Vés al contingut

Castell de Foixà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Foixà
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Altitud2 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaFoixà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LlocBarri de la Vila Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 02′ 10″ N, 3° 00′ 03″ E / 42.036111°N,3.000833°E / 42.036111; 3.000833
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN338-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005902 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC381 Modifica el valor a Wikidata

El castell de Foixà (Baix Empordà), és un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Fou el centre d'una baronia, dita varvassoria, que la família d'aquest nom tingué en feu pels comtes d'Empúries.[1]

Història

[modifica]

El primer senyor varvassor fou Guillem de Foixà (mitjan segle xii), succeït pels seus fills Bernat, que morí sense descendència, i Arnau,[2] la signatura del qual (Arnaldi de Fuxano) figura al Liber feudorum maior en documents del 1192, 1199 i 1200.[3] És versemblant que aquest senyor, que el 1212 era marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí, ja tingués un castell, les primeres referències del qual apareixen les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280: pro capella castri de Fuxano.[3]

El seu fill Bernat II (mort vers el 1259) tenia en feu pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens.[2] El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II (†1292), fill de Bernat II, que vengué els seus drets sobre Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l'aprovació dels seus germans. Es casà amb la germana de Ponç de Gualba, bisbe de Barcelona, i fou també senyor de l'Armentera.[2] El seu fill Alemany de Foixà i de Gualba va participar en la campanya d'Almeria (1309-1310) al costat de Jaume II, i fou veguer de Barcelona i el Vallès (1311).[2]

El seu fill Bernat Guillem de Foixà i de Saportella (†1362) participà en l'expedició a Sardenya al costat de l'Infant Alfons[3] i fou tutor de les filles de Dalmau Ramon de Xatmar i de Berenguer, fill de Bernat d'Orriols, senyor d'Albons.[2] El 1383, el seu fill Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres, casat amb Caterina d'Orriols i d'Albons,[2] va haver de suportar l'atac contra el castell del comte Joan I d'Empúries. El setge, segons Santiago Sobrequés, fou molt dur, ja que els atacants feren ús de bombardes, que projectaven bales de pedra, bastides mòbils i altres ginys de guerra.[3] El rei Pere el Cerimoniós intervingué a favor de Bernat Alemany, cosí de la muller del rei, i el comte d'Empúries hagué de rescabalar-lo pels danys que li havia causat.[3]

El seu fill Arnau de Foixà i d'Orriols (mort cap al 1432), fou senyor de l'Armentera, lloc cedit per Ramon de Xatmar per una qüestió de censals.[2] Casat amb Beatriu de Boixadors,[4] fou succeït pel seu fill Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, que el 1439 hagué de retornar l'Armentera a Ramon de Xatmar per una sentència reial.[2] El seu fill Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles fou rebel a Joan II durant la Guerra Civil catalana i els seus béns foren confiscats i donats al seu cunyat Juan de Salcedo. La vídua d'aquest, Elisabet de Foixà-Boixadors, els donà al castlà d'Amposta, però el rei li retornà el feu, que comprenia també el castell de Boixadors (1478-1480).[2] Lluís Benet fou succeït pel seu fill Joan de Foixà-Boixadors i de Santmiquel, i aquest pel seu fill Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles, que tingué un litigi amb el comte d'Empúries perquè el lloctinent general de Catalunya havia embargat la jurisdicció de Foixà (1529).[2] El succeí el seu fill Galceran de Foixà-Boixadors i d'Escales (†1601), que guanyà el litigi pel castell de Boixadors amb Gaspar de Vilanova, net d'Aldonça de Foixà-Boixadors i de Santmiquel.[2] Va tenir una única filla, Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xatmar (†1622), que el 1590 es va casar amb Sever de Salbà i de Vallseca i fou succeïda pel seu fill Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà (mort cap al 1639).[2]

Fou succeït pel seu fill Tomàs de Foixà Boixadors-Salbà i de Xatmar, i aquest pel seu germà Bernat, que també morí sense descendència.[2] Aleshores, la successió passà a Vicenç Domènec de Xatmar i de Copons (†1755), besnet d'Agnès de Salbà, filla de Jerònima, que adoptà el cognom Foixà-Boixadors.[2][5] El seu fill Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons (†1800)[6] es va casar amb Miquela de Balay de Marignac[7] i foren pares d'Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac,[8] que fou succeït pel seu fill, el tinent coronel Narcís de Foixà i d'Andreu (1782-1843).[9][2] Aquest es va casar en primeres noces amb Clara de Revilla,[10] amb qui va tenir Marià de Foixà i de Revilla (†1863),[11] i en segones amb Maria Francesca de Miquel i de Blondel,[12] amb qui va tenir Narcís de Foixà i de Miquel (†1866), també tinent coronel,[13] que succeí el seu germanastre i el 1866, poc abans de moeir, rebé el títol de comte de Foixà.[2][14] Casat amb Maria del Carme de Bassols i de Foixà, Narcís fou succeït pel seu fill Enric de Foixà i de Bassols (1842-1910),[15] que fou governador civil de Ciudad Real i es casà amb Nieves Rodríguez de Arellano y Armendáriz, marquesa d'Armendáriz,[16][2] amb qui tingué Narcís de Foixà i Rodríguez de Arellano, tercer comte de Foixà.[17][18]

