24 de juny
| << | Juny 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 190 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1064 - Consagració de l'església del Monestir de Sant Llorenç del Munt.[1]
- 1412 - Casp (Corona d'Aragò): signatura del Compromís de Casp.[2]
- 1925 - Barcelona: el governador civil de Barcelona, Joaquim Milans del Bosch i Carrió, ordena la clausura d'activitats i el tancament del camp de les Corts del Barça durant 6 mesos.[3]
- 1927 - Barcelonaː S'estrena al Teatre Goya Mariana Pineda, de García Lorca, interpretada per Margarida Xirgu i amb decorats de Dalí.[4]
- 1939 - Barcelona: comença a publicar-se la revista Destino, fundada a Burgos en 1937.
- 2016 - Barcelona: Es disputa la final de la lliga francesa de rugbi, entre els equips de Racing 92 i RC Toulon, amb victòria pels primers per 29-21.
- Resta del món
- 1295 - Anagni (Laci): se signa un conveni de pau entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors de la Corona d'Aragó, França i Nàpols sobre les respectives influències a la Mediterrània central.[5]
- 1314 - La Batalla de Bannockburn ,fou una significativa victòria escocesa en la Guerra de la Independència d'Escòcia.[6]
- 1509: Caterina d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, és coronada reina d'Anglaterra.
- 1717 - Londres (Regne Unit): es funda la primera federació de lògies maçòniques: la Gran Lògia de Londres i Westminster.
- 1840 - Leipzig (Alemanya): estrena de la simfonia núm. 2 en Si♭ major, op. 52, Lobgesang i de la cantata Festgesang zum Gutenbergfest, ambdues de Felix Mendelssohn, compostes per a commemorar el quart centenari de la invenció de la impremta.
- 1859 - Solferino (Itàlia): Els exèrcits de França i Sardenya-Piemont derroten a les forces de l'Imperi Austríac en la qual passarà a ser coneguda com a batalla de Solferino.[7]
- 1861: Insurrecció camperola a Mollina (Andalusia) que provoca la revolta de Loja.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1836 - Barcelona: Francesc Soler i Rovirosa, pintor i escenògraf, considerat el màxim representant de l'escenografia realista a Catalunya (m. 1900).
- 1848 - Valls, Alt Campː Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (m. 1921).[8]
- 1872 - Sant Quirze de Besoraː Carme Martí i Riera, modista i empresària catalana, creadora del sistema de patronatge Martí (m. 1949).[9]
- 1902 - Terrassa, Vallès Occidental: Mateu Avellaneda, dibuixant català.
- 1970 - Barcelona: Sílvia Bel i Busquet, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.[10]
- Resta del món
- 1081 - Lleó: Urraca I de Lleó, reina de Lleó i de Castella (m. 1126).[11]
- 1254 - Leiden: Florenci V d'Holanda, Comte d'Holanda, de Zelanda i de Frísia.
- 1542 - Fontiveros, Àvila: Joan de la Creu, frare carmelita que escrigué una obra poètica molt eminent (m. 1591).[12]
- 1616 - Dordrecht: Ferdinand Bol, dibuixant i pintor holandès (m. 1680).
- 1850 - Comtat de Kerry (Irlanda): Horatio Herbert Kitchener Mariscal de Camp, 1r Comte Kitchener, va ser un militar britànic d'origen irlandès i procònsol que adquirí fama per les seves campanyes imperials (m. 1916).[13]
- 1883 - Waldstein, Bohèmia (Imperi-Austrohongarès): Victor Franz Hess, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1936 (m. 1964).[14]
- 1888 - Utrech (Països Baixos): Gerrit Rietveld, arquitecte i dissenyador neerlandès (m. 1964).[15]
- 1901 - Oakland ,Califòrnia (EUA): Harry Partch ,compositor estatunidenc (m. 1974).[16]
- 1906 - París (França): Pierre Fournier, violoncel·lista francès (m. 1986).[17]
- 1917 - Londresː Joan Clarke, criptoanalista i numismàtica anglesa que treballà a Bletchley Park durant la 2a Guerra Mundial (m. 1996).[18]
- 1923 - Tours, França: Yves Bonnefoy, poeta, crític d'art i traductor francès (m. 2016).[19]
- 1927 - Nova York (EUA): Martin Lewis Perl, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1995 (m. 2014).[20]
- 1934 - Siligo, Sardenya: Maria Carta, cantant de música sarda, actriu i poeta (m. 1994).[21]
- 1935 - Colfax, Louisiana (EUA): Terry Riley, compositor i pianista nord-americà de música contemporània.[16]
- 1941 - Sliven (Bulgària): Julia Kristeva, filòsofa, teòrica de la literatura i del feminisme, novel·lista francesa d'origen búlgar.[22]
- 1944 -
- Wallington, Surrey (Anglaterra): Geoffrey Arnold ("Jeff") Beck, guitarrista de rock/blues.[23]
- New Castleː Nancy Cartwright, filòsofa de la ciència estatunidenca, premi Hipàtia Barcelona de 2021.[24]
- 1951 - Buenos Airesː Erika Rosenberg, escriptora alemanya, intèrpret, traductora, periodista i biògrafa d'Oskar i Emilie Schindler.[25]
- 1961 - Bridgeport: Rebecca Solnit, historiadora, escriptora, periodista i activista estatunidenca.[26]
- 1962 - Ciutat de Mèxic: Claudia Sheinbaum, política, científica, activista i escriptora mexicana, Cap de Govern de Ciutat de Mèxic.[27]
- 1963 - Milà, Itàlia: Benedetta Tagliabue, arquitecta italiana establerta a Catalunya.[28]
- 1987 - Rosario, Argentina: Lionel Messi, futbolista argentí.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1519 - Ferrara (Itàlia): Lucrècia Borja, filla de Roderic Gil de Borja i Borja, que l'any 1492 fou nomenat papa amb el nom d'Alexandre VI (n. 1480).
