Vés al contingut

Jafre

Per a altres significats, vegeu «Jafre (Olivella)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaJafre
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 04′ 30″ N, 3° 00′ 42″ E / 42.075°N,3.0116666666667°E / 42.075; 3.0116666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaBaix Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalJafre Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població388 (2023) Modifica el valor a Wikidata (58,79 hab./km²)
Llars16 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciJafrenc, jafrenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perTer Modifica el valor a Wikidata
Altitud44 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataÈlia Bantí Alabau (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17143 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17085 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170852 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjafre.cat Modifica el valor a Wikidata

Jafre és un municipi de la comarca del Baix Empordà. Limita al nord amb el municipi de Garrigoles; a l'est, amb Verges; al sud, mitjançant el riu Ter, amb Foixà; i a l'oest, amb Colomers.

Eminentment agrícola, als voltants del curs del riu Ter hi ha conreus de regadiu, fruiters, blat de moro i hortalisses, que juntament amb els camps de secà de cereals són la base de la seva economia.

Des del punt de vista monumental hi destaquen l'església parroquial de Sant Martí, del segle xviii sobre un edifici anterior del segle x, i el Santuari de la Fontsanta del segle xv on hi ha unes aigües que hom creu que tenen poders curatius miraculosos.

Actualment, a la legislatura (2015-2019), l'alcaldessa és Núria Berga Ferrer.[1]

Hi ha masies com el Mas Raimundo.[2]

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Jafre (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

[modifica]

Jafre és esmentat en documentacions de l'any 895 associades al castell, perdut i integrat a l'església parroquial,[3] que va ser abandonat durant el segle xvii i anomenat el 1716 “edifici espatllat”.[4] Les seves restes van ser declarades bé d'interès cultural el 1949. La família Jafre de la petita noblesa catalana controlà l'alou de Jafre, que es feu amb el control del territori fins al segle xvii. Jafre formà part del Comtat d'Empúries,[3] que passa a jurisdicció del monestir d'Amer al segle xiii. El segle xv la família entra a favor de Ferran d'Antequera en la guerra civil catalana. Dins i fora del nucli urbà de Jafre hi ha cases i masies amb història; algunes de les de fora vila tenen l'origen en antigues vil·les romanes com el mas Seguer. Un altre indret amb llegenda és el Pou de les Goges on, tal com s'explica, hi habitaven uns éssers d'aparença femenina que sortien a les nits a cantar i a dansar.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
17 22 16 256 332 573 548 529 473 531

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
559 561 546 474 440 430 374 341 360 360

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
340 338 317 313 359 386 402 432 425
396

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
386
390
387
386 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Biennal de Jafre

[modifica]

La Biennal de Jafre és una biennal d'art contemporani, de dos dies de durada, que se celebra en aquest municipi des de 2003. És considerada la biennal més curta i petita del món. Iniciada per Mario Flecha, va néixer com una resposta crítica al boom de les biennals artístiques que aquell any tenien lloc arreu del món. Actualment és comissariada pel mateix Flecha, Carolina Grau i Daniel Teruggi. Per la biennal han passat artistes de renom com Muntadas, Miralda, Ignasi Aballí, Jordi Mitjà, Jordi Colomer, Francis Alÿs, Martin Creed i Oriol Vilanova, entre molts altres.[5]

Referències

[modifica]
  1. «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
  2. 42° 4′ 5″ N, 3° 1′ 8″ E / 42.06806°N,3.01889°E / 42.06806; 3.01889
  3. 3,0 3,1 Arnau i Garola, Maruja «Per les terres del Baix Empordà: Jafre II» ( PDF). Revista de Girona, Núm.: 82, 1978, p. 121-125 [Consulta: 22 març 2012].
  4. Banti i Alabau, Èlia. Pedres que parlen. Universitat de Girona, 2006, p. 7. 
  5. BADIA, MONTSE, Jafre. Deu anys de Biennal Bonart, octubre 2013, pp. 40-41

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]