El castell passaria a mans de Francesc de Foixà i Lasarte,[19] que entre finals del segle xix i principis del xx va fer reformar la capella i el palau.[20][21] Va morir sense haver fet testament, i el 1934, un jutge va declarar hereus uns cosins germans seus, que abans de la Guerra Civil es vengueren el castell.[20] Un dels compradors va ser el pintor Josep Maria Mascort, que el vengué a Josep Ensesa i Gubert, propietari de l'Hostal de la Gavina a S'Agaró, responsable de l'espoli de mobiliari, documents i les dues tombes de l'església.[20] Després de la Guerra Civil, el castell passà a mans del madrileny Agustín de Foxá y Torroba, quart comte de Foixà,[22] que no tenia rendes suficient per a mantenir-lo. A principis dels anys 1970, la seva filla Nieves de Foxá y Larrañaga[23] va vendre el castell al Banco Urquijo, que el 1972 el vengué a l'interiorista Antoni Bonamusa i la seva esposa Irene Mir,[20] que el van restaurar completament.[24]

Arquitectura

[modifica]

La població de Foixà està dividida per la riera de Foixà en dos nuclis principals: un és el de l'església, i a l'altre, el castell al cim d'un turó allargat artificialment cap al nord, des d'on es dominen gran part de les terres de l'antic comtat d'Empúries.[1]

Les parts més antigues del recinte, construïdes al segle xiii, són un talús i la muralla, que encercla el barri de la Vila.[21] A l'interior del recinte hi ha un palau, format per dos cossos en forma de «T»: el més llarg, que s'estén en direcció N-S, l'altre, més curt, perpendicular, aproximadament al centre de l'anterior, al seu costat de ponent.[cal citació] La façana principal del palau té una portada adovellada amb l'escut dels Foixà (segle xix). A l'interior, es destaquen dues petites estances, cobertes amb volta de canó, que hom anomena la Presó. També són notables les cavallerisses, el celler i nombroses sales cobertes amb volta d'aresta. La volta de la cuina és de forma de palmera.[21]

A l'angle SE s'alça una torre semicircular, que a la seva part inferior es converteix en absis de la capella del castell,[1] dedicada a Sant Marc.[cal citació] A l'interior d'aquesta, uns grans esvorancs assenyalen el lloc on hi havia uns sepulcres gòtics, que actualment es troben a l'església de Nostra Senyora de l'Esperança de s'Agaró: una làpida de Bernat Guillem de Foixà (†1362), amb la figura jacent del cavaller, i un sarcòfag de Guillem de Foixà (†1459) i el seu fill fra Alemany (†1476).[21]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 «Castell de Foixà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 «Foixà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. 1 2 3 4 5 Badia i Homs, Joan; Bolòs i Masclans, Jordi. «Castell de Foixà». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
  4. ↑ «Boixadors». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  5. ↑ «Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors». geneanet. Manel Pich.
  6. ↑ «Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons». geneanet. Manel Pich.
  7. ↑ «Miquela de Balay de Marignac». geneanet. Manel Pich.
  8. ↑ «Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac». geneanet. Manel Pich.
  9. ↑ «Narcís de Foixà-Boixadors i d'Andre». geneanet. Manel Pich.
  10. ↑ «Clara de Revilla». geneanet. Manel Pich.
  11. ↑ «Mariano de Foixà-Boixadors i de Revilla». geneanet. Manel Pich.
  12. ↑ «Maria Francesca de Miquel i de Blondel». geneanet. Manel Pich.
  13. ↑ «Narcís de Foixà i de Miquel». geneanet. Manel Pich.
  14. ↑ DDAA, 2008, p. 354-355.
  15. ↑ «Enrique de Foxà y Bassols». geneanet. Manel Pich.
  16. ↑ «Nieves Rodríguez de Arellano y Armendáriz». geneanet. Manel Pich.
  17. ↑ «Narciso de Foxà y Rodríguez de Arellano». geneanet. Manel Pich.
  18. ↑ DDAA, 2008, p. 373.
  19. ↑ «Francesc de Foxà i Lasartes». geneanet. Manel Pich.
  20. 1 2 3 4 DDAA, 2008, p. 374.
  21. 1 2 3 4 Fàbregas i Corts, Elena; Gironès i Vilardebò, Jordi. «Castell de Foixà». Castells Catalans.
  22. ↑ «Agustín de Foxà y Torroba». geneanet. Manel Pich.
  23. ↑ «https://gw.geneanet.org/cercamons?lang=es&pz=manuel&nz=pich+i+pou&p=nieves&n=de+foxa+y+larranaga». geneanet. Manel Pich.
  24. ↑ «Castell de Foixà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Foixà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Foixà&oldid=36683355»