Vilopriu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaVilopriu
Escut.jpg
Vista de Vilopriu.jpg

Localització
 42° 06′ 27″ N, 2° 59′ 40″ E / 42.1075°N,2.9944444444444°E / 42.1075; 2.9944444444444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaBaix Empordà

Capital Vilopriu
Població
Total 205 (2018)
• Densitat 12,5 hab/km²
Llar 34 (1553)
Geografia
Superfície 16,4 km²
Altitud 82 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Pere Pulido i Buil
Identificador descriptiu
Codi postal 17466
Fus horari
Codi de municipi INE 17232
Codi territorial IDESCAT 172327
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Vilopriu és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat al nord-oest de la comarca en el límit amb les del Gironès i l'Alt Empordà. Inclou els agregats de Gaüses, Pins i Valldevià. Actualment l'ajuntament està governat per ERC (4 regidors) i l'oposició la forma CiU (1 regidor).

Vilopriu té com a equipaments una piscina municipal i un dispensari, també hi ha dispensari a Gaüses. El municipi té 4 esglésies: St. Bartomeu, a Valldevià; Sta. Maria, a Gaüses; St. Roc, al mig del bosc de Gaüses; i la parròquia de St. Pere, a Vilopriu. Can Ferrer Pagès és un altre dels llocs d'interés.

Entitat de població Habitants (2006)
Gaüses 55
Pins 11
Valldevià 36
Vilopriu 79
Font: Idescat

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497155317871887190019201950197020102018
333488509473510485252208205
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

Història[modifica]

Castell de Vilopriu

La primera notícia escrita que tenim de Vilopriu (Villa Elpirici) apareix en un document del 959 en el que es relaciona com una de les possessions del bisbe d'Elna, Riculf.

Per un altre document de l'any 1216, sabem que el comte Hug IV d'Empúries manà edificar un nou castell a Vilopriu en el lloc on ja havia existit una antiga fortalesa. D'aquesta data n'és visible, entre altres restes, la torre de l'homenatge. Ben aviat el castell passà a mans dels Palol que era una família de llinatge fonamentalment militar. Els Palol posseïen també altres castells com el de Palol d'Onyar i el de Palol de Revardit que eren molt més importants, per això gairebé mai habitaren el de Vilopriu, hi tenien els masovers i també s'hi allotjà un cos de guàrdia.

A principis del segle XVI es cobrí el pati d'armes per construir-hi la sala major del castell de la que encara es poden veure en el mur de migdia, dues magnífiques finestres gòtiques geminades. Els descendents de la família Palol conservaren els drets sobre el castell, i sobre moltes de les terres, fins al segle XX, en què el castell passà a mans de l'ajuntament.

Trobem documentada la Parròquia de Sant Pere de Vilopriu l'any 1078. Molt probablement fou construïda a recés de l'antiga fortalesa. Altres documents posen de manifest l'extrema decadència que patí l'església durant segles degut a l'abandó de la noblesa que administrava el castell, la Pesta Negra que va assolar el territori el 1348 i les successives guerres, això provocà una molt precària situació dels seus feligresos sobretot durant els segles XIV i XV. No va ser fins al segle XVII, després de diverses guerres i altres calamitats que Vilopriu, com la majoria de poblacions del camp català, experimentà una notable revifalla de la que en són testimoni les llindes de diversos masos: Can Massot, Can Felip i Can Mallol, foren els més importants.

El rector Joan Rotllan emprengué la reforma del temple de Vilopriu l'any 1683 que no acabà fins al 1693. D'aquestes dates són també les pintures que han aparegut sota la decoració que es va fer al segle XVIII per instal·lar-hi un magnífic retaule barroc que fou cremat al començament de la Guerra Civil.

Economia[modifica]

L'economia municipal es basa en una agricultura de secà dedicada als cereals i els farratges i en la cria de bestiar boví i porcí.

Transports[modifica]

Una carretera local l'uneix amb la GI-634.

Bibliografia[modifica]

Autors Varis. Guía de Catalunya. Tots els pobles i totes les comarques. Barcelona, Caixa de Catalunya, 1989. ISBN 84-87135-01-3. 

Magda Planelles i Serra. Història i Records de Vilopriu. Barcelona, 2005. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilopriu Modifica l'enllaç a Wikidata