Vilopriu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVilopriu
Escut de Vilopriu
Vista de Vilopriu.jpg
Vilopriu

Localització
Localització de Vilopriu respecte del Baix Empordà.svg
42° 06′ 27″ N, 2° 59′ 40″ E / 42.1075°N,2.9944444444444°E / 42.1075; 2.9944444444444
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Baix Empordà
Capital Vilopriu
Entitats de població 4
Població
Total 201 (2016)
• Densitat 12,26 hab/km²
Gentilici Vilopriuenc, vilopriuenca
Geografia
Superfície 16,4 km²
Altitud 82 m
Limita amb
Organització i govern
Ajuntament 5 ERC
• Alcalde Fermí Pi Bagué
Indicatius
Codi postal 17466
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17232
Codi IDESCAT 172327
Modifica dades a Wikidata
Església de Sant Pere de Vilopriu

Vilopriu és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat al nord-oest de la comarca en el límit amb les del Gironès i l'Alt Empordà. Inclou els agregats de Gaüses, Pins i Valldevià. Actualment l'ajuntament està governat per ERC (4 regidors) i l'oposició la forma CiU (1 regidor).

Vilopriu té com a equipaments una piscina municipal i un dispensari, també hi ha dispensari a Gaüses. El municipi té 4 esglésies: St. Bartomeu, a Valldevià; Sta. Maria, a Gaüses; St. Roc, al mig del bosc de Gaüses; i la parròquia de St. Pere, a Vilopriu.

Entitat de població Habitants (2006)
Gaüses 55
Pins 11
Valldevià 36
Vilopriu 79
Font: Municat

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 - 34 283 88 725 646 509 473 476
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
510 500 440 485 410 252 196 177 178 177
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
161 158 161 152 175 189 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica]

Castell de Vilopriu

La primera notícia escrita que tenim de Vilopriu (Villa Elpirici) apareix en un document del 959 en el que es relaciona com una de les possessions del noble Riculf.

Per un altre document de l'any 1216, sabem que el comte Hug IV d'Empúries manà edificar un nou castell a Vilopriu en el lloc on ja havia existit una antiga fortalesa. D'aquesta data n'és visible, entre altres restes, la torre de l'homenatge. Ben aviat el castell passà a mans dels Palol que era una família de llinatge fonamentalment militar. Els Palol posseïen també altres castells com el de Palol d'Onyar i el de Palol de Revardit que eren molt més importants, per això gairebé mai habitaren el de Vilopriu, hi tenien els masovers i també s'hi allotjà un cos de guàrdia.

A principis del segle XVI es cobrí el pati d'armes per construir-hi la sala major del castell de la que encara es poden veure en el mur de migdia, dues magnífiques finestres gòtiques geminades. Els descendents de la família Palol conservaren els drets sobre el castell, i sobre moltes de les terres, fins al segle XX, en què el castell passà a mans de l'ajuntament.

Trobem documentada la Parròquia de Sant Pere de Vilopriu l'any 1078. Molt probablement fou construïda a recés de l'antiga fortalesa. Altres documents posen de manifest l'extrema decadència que patí l'església durant segles degut a l'abandó de la noblesa que administrava el castell només interessada pel rendiment de les seves terres, això provocà una molt precària situació dels seus feligresos sobretot durant els segles XIV i XV. No va ser fins al segle XVII, després de diverses guerres i altres calamitats que Vilopriu, com la majoria de poblacions del camp català, experimentà una notable revifalla de la que en són testimoni les llindes de diversos masos: Can Massot, Can Felip i Can Mallol, foren els més importants.

El rector Joan Rotllan emprengué la reforma del temple de Vilopriu l'any 1683 que no acabà fins al 1693. D'aquestes dates són també les pintures que han aparegut sota la decoració que es va fer al segle XVIII per instal·lar-hi un magnífic retaule barroc que fou cremat al començament de la Guerra Civil.

Economia[modifica]

L'economia municipal es basa en una agricultura de secà dedicada als cereals i els farratges i en la cria de bestiar boví i porcí.

Transports[modifica]

Una carretera local l'uneix amb la GI-634.

Bibliografia[modifica]

Autors Varis. Guía de Catalunya. Tots els pobles i totes les comarques. Barcelona, Caixa de Catalunya, 1989. ISBN 84-87135-01-3. 

Magda Planelles i Serra. Història i Records de Vilopriu. Barcelona, 2005. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilopriu Modifica l'enllaç a Wikidata