- 1909 - Barcelona: Antoni Elias i de Molins, bibliògraf i director de museu català (n.1850).
- 2002 - Manresa: Maria Noguera Puig, esmaltadora i pintora catalana (n. 1906).[29]
- 2012 - Lleida (Segrià): Miki Roqué, jugador de futbol del Real Betis Balompié (n. 1988).
- 2017 - Madridː Victòria Pujolar Amat, republicana i activista, primera veu en català de la clandestina Radio Pirenaica (n. 1921).[30]
- Resta del món
- 1835 - Zegama (País Basc): Tomás de Zumalacárregui, militar carlista basc (n. 1788).[31]
- 1882 - Frankfurt del Main, Alemanya: Joseph Joachim Raff , compositor germano-suís (n. 1822).[16]
- 1894 - Lió (França): Marie François Sadi Carnot, enginyer, President de la República Francesa de 1887 a 1894 (n. 1837).[32]
- 1908 - Princeton, Nova Jersei (EUA): Grover Cleveland, advocat, 22è i 24è president dels Estats Units (n. 1837).[33]
- 1935 - Medellín (Colòmbia): Carlos Gardel, cantant i compositor de tangos argentí, considerat el més important de la primera meitat del segle xx.[34]
- 1970 - Ciutat de Mèxic: Pilar de Zubiaurre, intel·lectual, escriptora, pianista i marxant d'art basca (n. 1884).[35]
- 1975 - Seattle, Washington: Elizabeth Lee Hazen, fisiòloga i microbiòloga que desenvolupà la nistatina (n. 1885).[36]
- 1997 - Malibú, Califòrnia (Estats Units): Brian Keith, actor estatunidenc (n. 1921).
- 2008 - Santa Cruz, Califòrnia (Estats Units): Gerhard Ringel, matemàtic alemany (n. 1919).
- 2009 - Florència (Itàlia): Robèrt Lafont, lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità (n. 1923).[37]
- 2010 - Needham: Elise M. Boulding, sociòloga pionera dels estudis per a la pau i resolució de conflictes (n. 1920).[38]
- 2012 - Illes Galápagos (Xile): George el Solitari, tortuga centenària, últim exemplar de la subespècie Chelonoidis nigra abingdoni.
- 2013 - Roma (Itàlia): Emilio Colombo, diplomàtic i polític italià (n. 1920).[39]
Festes i commemoracions[modifica]
Santoral[44][modifica]
Església Catòlica[45][modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Nativitat de Sant Joan Baptista; Joan i Fest de Roma, màrtirs (s. I); Agoard, Agilbert i companys màrtirs (s. V-VI); Simplici d'Autun, bisbe (375); Rumold de Mechelen, eremita i màrtir (775); Teodulf de Lobbes (776); Guntard de Nantes, bisbe (843); Teodoric de Vestervig (1065); Josep Yuan Zaide (1817).
- Beats: Ivan de Karlstein, eremita (900); María Guadalupe García Zavala, fundadora (1963).
- Sants: Amfíbal de Verulamium, màrtir (ca. 304); Orenci, Heros, Farnaci, Firmí, Ferm, Ciríac i Longí, germans soldats màrtirs (304); Faust i 23 companys màrtirs de Roma; Alena de Brussel·les, verge màrtir (640); Enric d'Auxerre, monjo (ca. 880); Joan de Tui, eremita (segle ix).
- Beats: Erembert de Kremsmünster, abat (s. XI); Raingarda de Marcigny, vídua (1135); Bartomeu de Farne, eremita (ca. 1193).
