Foixà
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Baix Empordà | ||||
| Capital | Foixà | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 298 (2025) (15,85 hab./km²) | ||||
| Llars | 58 (1553) | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 18,8 km² | ||||
| Banyat per | Ter i riera de Foixà | ||||
| Altitud | 85 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Oliveras Galí (2013–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 17132 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17068 | ||||
| Codi IDESCAT | 170681 | ||||
| Lloc web | foixa.cat | ||||
Foixà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, a la dreta del Ter. Històricament parlant, és una vila.[1] Josep Pla la qualificà de «delícia recòndita, pura meravella».[2] El 2025 tenia 298 habitants.[3]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Foixà: muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts i edificis.
El terme es divideix en dos nuclis: la Vila, a l'entorn de l'antic castell de Foixà del segle xiii al cim d'un turó, i l'Església, vora l'església parroquial, de població menys compacte i tres veïnats: Cuells, La Sala i Sant Llorenç de les Arenes i el despoblat de Sidillà.[4]
La riera de Foixà rega el municipi i desemboca al Daró al terme de Fontanilles, deixant enrere Ultramort i Serra de Daró. Als boscos que l'envolten que representen unes cent-i-cinc hectàrees[5] –com el bosc de Can Ribes, el bosc del Baró, el bosc d'en Torrent o el bosc d'en Verdeguer–, hi creixen sobretot roures i pins.[1]
Història
[modifica]La primera documentació que s'ha trobat és de l'any 1019, quan pertanyia al comtat d'Empúries, just a l'extrem occidental i enfront del comtat de Girona. Aquest fet va comportar molts fets d'armes. Foixà també patí les desavinences entre els comtes d'Empúries i la Corona d'Aragó durant els regnats de Jaume II el Just i de Pere III el Cerimoniós. Es té constància que el 1359 posseïa el lloc Bernat Alemany d'Orriols, cosí de la reina Sibil·la de Fortià, que entrà en discòrdia amb el comte Joan I d'Empúries. Entre Bernat i Joan I es va establir una guerra oberta fins al punt que el comte va assetjar el castell. Aleshores hi intervingué Pere III a favor del parent de la seva dona. Joan I d'Empúries hagué de firmar una treva humiliant en el seu palau de Bellcaire.
Diu la llegenda que Joan I anomenat el Caçador va morir sobtadament el 19 de maig de 1396 mentre caçava als boscos de Foixà. Al camí que porta del castell a l'església hi ha un monument en forma de creu que ho testimonia.[6]
El 1857 incorpora Sant Llorenç de les Arenes i la Sala; el 1877 incorpora Ultramort que es desagrega el 1924.[7]
Llocs d'interès
[modifica]- L'església parroquial de Sant Joan de Foixà
- El castell de Foixà
- Església de Sant Llorenç de les Arenes
- Sant Romà de les Arenes
- Sant Sebastià de les Arenes
Activitats econòmiques
[modifica]L'agricultura és bàsicament de secà: cereals (26 ha), gra, patates i vinyes. La terra de regadiu ocupa només 10 ha de verdures. La ramaderia, porcí, la cria d'ovelles i aviram complementen l'economia de la regió.
Foixà disposa des de 2002 d'un petit camp de vol amb una pista de tres-cents metres per a avions ultralleugers privat anomenat Serres de Foixà.[8]
Festes, tradicions
[modifica]Festes locals: 24 de juny, 29 d'agost.
Gastronomia
[modifica]Georgina Regàs va publicar l'any 1986 un llibre titulat La cuina de festa major i altres plats de la Lola de Foixà, amb dibuixos d'Opisso, que ens explica com cuinava aquesta coquessa, cuinera ambulant, que anava de casa en casa i de festa en festa, elaborant menjars. Hi trobareu uns farcits de pomes, uns colls de pollastre farcits, platillos, oca amb naps, brunyols (tal com s'anomenen els bunyols a la comarca).[9]
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| els Masos | 87 |
| Foixà | 57 |
| Cuells | 56 |
| la Sala | 50 |
| Sant Llorenç de les Arenes | 41 |
| Font: Idescat | |
| 1497 | 1515 | 1553 | 1787 | 1887 | 1900 | 1920 | 1950 | 1970 | 2010 | 2025 |
| 45 | 11 | 58 | 393 | 962 | 976 | 949 | 539 | 442 | 327 | 298 |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Foixà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Culebras i Devesa, 2008.
- ↑ 3,0 3,1 «Foixà». Institut d'Estadística de Catalunya. [Consulta: 22 desembre 2025].
- ↑ «Foixà». Agència Catalana de Turisme. [Consulta: 22 desembre 2025].
- ↑ «Distribució de la superfície agrària (hectàrees). Foixà». Cens agrari. Idescat., 2009. [Consulta: 22 desembre 2025].
- ↑ «Foixà». Diputació de Girona. [Consulta: 22 desembre 2025].
- ↑ «Foixà: els llocs i la història». Ajuntament de Foixà. [Consulta: 22 desembre 2025].
- ↑ «Camp de vol Les Serres de Foixà». Agència Catalana de Turisme. [Consulta: 22 desembre 2025].
- ↑ Regàs, Georgina. La cuina de Festa Major, i altres plats de la Lola de Foixà. Barcelona: La Gaia Ciencia, 1981, p. 95. ISBN 978-84-7080-150-1.
Bibliografia
[modifica]- Culebras i Devesa, Jesús. Foixà. Girona: Diputació de Girona, 2008, p. 96. ISBN 978-84-96747-31-9.
- Culebras i Devesa, Jesús. La postguerra a Foixà, la Sala i Sant Llorenç de les Arenes. 1939-1963. Economia Digital, 2008, p. 160. ISBN 978-84-09-60150-9.
Enllaços externs
[modifica]
Municipis del Baix Empordà | |
|---|---|
Albons · Begur · Bellcaire d'Empordà · la Bisbal d'Empordà · Calonge i Sant Antoni · Castell i Platja d'Aro · Colomers · Corçà · Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura · Foixà · Fontanilles · Garrigoles · Gualta · Jafre · Mont-ras · Palafrugell · Palamós · Palau-sator · Pals · Parlavà · la Pera · Regencós · Rupià · Sant Feliu de Guíxols · Santa Cristina d'Aro · Serra de Daró · la Tallada d'Empordà · Torrent · Torroella de Montgrí · Ullà · Ullastret · Ultramort · Vall-llobrega · Verges · Vilopriu · Vulpellac, Fonteta i Peratallada |
