Ultramort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaUltramort
Bandera d'Ultramort.svg Escut d'armes
Escut d'armes
Ultramort - 001.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Ultramort respecte del Baix Empordà.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 02′ 15″ N, 3° 02′ 04″ E / 42.037437°N,3.034476°E / 42.037437; 3.034476Coord.: 42° 02′ 15″ N, 3° 02′ 04″ E / 42.037437°N,3.034476°E / 42.037437; 3.034476
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaBaix Empordà Modifica el valor a Wikidata

CapitalUltramort Modifica el valor a Wikidata
Població
Total226 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat52,56 hab./km²
Llars26 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deMancomunitat Intermunicipal dels Municipis de Foixà, Parlavà, Rupià i Ultramort Modifica el valor a Wikidata
Superfície4,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaria Gràcia Serrats Paretas (1995–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17133 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17203 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT172039 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webultramort.cat Modifica el valor a Wikidata

Ultramort és un poble del Baix Empordà, a la part nord de la comarca. L'etimologia del topònim és incerta. El 1062 apareix escrit com a Vulturis mortuii, i el 1123 com a Vulture mortuo.

Des de 1995, l'alcaldessa és Maria Gràcia Serrats Paretas.[1]

Geografia[modifica]

  • Llista de topònims d'Ultramort (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El poble se situa en un turonet allargassat de nord a sud de 29 m d'altitud sobre el marge dret del riu Ter i dominant una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les maresmes que antigament ocupaven la zona. De fet, hi havia existit un petit estany, avui dessecat, tal com indica el topònim pla de l'Estanyol, al sud-est del terme, al límit amb Parlavà.

El terme municipal limita al nord amb Verges, a migdia amb Parlavà, a llevant amb Serra de Daró i a ponent amb Foixà. Arran del nucli urbà passa la carretera de la Bisbal a Figueres.

Una característica del poble d'Ultramort és que no té poblament disseminat. La seva població s'aplega a l'entorn de l'església i es perllonga amb dos ravals en direcció nord que porten el nom de cap on s'adrecen: Torroella i Figueres.

Història[modifica]

Ultramort amb el Canigó al darrere

Ultramort és documentat des de l'any 1046 amb el nom de Ultramorte. L'any 1316 esdevé part del terme del castell de Rupià, castell que aleshores posseïen els bisbes de Girona. Aquesta dependència va durar molts segles, puix que també es té constància que al segle xvii, conjuntament amb Parlavà, formava part d'una batllia encapçalada per Rupià.

Ultramort tenia un castell situat al nord de la plaça, entre el raval de Figueres i el de Torroella, damunt un pujol aplatat. Es tracta del castell de Gleu, popularment conegut com el castell de Finestres, amb una història força desconeguda.

Com molts altres pobles rurals de l'Empordà, Ultramort començà a augmentar la població al llarg del segle xviii fins a mitjan segle xix, i assolí els 340 habitants l'any 1857. Malgrat aconseguir una certa importància demogràfica, és precisament en aquests anys que Ultramort perd la independència municipal i esdevé un agregat del municipi de Foixà, independència que veuria recuperada en la dècada de 1920.

Tanmateix, des que aconseguí la independència la pèrdua de població ha estat constant al llarg de tot el segle, seguint la tònica de despoblació dels pobles rurals a favor de l'expansió de les viles més industrials i turístiques. Entre els habitants més significatius del poble convé esmentar el poeta Jaime Gil de Biedma, que dedicà a la població un poema.

Economia[modifica]

Ultramort encara avui té una població dedicada totalment a l'agricultura i la ramaderia. La cria de bestiar boví i porcí ha esdevingut una activitat primordial. El 1990 s'hi va crear la cooperativa Ramaders del Baix Empordà,[2] que el 2003 va esdevenir un dels motors després de la creació de la marca Llet Nostra.

La reduïda extensió municipal només permet de conrear-hi unes 300 hectàrees. Els cultius més extensos són el farratge, l'userda, el blat de moro, el blat. Darrerament,[Quan?] també hi ha algunes parcel·les d'arbres fruiters, majoritàriament pomeres.

Llocs d'interès[modifica]

Una passejada pels tranquils carrers del poble permet descobrir elements arquitectònics interessants en algunes de les cases.

Els edificis més notables són aquests:

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
149715151553 Modifica el valor a Wikidata17871950197020102021 Modifica el valor a Wikidata
282626 Modifica el valor a Wikidata207283237213226 Modifica el valor a Wikidata
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

El 1857 s'incorpora a Foixà i es torna a desagregar el 1930.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ultramort