Parador de Turisme Aiguablava
Parador de Turisme Aiguablava | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Construcció | segle XX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Darreres tendències | |||
Altitud | 40 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Begur (Baix Empordà) | |||
Localització | Aiguablava | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 6838 | |||
El Parador de Turisme Aiguablava és una obra de les darreres tendències de Begur (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Edifici d'apartaments de planta allargassada de PB i dues plantes de cambres amb corredor central i nucli d'accés al mig. Els apartaments se'ns mostren en façana per balcons contínues amb separadors prefabricats i on hi ha les obertures de les cambres. El nucli d'escales sobresurt de la coberta, i en façana a la cala d'Aiguablava es compon de finestres, contínues, mentre que a l'altre façana es un gran obertura vers el cingle. L'accés es produeix pel tester més allunyat de la costa, i per un gran porxo que forma com una plaça coberta pel mateix edifici (sala hipòstila de pilars rodons. Al damunt d'aquest porxo hi ha un cos massís amb una finestra a la cantonada d'ell i centrada a l'edifici. A l'altre tester, s'hi situa el menjador-mirador, i les obertures del passadís central a més de l'escala d'emergència.[1]
Per la banda de la Cala d'Aiguablava, l'edifici guanya el desnivell per crear l'accés a serveis.[1]
Història
[modifica]Bastit als anys 60.[1] Al cim de la Cala d'Aiguablava, a la Punta des Mut, aquest edifici es va edificar en la segona part del Segle XX: va ser obert el 1966[2] i renovat el 2020.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Parador de Turisme Aiguablava». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 9 gener 2019].
- ↑ «Sitios de Gerona, Los. 30/12/1965.». [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «La nueva vida del Parador d'Aiguablava» (en castellà), 29-07-2020. [Consulta: 23 agost 2023].