Begur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Begur
Bandera de Begur Escut de Begur
(bandera) (escut)
Localització

Begur situat respecte Catalunya
Begur situat respecte Catalunya

Localització de Begur respecte del Baix Empordà


Municipi del Baix Empordà
Sa Tuna, a Begur
Sa Tuna, a Begur
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Baix Empordà
Gentilici Begurenc, begurenca
Superfície 20,71 km²
Altitud 200 msnm
( mín.:0)
Població (2013[1])
  • Densitat
4.148 hab.
200,29 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 517300 4644925Coord.: 41° 57′ 22″ N, 3° 12′ 31″ E / 41.95611°N,3.20861°E / 41.95611; 3.20861
Formació
Fundació
 
segle VI a.C.
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

8
Joan Manel Loureiro (Junts-ERC)
Codi postal 17255
Codi territorial 170139
Fira tradicional Fira dels Indians
Web

Begur és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà i un centre turístic important de la Costa Brava. Limita al sud amb Palafrugell, al sud-oest amb Regencós, a l'oest i nord amb Pals.[2]

Escrit també com Bagur a partir del segle XIV[2] per la variació en la transcripció de la vocal neutra, està documentat a l'edat mitjana com Begurio, probablement nom llatinitzat d'un cèltic Becuro.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi de 21 km2 és molt accidententat: la pràctica totalitat del terme és ocupada per un conjunt de turons anomenats en conjunt el massís de Begur, amb el cim de Son Rich a 323 m.s.n.m.[2] Està vertebrat al voltant del castell de Begur amb la vila al seu migdia (200 m.s.n.m),[2] tots dos situats a dalt d'un turó just al nord de Son Rich, a 2,3 km del cap de Begur (antigament d'Aiguafreda) a l'est i 2,7 km del cap de sa Sal al nord-est. La vila és el centre administratiu del terme i concentra 2.724 dels 4.258 begurencs censats (2009).[2]

Al vessant nord-oest del turó de la vila, hi ha una pedrera encara en actiu i una duna interior dita sorres de Begur[2] que s'estén fins al mas fortificat de ses Garrites, a prop dels masos de Pals, on comença la plana empordanesa, una plana al·luvial creada pel delta del riu Ter. Al nord-est del turó, la vall de sa Riera separa els caps de la costa de l'interior, desembocant en la platja de sa Riera,[2] la més gran i turística del municipi, que es troba flanquejada al nord per la cala de l'Illa Roja i la platja del Racó, fitant amb la platja de Pals. Tot just al sud-est de sa Riera arrenca la reserva marítima de ses Negres, una abrupta costa rocosa que culmina al sud amb el cap de sa Sal.[2] D'aquí i al llarg de la costa, una sèrie de cales productes de petits torrents que naixen al massís permeten l'existència de petits nuclis de població que d'antuvi es dedicaven a la pesca i avui dia al turisme,[2] sovint amb un creixement urbà residencial significant als últims decennis: Aiguafreda, Sa Tuna, platja Fonda Fornells i Aiguablava. En aquesta última es troba el parador de turisme homònim; mentre que al nord hi ha l'hotel de Cap sa Sal al cap homònim.[2]

Al sud-oest del turó, allà on comença la plana entre el massís de Begur i el massís de les Gavarres i en proximitat amb el nucli urbà de Palafrugell, hi ha el petit poble d'Esclanyà —808 inhabitants (2005)[2], dividits entre el seu nucli antic romànic i una urbanització al sud—. Entre Esclanyà i la vila de Begur, hi ha una urbanització anomenada Residencial de Begur que s'estén entre les rieres de Saltsesaigües i de l'Esclanyà. D'altres urbanitzacions es troben per tota la costa i algunes valls i tossals interiors,[2] formant entre la vila i Fornells un únic continu urbà. El municipi compta amb molts hotels i un càmping.

