Begur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Begur
Bandera de Begur Escut de Begur
(En detall) (En detall)
Localització

Begur situat respecte Catalunya
Begur situat respecte Catalunya

Localització de Begur respecte del Baix Empordà


Municipi del Baix Empordà
Sa Tuna, a Begur
Sa Tuna, a Begur
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Baix Empordà
Gentilici Begurenc, begurenca
Superfície 20,71 km²
Altitud 200 msnm
( mín.:0)
Població (2013[1])
  • Densitat
4.148 hab.
200,29 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 517300 4644925Coord.: 41° 57′ 22″ N, 3° 12′ 31″ E / 41.95611,3.20861
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

8
Sr. Joan Català Pagés (CIU)
Codi postal 17255
Codi territorial 170139

Begur és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà, un centre turístic important.

Escrit també tradicionalment com Bagur per la variació en la transcripció de la vocal neutra, està documentat a l'edat mitjana com Begurio, probablement nom llatinitzat d'un cèltic Becuro.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Malgrat el seu caràcter turístic, manté un important passat històric que es remunta a la prehistòria, passant també per època ibèrica. En tot el terme s'han trobat importants restes que confirmen l'antiguitat del seu nucli com a assentament humà, important durant l'època feudal. El Castell de Begur és el símbol més emblemàtic d'aquesta època.

Un dels atractius més interessants del municipi és el seu llegat patrimonial, entre el que es troben torres de defensa que es van aixecar en contra la pirateria mora. Construïdes entre els segles XVI i XVII, constitueixen un element molt característic de l'actual paisatge urbà de Begur. Aquest ha estat també significativament marcat per les construccions que van realitzar en el seu moment els indians, begurencs que van creuar l'oceà Atlàntic per anar a fer fortuna al continent americà, sobretot a Cuba.

El municipi està vertebrat al voltant del nucli de Begur, centre administratiu del terme, que també inclou els nuclis d'Esclanyà —amb el seu nucli antic romànic—, Aiguafreda, Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava i Fornells. Dintre del seu terme es troben algunes de les platges més prestigioses de la Costa Brava —Sa Riera, Aiguafreda, sa Tuna, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava, entre d'altres—.

Des de l'any 2004 i a principis de Setembre a Begur se celebra la famosa Fira d'Indians, una fira que cada any té un tema central a partir del qual es fan les activitats de carrer però que té com a fonament principal recordar el passat indià o cubà de Begur.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Begur 2.806
Esclanyà 829
Aiguablava 36
Aiguafreda 37
Fornells 166
sa Riera 129
sa Tuna 121
el Racó 95
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
64 48 45 902 1.911 1.906 1.709 1.761 1.908 1.873
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.796 1.372 1.147 1.005 1.505 2.234 2.277 2.740 2.818 2.986
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.039 3.179 3.411 3.626 3.861 4.076 4.304 4.209 4.221 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

A l'estiu la població supera els 40.000 habitants i multiplica per 10 la població que hi ha a l'hivern.

Fills i filles il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.43. ISBN 84-7304-186-0. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Josep Vaquer i Catà, "La batalla de Begur contra els francesos", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), 227-242.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Begur Modifica l'enllaç a Wikidata