 a Calonge. Com que el poble de Calonge no tenia personatges prou representatius per fer-ne una parella de gegants, es va pensar en els nens i nenes i van decidir fer el gat i la rata, personatges del conte de la Rateta que escombrava l'Escaleta. El gat es diu Martí, en honor del patró del poble. La Valentina representa una rateta ben presumida. Ella rep el nom de Valentina, en homenatge a la torre de guaita que tenim a la platja, i que és un símbol per la vila de Calonge. Els gegants padrins d'aquestes figures van ser els gegants de Palamós, en Pere II el Gran i la Constança de Sicília, el dia 22 de gener de l'any 2001. A part de tenir una parella de gegants, també tenen una parella de gegantons, una gegantona, els gegants vells i els capgrossos. L'any 2015, els primers gegants fan 15 anys, tant ells com la colla que els porta arreu de Catalunya, i altres països. Durant aquests 15 anys, han visitat moltes poblacions com Roses, Palamós, Rubí, Montesquiu, Llagostera, Figueres...[6][cal citació]

Llocs d'interès[modifica]

Si voleu una llista dels monuments vegeu l'article monuments de Calonge i Sant Antoni. Alguns dels més importants són els següents:

Calongins i calongines destacats[7][8][9][10][11][modifica]

Hi va residir l'actriu britànica i estrella de Hollywood Madeleine Carroll (1906-1987), que està enterrada al cementiri del poble.

Referències[modifica]

  1. RESOLUCIÓ GAH/2899/2017, de 18 de desembre, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Calonge, que passa a denominar-se Calonge i Sant Antoni.
  2. Vilar i Massó, Albert «Els dos únics alcaldes de Sant Antoni / Llevani de Mar (1936-1939)». Revista de Girona, 207, juliol-agost 2001, pàg. 42-25 [Consulta: 23 octubre 2013].
  3. «Ajuntament de Calonge i Sant Antoni : Històric d'alcaldes». Generalitat de Catalunya.
  4. «Els primers alcaldes». El Punt Avui, 03-04-2009.
  5. «Dilluns s'elegirà el nou alcalde de Calonge». Avui [Calonge], 13-08-1982, p. 9.
  6. [enllaç sense format] http://www.gegantsdecalonge.weebly.com
  7. Vilar Massí, Albert. "Calonge, terra de músics". Girona. 2009
  8. Puerto Parramon, Jordi. "Diccionari de cobles. Del segle XIV al XXI". Girona. 2007
  9. «Jordi Bautista Parra Les cobles d'en Costa i d'en Joanet de Calonge (1863 i 1866) / Jordi Bautista Parra». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 23 desembre 2013].
  10. Caner Estrany, Pere. "La Vall de Calonge". Girona. 1983
  11. «Els Sardó, de Calonge».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calonge i Sant Antoni