Fora dels nuclis urbans del municipi, la quasi totalitat del massís és cobert d'un bosc d'alzina i algunes plantacions de pins.[2] Tot i que històricament important, la industria surera és avui poc significant.[2] L'activitat ramadera i hortícola és també molt minoritària.[2] Pel que fa al pla d'Esclanyà on es troba el disseminat del Brugar,[2] arraconat entre els termes de Palafrugell i Regencós, es reparteix entre un polígon industrial i camps de conreus de cereals.

Història[modifica | modifica el codi]

Begur remunta a un assentament iber on actualment es troba el castell i que data del segle VI a.C.[4] La primera referència documentada al terme, si bé sense anomenar Begur, data de la concessió d'una possessió coincidint amb part dle terme l'any 889 al monestir de Sant Pau de Fontclara pel rei Franc Odó.[2] Apareix el nomd e Begur per primer cop als inicis del segle XI, en relació al castell.[2] Des del segle XIV la vila obtingué una certa importància (180 habitants) i a mitjan segle XV, esdevingué carrer de Barcelona.[2] El castell fou destruït en la guerra contra Joan II l'any 1467, però posteriorment fou reconstruït.[2] Fou enderrocat novament arran de l'ocupació per tropes britàniques el 1810 durant la Guerra del Francès. Ha restat des d'aleshores en ruïnes.[2]

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Begur es basava tradicionalment en el conreu de cereals i olives i en la vinya.[2] Així i tot, la fil·loxera posà fi a l'activitat vinícola a mitjan segle XIX.[2] Un altra activitat important era aquella lligada al corall, però a partir del segle XIX perdé lloc davant de l'aprofitament del suro, que arribà al la màxima esplendor al 1880 amb 400 treballadors i 25 factories.[2] Al llarg del segle XX i especialment a partir de 1950, totes aquestes activitats han cedit protagonisme al turisme i en alguns casos han desaparegut del tot.[2] La pesca ha sigut una activitat practicada des de temps remots pels begurencs, si bé mai d'una forma important.[2]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Al marge del castell, també són d'interès monumental les diverses torres de defensa situades dins del nucli vell. Aquestes es van aixecar en contra la pirateria barbaresca entre els segles XVI i XVII.[5] Podem comptar-hi encara quatre torres: Can Marquès, Sant Ramon (o d'en Caixa), Hermanac de Can Pi i Pella i Forgas.[5]

Cal destacar també l’església gòtica dedicat a Sant Pere i edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles.[5] A Esclanyà, es destaca el castell del segle XIV del qual queda només una torre i l'església de Sant Esteve.[5]

També és significatiu el nombre de construccions modernistes a la vila que van realitzar a la darreria del segle XIX i principi del segle XX els anoments indians, begurencs que van creuar l'oceà Atlàntic per anar a fer fortuna al continent americà, sobretot a Cuba.[5] Des de l'any 2004 i a principi de setembre se celebra a Begur l'anual Fira d'Indians, que cada any té un tema central a partir del qual es fan les activitats a l'aire lliure però que té com a fonament principal recordar el passat indià o cubà de Begur.[6]

Finalment els nuclis costaners, en especial el de Sa Tuna, conserven cases, escars i altres edificis lligats a la vida tradicional dels pescadors que hi vivien entre el segle XVIII i el segle XX.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Begur 2.806
Esclanyà 829
Aiguablava 36
Aiguafreda 37
Fornells 166
sa Riera 129
sa Tuna 121
el Racó 95
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
64 48 45 902 1.911 1.906 1.709 1.761 1.908 1.873
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.796 1.372 1.147 1.005 1.505 2.234 2.277 2.740 2.818 2.986
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.039 3.179 3.411 3.626 3.861 4.076 4.304 4.209 4.221 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

A l'estiu la població supera els 40.000 habitants i multiplica per 10 la població que hi ha a l'hivern.

Fills i filles il·lustres[modifica | modifica el codi]

Hi visqueren i en foren sebollits al cementiri: Carmen Amaya, ballarina de flamenc, i el prehistoriador i arqueòleg Lluís Pericot i Garcia.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Josep Vaquer i Catà, "La batalla de Begur contra els francesos", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), 227-242.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Begur Modifica l'enllaç a Wikidata