- Venerable Anders Sunesøn, bisbe de Roskilde (1228); Jakob Spiegel, cistercenc (1642); Heinrich König, prevere màrtir (1942).
- Serventa de Déu Miquela Grau, fundadora de les Germanes de la Doctrina Cristiana (1885).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Cristóbal de Albarrán, màrtir (1566).
Església Copta[modifica]
- 17 Baoni: Latzó d'El-Bahnessa, eremita; devolució de les relíquies de Marc evangelista a Alexandria (1968).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica]
- Se celebren els corresponents al 7 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica]
Corresponen als sants 11 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sants Bartomeu apòstol i Bernabeu apòstol; Teopempt, Maria i màrtirs de Pèrgam; aparició de l'Arcàngel Gabriel a un monjo de Mont Atos (s. X); descobriment de les relíquies de sant Efraïm de Novotorzhk (1572, m. 1077); translació de les relíquies de Sant Arcadi de Viazma (m. 1077); Barnabas de Vetluga, abat (1445); mort de Melània d'Eletz (1836); Bernabé de Basa, monjo; Màrtirs de Pekín; Nifont de Constantinoble, patriarca.
Església anglicana[modifica]
Esglésies luteranes[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de juny |
- ↑ Hernández Cardona, Àngel Manuel. «Dos errors històrics sobre el monestir de Sant Llorenç del Munt». A: III Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació, 1997.
- ↑ «compromís de Casp | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Una desafecció llunyana». El Periódico de Catalunya, 25-05-2012 [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Teatro Goya» p. 13. La Vanguardia, 25-06-1927. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 10-06-2024. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Battle of Bannockburn | History, Casualties, & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - bataille de Solferino 24 juin 1859» (en francès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Carme Martí i Riera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «Sílvia Bel i Busquet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Varona, Mery. «Urraca, reina de León» (en castellà). Nombres de mujer, 10-10-2019. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ «Joan de la Creu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Horatio Herbert Kitchener | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1936» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Pierre Fournier | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Joan Clarke: la criptóloga que ayudó a descifrar (el) Enigma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 13-07-2017. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ Da Cunha, Amaury «Mort d'Yves Bonnefoy, poète, traducteur et critique d'art». Le Monde, 24-09-2014 [Consulta: 30 juny 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1995» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Il canto rituale di Maria Carta. 40 anni dopo». Fondazione Maria Carta, desembre 2015. [Consulta: maig 2020].
- ↑ Oliver, Kelly. «Julia Kristeva» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Jeff Beck | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Shook, John R. The Bloomsbury Encyclopedia of Philosophers in America: From 1600 to the Present (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2016-02-11. ISBN 978-1-4725-7055-0.
- ↑ «Erika Rosenberg: Erika Rosenberg biography», 04-05-2018. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Rebecca Solnit». Goodreads.com. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Silva, Paulina. «Claudia Sheinbaum, una mujer de ciencia» (en castellà). Excelsior, 02-07-2018. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «En Perspectiva: Benedetta Tagliabue» (en castellà). Arch Daily, 24-06-2016. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Maria Noguera i Puig (1906·2002)». Ciutat. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ «100 anys del naixement de Victòria Pujolar Amat (2021). Orígens». Institut Català de les Dones. Gencat, 2021. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ «Zumalacárregui Imaz, Tomás - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie François Sadi Carnot dit Sadi Carnot» (en francès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Carlos Gardel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Biografiak : Hamaika Bide Elkartea» (en basc). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Sicherman, Barbara; Green, Carol Hurd. Notable American Women: The Modern Period, a Biographical Dictionary (en anglès). Harvard University Press, 1980, p. 326-328. ISBN 978-0-674-62733-8.
- ↑ «Robert Lafont | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Elise Boulding | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Colómbo, Emilio nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Vinyoles i Vidal i Ferran i Serafini, 1982, p. 45.
- ↑ Tudela, 1985, p. 96.
- ↑ Agència Catalana de Notícies. «Els Països Catalans donen la benviguda a l'estiu amb focs, fogueres, falles i petards». Diari Arallengua=català, 24-06-2011. [Consulta: 23 juny 2022].
- ↑ «Festa Nacional dels Països Catalans». Llibertat.cat. [Consulta: 23 juny 2022].
- ↑ «Kalender - 24. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Bibliografia[modifica]
- Tudela, Xavier Tudela. Catalans de fora, volum 1. El Llamp, 1985 (La Rella). ISBN 8486066476.
- Vinyoles i Vidal, Joan J.; Ferran i Serafini, Joan. Llenguatge subterrani de la política: aproximació al lèxic de la clandestinitat i de l'activisme. Millà, 1982 (Llengua viva; 5). ISBN 8473040813.